Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions

Els anys 1420 i 1430, quan la pintura a l'oli a la taula estava encara a les beceroles, el format vertical es feia servir sovint per a les pintures del [[Judici Final]], perquè facilita una representació jeràrquica de cel, terra i infern. Per contra, les representacions de la [[Crucifixió de Jesús|Crucifixió]] es realitzaven normalment en un format horitzontal. Per encaixar aquestes representacions, amb multitud de personatges i de detalls, en dues ales iguals, petites i estretes, Van Eyck va haver d'innovar, redissenyant molts elements de la ''Crucifixió'' per transposar-lo a una presentació vertical i condensada, pròpia de la narrativa del ''Judici''.{{sfn|Smith|2004|p=144}}{{sfn|Borchert|2008|p=89}} El resultat és una taula amb unes creus enfilant-se cap al cel, una escena de multitud inhabitualment condensada al peu de la Creu, i l'escena dels ploraners acompanyants de Jesús al primer pla, tot desplegat en un pendent continu de dalt a baix a l'estil dels [[Tapís|tapissos]] medievals. L'historiador d'art [[Otto Pächt]] ho descriu com "és el món sencer pintant com un ''[[Orbis Pictus]]''".{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}}

 

 

Els historiadors d'art han especulat sobre si les taules corresponen a un díptic o són part d'un tríptic.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190-191}} En aquest segon cas, la taula central podria haver estat una [[Adoració dels Reis Mags]] actualment desapareguda,{{sfn|Weale|2012|p=148}} o, com va proposar l'historiador d'art alemany [[J.D. Passavant]] el 1841, el panell central perdut podria haver estat una [[Nativitat]].{{sfn|MET|2000}} Actualment es considera improbable que un panell perdut hagués acompanyat originalment les ales exteriors, una estructura poc habitual per a pintors dels anys 1420 i 1430. Per contra, s'ha proposat que hi hagués una peça central afegida posteriorment, o com Albert Châtelet escriu, el panell central podia haver estat robat.{{sfn|Weale|2012|p=148}}{{sfn|Châtelet|1979|p=74}} L'historiador d'art [[Erwin Panofsky]] creia que les taules de la ''Crucifixió'' i el ''Judici Final'' formaven un díptic. Va argumentar que hauria estat estrany haver donat un "tractament sumptuós" com l'aconseguit en aquesta obra, si s'hagués tractat simplement d'ales exteriors.{{sfn|Panofsky|1998|p=454}} Aquesta aproximació és evocadora dels [[reliquiari|reliquiaris]] medievals.{{sfn|Borchert|2008|p=86}} Altres han observat que els tríptics acostumaven a ser obres molt més grans, destinades a la devoció en espais públics, comptaven amb marcs daurats i amb moltes inscripcions; típicament, només la taula central hauria estat tan profusament decorada com aquestes. En contrast amb aquesta obra, els díptics contemporanis normalment es produïen per a la devoció privada i no acostumaven a estar daurats.{{sfn|MET|2000}} No hi ha cap prova documental de l'existència d'una taula central original i l'examen tècnic suggereix que les dues taules estaven pensades com a ales d'un díptic, llavors un format emergent.{{sfn|Van Veen|2005|p=78}} Pächt creu que no hi ha prou evidències per determinar si existia un tercer plafó.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190-191}}

Les pintures s'han comparat sovint amb les set pàgines del [[manuscrit il·luminat]] del ''[[Llibre d'Hores de Torí]]'' atribuït a l'artista sense identificar conegut com "Mà G", generalment identificat amb Jan van Eyck.<ref group="n.">La identificació de la mà G amb Van Eyck és considerada molt probable avui dia. Vegeu {{harv|Van_Veen|2005| p=244}}</ref> La proximitat de tècnica i estil personal d'aquest díptic amb la miniatura és apreciable. La similitud d'un dels dibuixos de Torí amb la [[Crucifixió de Crist]] i la mateixa escena del díptic de Nova York, ha portat alguns historiadors d'art a concloure que havien estat, com a mínim, pintades a la mateixa època, entre els anys 1420 i començaments de 1430. Molts creuen que totes dues obres es varen originar a partir d'un prototip dissenyat per Van Eyck.{{sfn|Borchert|2008|p=86}} Panofsky atribuïa les taules de Nova York a la "Mà G".{{sfn|Ainsworth|1998|p=89}} Quan es varen descobrir les miniatures del ''Llibre d'Hores de Torí'', es consideraven al principi que s'havia pintat abans de la mort del duc [[Joan de Berry]] el 1416, una idea que ràpidament va ser rebutjada amb una data situada en algun moment els primers anys 1430.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=190}}

 

 

La datació que el situa sobre 1430 ve suportada per l'estil del [[dibuix subjacent]], que és coherent amb treballs signats per Van Eyck d'aquella època. A més a més, les figures vesteixen amb roba de moda als anys 1420 amb l'excepció d'un dels possibles donants, provisionalment identificats amb [[Margarida de Baviera-Straubing|Margarida de Baviera]], que apareixeria representada com la sibil·la de la part dreta del primer pla de la taula de la crucifixió i que vesteix amb roba de moda dels primers anys 1430.{{sfn|MET|2000}}

* {{cite book|last=Borchert|first=Till-Holger|title=Jan Van Eyck|url=http://books.google.com/books?id=o3m_IgAACAAJ|year=2008|publisher=Taschen|language=anglès|isbn=978-3-8228-5687-1|ref=harv}}

 

*{{Ref-llibre|cognom=Charney|nom=Noah |títol=Stealing the Mystic Lamb: The True Story of the World's Most Coveted Masterpiece|url=http://books.google.cat/books?id=b1KrjW8QuVAC|consulta=28 de gener de 2013|data=2010|editorial=PublicAffairs|isbn=9781586488000|ref=harv}}

 

* {{cite book|last=Friedländer|first=Max J.|authorlink=Max Friedländer|last2=Veronee-Verhaegen|first2=Nicole|title=The van Eycks-Petrus Christus|url=http://books.google.com/books?id=eDZHAQAAIAAJ|year=1967|publisher=Sijthoff|language=anglès|ref=harv}}

*{{citar web |url=http://www.metmuseum.org/toah/hd/eyck/hd_eyck.htm |títol= Jan van Eyck (ca. 1380/90–1441) a ''Heilbrunn Timeline of Art History''|consulta=27 de gener de 2013 |cognom=Jones |nom= Susan|coautors= |data= 2000|lloc= Nova York|editor= [[Metropolitan Museum of Art]]|llengua=anglès }}

 

* {{cite book|last=Lodewijckx|first=Marc|title=Archaeological and Historical Aspects of West-European Societies: Album Amicorum André Van Doorselaer|url=http://books.google.com/books?id=2NAAS5jBI-IC|accessdate=28 de gener de 2013|year=1996|publisher=Leuven University Press|language=anglès|isbn=978-90-6186-722-7|ref=harv}}