Coordenades polars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
En la [[matemàtica]], el '''sistema de coordenades polars''' és un [[coordenada|sistema de coordenades]] de dues dimensions en el que cada [[punt (geometria)|punt]] en un [[pla]] està determinat per un [[angle]] i una [[distància]]. El sistema de coordenades polars és especialment útil quan la relació entre dos punts s'expressa més bé en termes d'angles i distàncies. En el sistema més conegut, el [[sistema de coordenades cartesià|cartesià]] o de coordenades rectangulars, aquestes relacions cal trobar-les a partir de les [[funció trigonomètrica|funcions trigonomètriques]].
Com que el sistema de coordenades és de dues dimensions, cada punt ve determinat per dues coordenades polars: la coordenada radial i la coordenada angular. La coordenada radial (normalment denotada per ''r'' ) denota la distància del punt al punt central (conegut com pol i equivalent a l'''origen'' en el sistema cartesià). La coordenada angular (també anomenada angle polar o angle [[azimut]]al, i normalment denotat per θ o ''t'' ) denota l'angle positiu (o angle mesurat en [[sentit antihorari]]) per arribar al punt a partir de l'eix polar o radi de 0° (que és equivalent a l'eix x positiu en les coordenades cartesianes).<ref name="brown">{{
| last = Brown
| first = Richard G.
Línia 47:
El terme actual ''coordenades polars'' s'ha atribuït a [[Gregorio Fontana]] i el feien servir els escriptors italians del segle 18.<ref>{{citar web
| url = http://members.aol.com/jeff570/p.html| títol = Earliest Known Uses of Some of the Words of Mathematics| consulta = 10-09-2006| cognom = Miller| nom = Jeff
}}</ref><ref>{{
| last = Smith
| first = David Eugene
Línia 62:
Per exemple, les coordenades polars (3, 60°) indiquen el punt ubicat a 3 unitats de distància del pol sobre el radi que forma 60° respecte de la part positiva de l'eix x. Les coordenades (−3, 240°) també indiquen aquest mateix punt perquè una distància radial negativa s'identifica amb una distància positiva mesurada sobre el radi oposat (el radi reflectit respecte de l'origen, que es diferencia de l'original en un gir de 180°).
Un aspecte important del sistema de coordenades polar, que no es dóna en el sistema de coordenades cartesianes, és que un únic punt es pot expressar amb un nombre infinit de coordenades diferents. Això és a causa del fet que es pot donar un nombre qualsevol de voltes senceres entorn al pol sense afectar la posició dels punts representats. En general, el punt (<math>r</math>,
| url = http://www.fortbendisd.com/campuses/documents/Teacher/2006%5Cteacher_20060413_0948.pdf| títol = Polar Coordinates and Graphing| consulta = 22-09-2006| format = PDF| data = [[13-04-2006]]
}}</ref>
Les coordenades (0,
Els angles, quan es fa servir la notació polar, en general s'expressen tant en [[grau sexagesimal|graus]] com en [[radian]]s, fent servir la conversió 2[[π]] rad = 360°. La tria depèn fonamentalment del context. En [[navegació marítima]] es fan servir els graus, mentre que en algunes aplicacions en [[física]] (especialment en mecànica de rotació) i gairebé tota la literatura sobre [[càlcul infinitesimal]] fan servir els radians.<ref>{{
| last = Serway
| first = Raymond A.
Línia 113:
== Equacions polars ==
D'una equació que defineix una [[corba algebraica]] expressada en coordenades polars, se'n diu ''equació polar''. En molts casos, aquesta equació es pot especificar a base de definir <math>r</math> com una [[funció (matemàtiques)|funció]] de θ. Llavors, la corba que en resulta consisteix en punts de la forma (<math>r</math>(θ),
A partir de l'equació d'una funció polar <math>r=f(\theta)</math> es poden deduir diferents formes de [[simetria]]. Si <math>r</math>(−θ)
Degut a la naturalesa circular del sistema de coordenades polars, moltes corbes es poden descriure amb una equació polar bastant simple, mentre que la seva forma cartesiana és molt més complicada. Entre les més conegudes d'aquestes corbes hi ha la [[rosa (matemàtiques)|rosa]], l'[[espiral d'Arquimedes]], la [[Lemniscata]], el [[cargol de Pascal]], i la [[cardioide]].
Línia 122:
=== Cercle ===
[[Fitxer:circle r=1.PNG|thumb|Un cercle d'equació <math>r</math>(θ)
L'equació general d'un cercle amb centre a (<math>r</math><sub>0</sub>,
:<math>r^2 - 2 r r_0 \cos(\theta - \varphi) + r_0^2 = a^2.\, </math>
Línia 142:
Les línies rectes ''Radials'' (les que passen pel pol) es representen per l'equació
:<math>\theta = \varphi \,</math>,
on φ és l'angle d'elevació de la línia; es a dir, φ
:<math>r(\theta) = {r_0}\sec(\theta-\varphi). \,</math>
=== Rosa ===
[[Fitxer:rose r=2sin(4theta).PNG|thumb|Una rosa d'equació <math>r</math>(θ)
Una [[rosa (matemàtiques)|rosa]] és una famosa corba matemàtica que sembla els pètals d'una flor, i que es pot expressar amb una equació polar senzilla,
Línia 161:
=== Espiral d'Arquimedes ===
[[Fitxer:Archimedian spiral.PNG|thumb|Un braç d'una espiral d'Arquimedes d'equació ''r''(θ)
L'[[espiral d'Arquimedes]] és una espiral famosa que va ser descoberta per [[Arquimedes]], la qual també es pot expressar amb una equació polar senzilla. Es representa per l'equació
:<math>r(\theta) = a+b\theta. \,</math>
Canviant el paràmetre ''a'' es fa girar l'espiral, mentre que '''''b''''' controla la distància entre els braços, la qual per una espiral donada és constant. L'espiral d'Arquimedes té dos braços, un per θ
{{-}}
=== Altres espirals ===
Línia 179:
: <math>r = { \ell\over {1 + e \cos \theta}}</math>
on ''e'' és l'[[excentricitat]] i <math>\ell</math> és el ''semi-latus rectum'' (la distància mesurada sobre la perpendicular a l'eix major que passa pel focus entre el focus i la corba). Si ''e''
== Nombres complexos ==
Línia 191:
: <math>z = re^{i\theta} \,</math>
on ''e'' és la [[e (constant matemàtica)|constant d'Euler]], les quals són equivalents tal com es demostra per la [[fórmula d'Euler]].<ref>
{{
| last = Smith
| first = Julius O.
Línia 238:
:<math>\frac{dy}{d\theta}=r'(\theta)\sin\theta+r(\theta)\cos\theta \,</math>
Dividint la segona equació entre la primera dóna el pendent cartesià de la recta tangent a la corba al punt (''r'',
:<math>\frac{dy}{dx}=\frac{r'(\theta)\sin\theta+r(\theta)\cos\theta}{r'(\theta)\cos\theta-r(\theta)\sin\theta}</math>
Línia 244:
=== Càlcul integral ===
[[Fitxer:Polar coordinates integration region.svg|thumb|La regió ''R'' queda limitada per la corba ''r''(θ) i els radis θ = ''a'' i θ = ''b''.]]
Sia ''R'' la regió tancada per la corba ''r''(θ) i els radis θ = ''a'' and θ = ''b'', on 0
:<math>\frac12\int_a^b r(\theta)^2\, d\theta.</math>
[[Fitxer:Polar coordinates integration Riemann sum.svg|thumb|La regió ''R'' s'aproxima per ''n'' sectors (aquí, ''n'' = 5).]]
Aquest resultat es pot obtenir tal com segueix. Primer, l'interval [''a'',
:<math>\sum_{i=1}^n \tfrac12r(\theta_i)^2\,\Delta\theta.</math>
Línia 328:
Els sistemes que presenten [[simetria]] radial ofereixen un escenari natural pel sistema de coordenades polars, amb el punt central actuant com pol. Un exemple principal d'aquest ús és l'[[equació de flux d'aigües subterrànies]] quan s'aplica a pous amb simetria radial. Sistemes amb [[força central|forces radials]] són també bons candidats per fer servir els sistemes de coordenades polars. Aquests sistemes inclouen els [[gravitació|camps gravitacionals]], en què una dada és inversament proporcional al quadrat d'una altra dada, així com sistemes amb [[font puntual|fonts puntuals]] com ara [[antena (radio)|antenes de radio]].
Els sistemes que són radialment asimètrics també es poden modelitzar fent servi coordenades polars. Per exemple, els patrons polars d'un [[micròfon]] il·lustren la seva resposta proporcional a un so entrant provinent d'una direcció donada, i aquests patrons es poden representar com corbes polars. La corba per un micròfon cardioide estàndard, el micròfon unidireccional més comú, es pot representar com {{nowrap|1=''r'' = 0.5 + 0.5 sin θ}}.<ref>{{
La modelització tridimensional dels patrons de sortida dels [[altaveu]]s es pot utilitzar per predir les seves prestacions. Calen uns quants diagrames polars dibuixats en una amplia selecció de freqüències perquè els patrons canvien molt amb la freqüència. Els diagrames polars ajuden a mostrar que molts altaveus tendeixen a comportar-se com omnidireccionals a baixes freqüències.
Línia 343:
<div class="references-small">
;General
* {{
* {{
;Específiques
</div>
|