[[Fitxer:BachFugueBar.png|thumb|Un compàs de la [[Fuga]] núm. 17 en Lab M, BWV 862 del [[Clavecí ben temperat]] (Part I), un clar exemple de polifonia a 4 [[veu (polifonia)|veus]]]]
La '''polifonia''' és(del [[grec]] πολις l['art'polis''] de= "moltes" i φονος [''phonos''] = "sons, melodies")és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen en simutaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge [[música|musical]]. La [[monofonia]] constituïda per una sola línia melòdica del [[cant gregorià]], senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen documentat a [[França]], els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artística cap a finals del [[segle XII]] i començaments del [[segle XIII|XIII]].
Les primeres formes polifòniques de la música occidental són:
