Binèfar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canal d'Aragó i Catalunya
Línia 28:
És una de les dues úniques poblacions que trobem a la Llitera de parla castellana. Va pertànyer durant segles a Catalunya. Al segle XII el rei [[Alfons el Cast]] va fixar els límits de Catalunya al riu Cinca. I així va ser fins a l'Edat Mitjana, època en la qual [[Jaume el Just]] (fill de Pere II el Gran) va cedir els territoris de la Franja de Ponent a l'Aragó, tot i les protestes dels pobles d'aquests territoris, que se sentien catalans. Malgrat el canvi en l'administració la gent de la Franja va continuar parlant català. Durant la [[Guerra dels Segadors]], tota Catalunya -i també la Llitera- es va declarar lleial a Lluís XIII i va acabar essent durament reprimida per les tropes castellanes. El genocidi espanyol va portar a la zona de Binèfar juntament amb d'altres pobles com [[Esplucs]], [[Montsó]], [[Albalat de Cinca]], etc. a patir una forta despoblació a finals del segle XVII. Al començament de la Guerra de Successió (1707) les fronteres del Principat de Catalunya es tornen a situar al Cinca a canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts. Però la pèrdua de la guerra va fer que la nova Administració borbónica integrés gairebé tota la Llitera al nou Corregiment de Barbastre. L'administració aragonesa va iniciar un ràpid procés de repoblament a tota la zona amb gent de l'Alt Aragó. Va ocórrer llavors una ràpida castellanització de la zona i la realitat ètnica va deixar de ser la catalana. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.
 
És [[vila]] des de [[1785]]. Durant el [[segle XIX]] arriba el ferrocarril a Binèfar i el [[1906]] [[Alfons XIII d'Espanya ]] va inaugurar el [[Canal de Catalunyad'Aragó i AragóCatalunya]], ambos pilars del desenvolupament econòmic i social del [[segle XX]].
 
Durant la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) es va construir una de les col·lectivitats més importants d'Aragó, tot i que no va arribar a consolidar-se. El [[1970]] es va inaugurar el [[Sindicat Central de Regadius]] per part [[Joan Carles de Borbó]].
Línia 39:
Binèfar es pot considerar com un dels municipis amb major relació quant a producció i projecció estatal i internacional respecte la seva població. La Llotja Agropecuària de Binèfar és la llotja més important d'Espanya i referent europeu pel que fa a bestiar boví. Alberga la [[Cooperativa Joaquín Costa]], l'escorxador FRIBIN, la cooperativa agropecuària Agropeinso i moltes altres empreses de primer nivell.
 
L'obra del [[Canal de Aragod'Aragó i Catalunya]] (acabada el 1906) va permetre la transformació agrícola del territori. A més, la seva seu està a Binèfar.
 
== Política==