Remences: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de: 62.57.1.26 (discussió) fins l'última edició de: JoRobot |
||
Línia 1:
:''Per al capítol històric, visiteu l'article '''[[Guerra dels Remences]]'''''.
A la [[Catalunya]] feudal, es conegué com '''remences''' (o '''pagesos de remença''') els pagesos sotmesos a la servitud de la [[gleva]] de no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor. La redempció o ''remença'' que havien de pagar afectava no tan sols el pagès sinó també la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia.
[[Fitxer:Mittelrheinischer Meister des 13. Jahrhunderts 001.jpg|thumb|right|300px| Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds.]]
==Antecedents==
El camp, durant el [[segle XIII]] i els primers decennis del [[segle XIV]], va estar molt poblat. A la [[Catalunya Vella]], on predominaven els masos dispersos, es conreava qualsevol terreny.
La producció es va mantenir abundant i estable. Els nobles, l'Església i alguns burgesos van invertir diners en la creació de masos i van
Però al [[segle XIV]] comença una crisi a causa de la mortalitat (bàsicament per la pesta negra) i de l'emigració cap a la ciutat, que va provocar una davallada de la població al camp. Això va comportar que la terra conreada disminuís i, conseqüentment, els ingressos dels senyors. Per contrarestar aquesta disminució d'ingressos, augmenten la pressió sobre els pagesos amb el consegüent malestar.
Linha 39 ⟶ 42:
Les necessitats econòmiques per si soles no expliquen l'actuació d'[[Alfons el Magnànim]], al qual hauria resultat més fàcil entendre's amb els senyors que amb els camperols. El que estava en joc era el poder polític de Catalunya: el que es discuteix és l'autoritat reial, que no podrà ser efectiva per més diners que es donin al monarca mentre no es recuperi el patrimoni reial i no es redueixin els poders senyorials.
El [[27 de juny]] de [[1458]] mor sobtadament el rei [[Alfons el Magnànim|Alfons]] a qui succeeix el seu germà [[Joan el Gran|Joan II]] qui, ja havia presidit les Corts de [[1454]] en la seva qualitat de lloctinent general de la [[Corona d'Aragó]], que li havia atorgat el seu germà.
===Revolta dels remences i guerra civil catalana: Dos motius amb enemic comú===
[[Fitxer:Placa remença Amer.jpg|thumb|right|Monument commemoratiu a [[Amer]]. ''En aquest monestir, el 8 de novembre del 1485, els síndics remences signiven el compromis d'acceptar l'arbitratge del Rei Ferran II en llur conflicte amb els senyors feudals. La vila ho rememora en el 500 aniversari de l'efemèrides. Amer, 8 de novembre del 1985'']]
| |||