Rinari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Unificant paràmetres de ref-llibre
m Corregint paràmetres en ref-llibre
Línia 4:
El '''rinari''' o '''rhinarium''' (en català, 'pertanyent al nas')<ref>{{Citar enciclopèdia | títol = rhinarium, -arium | encyclopedia = Webster's Third New International Dictionary | edition = Unabridged | year=1986 | publisher = Encyclopedia Britannica, Inc}} {{en}}</ref> és la superfície sense pèl i humida que envolta les [[nariu]]s del [[nas]] de la majoria de mamífers. L'ús científic actual dels termes "musell humit" o "nas humit" es degut al seu aspecte humit i brillant.<ref name=AS349-350>{{Ref-llibre | títol = Primate anatomy: an introduction | nom = Friderun | cognom = Ankel-Simons | pàgines = pp.349–350 | lloc = San Diego | editorial = Academic Press | data = 2000 | citació = In most mammals we find a moist and shiny glandular area around the nostrils....}} {{en}}</ref> La ranura del centre, la qual arriba fins la boca, és anomenada [[solc nasolabial]].
 
Anatòmicament el rinari és una determinada part de l'[[olfacte]]. Ja sigui perquè ha evolucionat del sistema olfactiu principal i n'és part, el qual captura les olors transmeses, o del 'segon nas', el sistema olfactiu accessori, el qual capta més directament els productes químics de les solucions líquides, ha estat objecte de debat quina és la seva participació en el sistema olfactiu. Ankel-Simons considera el rinari com "una extensió externa de l'olfacte... pell que cobreix les fosses nasals, i que conté nervis receptors de l'olfacte i el facte".<ref name=AS349-350/> Si aquest interpretació és vàlida, i el rinari amplia l'[[epiteli olfactiu]] (el teixit que recobreix les fosses nasals), aquest formaria part del sistema principal.<ref>{{ref-llibre | títol = Introduction to veterinary anatomy and physiology | nom =Victoria | cognom =Aspinall | nom2 = Melanie | cognom2 = O'Reilly | pàgines = p.98 | citació = The chambers and the turbinates are covered by a ciliated mucous epithelium ... These nerve fibers reach the olfactory bulbs of the forebrain ....| lloc = Edinburgh; New York | editorial = Butterworth-Heinemann | data = 2004}} {{en}}</ref> En un punt de vista oposat, el solc nasolabial traça un camí que segueix per una ranura del llavi superior, a través d'un forat entre els primers [[incisiu]]s i els [[Premaxil·la|premaxil·lars]], al llarg d'una "ranura de la línia mitja palatal" fins a "un canal que connecta amb el conducte de l'[[òrgan de Jacobson]]", part del sistema accessori.<ref>{{ref-llibre | editor = Brewer, Warrick; Castle, David; Pantelis, Christos | nom = Timothy | cognom = Smith | nom2 = James | cognom2 = Rossie | contributioncapítol = Primate olfaction: anatomy and evolution | títol = Olfaction and the Brain | lloc = Cambridge; New York | editorial = Cambridge University Press | data = 2006 | pàgines = p.139}} {{en}}</ref> On d'una banda la humitat ([[mucositat]]) pot atrapar les molècules odoríferes del medi, de l'altre banda poden ser les restes d'un sistema de transmissió fluid de molècules de [[feromones]]. El rinari sol ser rugós per incrementar la superfície sensorial, però, en contra de l'opinió d'Ankel-Simons, no té "receptors olfactius" i no hi ha un camí clar fins al sistema principal.
 
==Funció==