Domingo Moriones i Murillo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja, replaced: fou anomenat → fou nomenat (2), l•l → l·l AWB |
||
Línia 21:
Acabada la guerra continuà perseguint als bandolers que vaguejaven per les muntanyes d'[[Aragó]] i [[Catalunya]], sent notable el valor i valentia que demostrà en aquest fets. A conseqüència de la revolta de [[Sevilla]] de [[1849]] es veié obligat a emigrar, sent-li concedit el retir l'abril de [[1857]]. El [[1860]] tornà, per gràcia especial, al servei actiu. Retirant-se de bell novament tres anys més tard. Al triomfar la [[revolució]], el [[Govern]] provisional l'ascendí de tinent coronel retirat a general de brigada en actiu, anomenant-se'l comandant general de Navarra, aconseguint abans del any al grau de mariscal de camp pels seus serveis a la causa de la llibertat i com a premi a les persecucions i desterraments que havia sofert des de [[1849]] fins els dies de la Revolució.
El maig de [[1872]], trobant-se al cap d'una divisió de l'exèrcit del [[Francisco Serrano Domínguez]], encapçala-la la famosa [[Desastre d'Oroquieta|acció d'Oroquieta]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |cognom2=Polo |nom2=Juan Francisco |títol=La prensa humanitaria en la España contemporánea: (1870-1989) |url=http://books.google.es/books?id=NVCf_vZ6OckC&pg=PA42&dq=Desastre+d'Oroquieta&hl=ca&sa=X&ei=QbjkUIW_Fo26hAe47YDIBg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Desastre%20d'Oroquieta&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial Fundamentos |data=2003 |pàgines=p.42 |isbn=8424509552}}</ref> derrotant als carlistes, al front dels quals si trobava el mateix [[Carles]], per aquest fet d’'armes fou ascendit a tinent general pel Govern d'[[Amadeu I d'Espanya|Amadeu I]], sent més tard, el [[1875]], premiat per [[Alfons XII]] amb el títol de marquès d'[[Oroquieta]]. Per Reial Decret del [[7 de gener]] de [[1873]] fou
Es féu càrrec del comandament a [[Vitòria]], i amb un exèrcit que pujaria a uns 12.000 homes, travessà tot el país en què dominaven els insurrectes, presentant-se el 22 del mateix mes davant [[Tortosa]] assetjada pels carlistes; el [[6 d’octubre]] dirigí l'acció de [[Santa Bàrbara]] de [[Mañeru]] i munts de [[Quirquillano]]: el 7, 8 i 9 va vèncer a Montejurra; a principis de desembre després d'una perillosa marxa, aconseguí arribar a Tortosa que es trobava en una apurada situació:
A finals del gener i principis de febrer de [[1874]] prengué la vila de [[Laguardia]], i els dies 24 i 25 d'aquest últim mes dirigí les accions que tingueren lloc en la vall de [[Somorrostro]], i, malgrat d'haver fet present el Govern les poques forces amb que contava, es va veure obligat a entaular un fort combat contra forces superiors, ben atrinxerades a [[San Pedro Abanto]], i com que no aconseguí trencar la línia carlista,
A conseqüència del desastre ocorregut en els munts d'Estella el [[29 de juny]], on va tenir lloc la mort del general [[Manuel de la Concha]], fou
El [[1877]] marxà [[Filipines]] amb el càrrec de capità general, i durant els tres anys que va romandre en les illes donà probes de les seves dots de comandament i condicions de governant, morint als pocs mesos d'haver tornat a Espanya, quan es disposava a prendre part activa en la política, doncs preparava la seva elecció a [[diputat]] per un districte d'Aragó, on gaudia de grans simpaties, sent soterrat en el seu poble adoptiu, [[Ejea de los Caballeros]] ([[Saragossa]]).
| |||