Belgues: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Grups humans d'Europa usant HotCat |
m Unificant paràmetres de ref-llibre |
||
Línia 50:
|page = 112
|accessdate= }}</ref>
El nom "Bèlgica" fou adoptat per al país, sent derivada la paraula de la [[Gàl·lia Belga]], una [[província romana]] en la part més septentrional de la [[Gàl·lia]] que, abans de la invasió romana en 100 aC, estava habitat pels ''[[belgae]],'' una combinació de poblacions [[celtes]] i [[germànics|germàniques]].<ref>{{
|títol = Encyclopedia of the Roman Empire
|
|any = 1994
|
|edició = Hardcover 352 pp
|editorial = Facts on File, New York
Línia 75:
Els belgues es conformen a partir de dos grups lingüístics i ètnics principals; el [[Flandes|Flamenc]] de parla [[Neerlandès|neerlandesa]] i els [[valons]] que parlen [[francès]], nogensmenys un tercer grup minoritari, però reconegut constitucionalment, agrupa dues petites que parlen alemany.
La [[regió de Brussel·les-Capital]] ocupa una posició política i cultural única ja que geogràficament i lingüísticament és un enclavament [[bilingüe]] dins de la Regió flamenca monolingüe. Des de la fundació del regne de Bèlgica el 1830, la ciutat de Brussel·les passà de ser gairebé totalment parlant neerlandès a una ciutat multilingüe amb el francès com la llengua majoritària i ''[[lingua franca]]'', un procés que s'ha denominat la “francesització de Brussel·les”.<Ref>{{
Des de la independència de Bèlgica el 1830, el títol constitucional del [[cap d'estat]] belga és el "[[rei dels belgues]]" més que el "Rei de Bèlgica". <Ref>Ramon Arango, ''Leopold III and the Belgian Royal Question'', p.9 </Ref><ref> Raymond Fusilier a ''Les monarchies parlementaires en Europe'', Editions ouvrières, Paris, 1960, p. 350, escrivia que el règim belga de 1830 també estava inspirat per la Constitució francesa del [[Regne constitucional de França]] (1791-1792), la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica]] de 1776 i les tradicions polítiques velles de províncies tant valones com flamenques. </Ref>.
| |||