Coordenades polars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions
Cap resum de modificació
Línia 2:
En la [[matemàtica]], el '''sistema de coordenades polars''' és un [[coordenada|sistema de coordenades]] de dues dimensions en el que cada [[punt (geometria)|punt]] en un [[pla]] està determinat per un [[angle]] i una [[distància]]. El sistema de coordenades polars és especialment útil quan la relació entre dos punts s'expressa més bé en termes d'angles i distàncies. En el sistema més conegut, el [[sistema de coordenades cartesià|cartesià]] o de coordenades rectangulars, aquestes relacions cal trobar-les a partir de les [[funció trigonomètrica|funcions trigonomètriques]].
 
Com que el sistema de coordenades és de dues dimensions, cada punt ve determinat per dues coordenades polars: la coordenada radial i la coordenada angular. La coordenada radial (normalment denotada per ''r'' ) denota la distància del punt al punt central (conegut com pol i equivalent a l'''origen'' en el sistema cartesià). La coordenada angular (també anomenada angle polar o angle [[azimut]]al, i normalment denotat per θ o ''t'' ) denota l'angle positiu (o angle mesurat en [[sentit antihorari]]) per arribar al punt a partir de l'eix polar o radi de 0° (que és equivalent a l'eix x positiu en les coordenades cartesianes).<ref name="brown">{{Ref-llibrecite book
| last = Brown
| first = Richard G.
Línia 47:
El terme actual ''coordenades polars'' s'ha atribuït a [[Gregorio Fontana]] i el feien servir els escriptors italians del segle 18.<ref>{{citar web
| url = http://members.aol.com/jeff570/p.html| títol = Earliest Known Uses of Some of the Words of Mathematics| consulta = 10-09-2006| cognom = Miller| nom = Jeff
}}</ref><ref>{{Ref-llibrecite book
| last = Smith
| first = David Eugene
Línia 62:
Per exemple, les coordenades polars (3, 60°) indiquen el punt ubicat a 3 unitats de distància del pol sobre el radi que forma 60° respecte de la part positiva de l'eix x. Les coordenades (−3, 240°) també indiquen aquest mateix punt perquè una distància radial negativa s'identifica amb una distància positiva mesurada sobre el radi oposat (el radi reflectit respecte de l'origen, que es diferencia de l'original en un gir de 180°).
 
Un aspecte important del sistema de coordenades polar, que no es dóna en el sistema de coordenades cartesianes, és que un únic punt es pot expressar amb un nombre infinit de coordenades diferents. Això és a causa del fet que es pot donar un nombre qualsevol de voltes senceres entorn al pol sense afectar la posició dels punts representats. En general, el punt (<math>r</math>,  θ) es pot representar com (<math>r</math>,  θ  ±  <math>n</math>×360°) o (−<math>r</math>,  θ  ±  (2<math>n</math>  +  1)180°), on <math>n</math> és qualsevol [[Nombre enter|enter]].<ref>{{citar web
| url = http://www.fortbendisd.com/campuses/documents/Teacher/2006%5Cteacher_20060413_0948.pdf| títol = Polar Coordinates and Graphing| consulta = 22-09-2006| format = PDF| data = [[13-04-2006]]
}}</ref>
 
Les coordenades (0,  θ) es fan servir, per convenció, per representar el pol, donat que independentment de la coordenada θ, qualsevol punt sobre un radi de longitud 0 estarà sempre al pol.<ref>{{Ref-llibrecite book|title=Precalculus: With Unit-Circle Trigonometry|last=Lee|first=Theodore|coauthors=David Cohen, David Sklar|year=2005|publisher=Thomson Brooks/Cole|edition=Fourth Edition|isbn=0534402305}}</ref> Per obtenir una representació única de cada punt, és habitual de limitar <math>r</math> als [[nombre negatiu|nombres no negatius]] <math>r</math>    0 i θ a l'[[interval (matemàtiques)|interval]] [0,  360°) o (−180°,  180°] (o, en radians, [0,  2π) o (−π,  π]).<ref>{{Ref-llibrecite book|title=Complex Analysis (the Hitchhiker's Guide to the Plane)|first=Ian|last=Stewart|coauthors=David Tall|year=1983|publisher=Cambridge University Press|isbn=0521287634}}</ref>
 
Els angles, quan es fa servir la notació polar, en general s'expressen tant en [[grau sexagesimal|graus]] com en [[radian]]s, fent servir la conversió 2[[π]] rad = 360°. La tria depèn fonamentalment del context. En [[navegació marítima]] es fan servir els graus, mentre que en algunes aplicacions en [[física]] (especialment en mecànica de rotació) i gairebé tota la literatura sobre [[càlcul infinitesimal]] fan servir els radians.<ref>{{Ref-llibrecite book
| last = Serway
| first = Raymond A.
Línia 113:
 
== Equacions polars ==
D'una equació que defineix una [[corba algebraica]] expressada en coordenades polars, se'n diu ''equació polar''. En molts casos, aquesta equació es pot especificar a base de definir <math>r</math> com una [[funció (matemàtiques)|funció]] de θ. Llavors, la corba que en resulta consisteix en punts de la forma (<math>r</math>(θ),  θ) i pot ser considerada com la [[Gràfica d'una funció|gràfica de la funció polar]] <math>r</math>.
 
A partir de l'equació d'una funció polar <math>r=f(\theta)</math> es poden deduir diferents formes de [[simetria]]. Si <math>r</math>(−θ)  =  <math>r</math>(θ) la corba serà simètrica respecte del radi horitzontal (0°/180°), si <math>r</math>(π−θ)  =  <math>r</math>(θ) serà simètrica respecte del radi vertical (90°/270°), i si <math>r</math>(θ−α°)  =  <math>r</math>(θ) tindrà [[simetria]] de rotació α° en sentit contrari de les agulles del rellotge al voltant del pol.
 
Degut a la naturalesa circular del sistema de coordenades polars, moltes corbes es poden descriure amb una equació polar bastant simple, mentre que la seva forma cartesiana és molt més complicada. Entre les més conegudes d'aquestes corbes hi ha la [[rosa (matemàtiques)|rosa]], l'[[espiral d'Arquimedes]], la [[Lemniscata]], el [[cargol de Pascal]], i la [[cardioide]].
Línia 122:
 
=== Cercle ===
[[Fitxer:circle r=1.PNG|thumb|Un cercle d'equació <math>r</math>(θ)  =  1]]
L'equació general d'un cercle amb centre a (<math>r</math><sub>0</sub>,  φ) i de radi <math>a</math> és
 
:<math>r^2 - 2 r r_0 \cos(\theta - \varphi) + r_0^2 = a^2.\, </math>
Línia 142:
Les línies rectes ''Radials'' (les que passen pel pol) es representen per l'equació
:<math>\theta = \varphi \,</math>,
on φ és l'angle d'elevació de la línia; es a dir, φ  =  arctan  <math>m</math> on <math>m</math> és el [[Pendent (matemàtiques)|pendent]] de la recta en el sistema de coordenades cartesianes. La recta no radial que talla la recta radial θ  =  φ [[perpendicular]]ment al punt (<math>r</math><sub>0</sub>, φ) té per equació
:<math>r(\theta) = {r_0}\sec(\theta-\varphi). \,</math>
 
=== Rosa ===
[[Fitxer:rose r=2sin(4theta).PNG|thumb|Una rosa d'equació <math>r</math>(θ)  =  2  sin  4θ]]
Una [[rosa (matemàtiques)|rosa]] és una famosa corba matemàtica que sembla els pètals d'una flor, i que es pot expressar amb una equació polar senzilla,
 
Línia 161:
 
=== Espiral d'Arquimedes ===
[[Fitxer:Archimedian spiral.PNG|thumb|Un braç d'una espiral d'Arquimedes d'equació ''r''(θ)  =  θ per 0  <  θ  <  6π]]
L'[[espiral d'Arquimedes]] és una espiral famosa que va ser descoberta per [[Arquimedes]], la qual també es pot expressar amb una equació polar senzilla. Es representa per l'equació
 
:<math>r(\theta) = a+b\theta. \,</math>
 
Canviant el paràmetre ''a'' es fa girar l'espiral, mentre que '''''b''''' controla la distància entre els braços, la qual per una espiral donada és constant. L'espiral d'Arquimedes té dos braços, un per θ  >  0 i un altre per θ  <  0. Els dos braços es connecten suaument al pol. Prenent la imatge especular d'un braç respecte de la recta de 90°/270° s'obté l'altre braç. Aquesta corba és notable per ser una de les primeres corbes, després de les [[còniques]] que es va descriure als tractats de matemàtiques, i per ser el primer exemple d'una corba que es defineix millor per la seva equació polar.
{{-}}
=== Altres espirals ===
Línia 179:
: <math>r = { \ell\over {1 + e \cos \theta}}</math>
 
on ''e'' és l'[[excentricitat]] i <math>\ell</math> és el ''semi-latus rectum'' (la distància mesurada sobre la perpendicular a l'eix major que passa pel focus entre el focus i la corba). Si ''e''  &gt;  1, aquesta equació defineix una [[hipèrbola]]; si ''e''  =  1, defineix una [[paràbola]]; i si ''e'' &lt; 1, defineix una [[el·lipse]]. El cas especial de l'el·lipse en què ''e'' = 0 en resulta una circumferència de radi <math>\ell</math>.
 
== Nombres complexos ==
Línia 191:
: <math>z = re^{i\theta} \,</math>
on ''e'' és la [[e (constant matemàtica)|constant d'Euler]], les quals són equivalents tal com es demostra per la [[fórmula d'Euler]].<ref>
{{Ref-llibrecite book
| last = Smith
| first = Julius O.
Línia 238:
:<math>\frac{dy}{d\theta}=r'(\theta)\sin\theta+r(\theta)\cos\theta \,</math>
 
Dividint la segona equació entre la primera dóna el pendent cartesià de la recta tangent a la corba al punt (''r'',  ''r''(θ)):
 
:<math>\frac{dy}{dx}=\frac{r'(\theta)\sin\theta+r(\theta)\cos\theta}{r'(\theta)\cos\theta-r(\theta)\sin\theta}</math>
Línia 244:
=== Càlcul integral ===
[[Fitxer:Polar coordinates integration region.svg|thumb|La regió ''R'' queda limitada per la corba ''r''(θ) i els radis θ = ''a'' i θ = ''b''.]]
Sia ''R'' la regió tancada per la corba ''r''(θ) i els radis θ = ''a'' and θ = ''b'', on 0  <  ''b''    ''a''  <  2π. Llavors l'àrea de ''R'' és
 
:<math>\frac12\int_a^b r(\theta)^2\, d\theta.</math>
 
[[Fitxer:Polar coordinates integration Riemann sum.svg|thumb|La regió ''R'' s'aproxima per ''n'' sectors (aquí, ''n'' = 5).]]
Aquest resultat es pot obtenir tal com segueix. Primer, l'interval [''a'',  ''b''] es divideix en ''n'' subintervals, on ''n'' és un enter positiu qualsevol. Per tant Δθ, la longitud de cada subinterval, és igual a ''b''    ''a'' (la longitud total de l'interval), dividida entre ''n'', el nombre de subintervals. Per cada subinterval ''i'' = 1, 2, …, ''n'', sia θ<sub>''i''</sub> el punt mig del subinterval, i es construeix un [[sector circular]] amb centre al pol, radi ''r''(θ<sub>''i''</sub>), angle centra Δθ i longitud d'arc <math>r(\theta_i)\Delta\theta\,</math>. L'àrea de cada un dels sectors que s'ha construït és igual a <math>\tfrac12r(\theta_i)^2\Delta\theta</math>. Per tant l'àrea total de tots els sectors és
 
:<math>\sum_{i=1}^n \tfrac12r(\theta_i)^2\,\Delta\theta.</math>
Línia 328:
Els sistemes que presenten [[simetria]] radial ofereixen un escenari natural pel sistema de coordenades polars, amb el punt central actuant com pol. Un exemple principal d'aquest ús és l'[[equació de flux d'aigües subterrànies]] quan s'aplica a pous amb simetria radial. Sistemes amb [[força central|forces radials]] són també bons candidats per fer servir els sistemes de coordenades polars. Aquests sistemes inclouen els [[gravitació|camps gravitacionals]], en què una dada és inversament proporcional al quadrat d'una altra dada, així com sistemes amb [[font puntual|fonts puntuals]] com ara [[antena (radio)|antenes de radio]].
 
Els sistemes que són radialment asimètrics també es poden modelitzar fent servi coordenades polars. Per exemple, els patrons polars d'un [[micròfon]] il·lustren la seva resposta proporcional a un so entrant provinent d'una direcció donada, i aquests patrons es poden representar com corbes polars. La corba per un micròfon cardioide estàndard, el micròfon unidireccional més comú, es pot representar com {{nowrap|1=''r'' = 0.5 + 0.5 sin θ}}.<ref>{{Ref-llibrecite book |last=Eargle |first=John |title=Handbook of Recording Engineering |year=2005 |edition=Quarta edició |publisher=Springer |isbn = 0387284702}}</ref> El patró es modifica passant cap a l'omnidireccionalitat a freqüències baixes.
 
La modelització tridimensional dels patrons de sortida dels [[altaveu]]s es pot utilitzar per predir les seves prestacions. Calen uns quants diagrames polars dibuixats en una amplia selecció de freqüències perquè els patrons canvien molt amb la freqüència. Els diagrames polars ajuden a mostrar que molts altaveus tendeixen a comportar-se com omnidireccionals a baixes freqüències.
Línia 343:
<div class="references-small">
;General
* {{Ref-llibrecite book|last=Anton|first=Howard|coauthors=Irl Bivens, Stephen Davis|title=Calculus|edition=Seventh Edition|year=2002|publisher=Anton Textbooks, Inc.|isbn=0-471-38157-8}}
* {{Ref-llibrecite book|last=Finney|first=Ross|coauthors=George Thomas, Franklin Demana, Bert Waits|title=Calculus: Graphical, Numerical, Algebraic|edition=Single Variable Version|year=1994|month=Juny|publisher=Addison-Wesley Publishing Co.|isbn=0-201-55478-X}}
;Específiques
</div>