Tabernacle: diferència entre les revisions

El '''tabernacle''' és un terme d'origen [[llatí]] que significa "Tenda de campanya". Fa referència a la tenda que servia de [[santuari]] als [[israel]]ites en el [[desert]] durant l'[[èxode]]. S'hi guardava l'[[arca de l'aliança]] amb les tauletes de la Llei. També és anomendada "'''tenda de l'aplec sagrat'''" (Dt 31,14) i "'''tenda de l'aliança'''" (Nm 9,15). Era el lloc de la manifiestaciómanifestació de [[Déu]], el signe de la seva presència enmig del poble; [[Moisès]] hi entrava per trobar-se amb [[Déu]] i fer-li consultes. El llibre de l'Èxode en descriu les característiques principals (Ex 26,1-27,19;33,7-11).Els nòmades viuen en tendes. Al desert, després de la sortida d'egipte, els israelites viuen en tendes. Al mig del campament s'hi aixeca una tenda especial: és el Tabernacle, un santuari mòbil on el poble es troba amb el senyor.El tabernacle també s'anomena la "tenda del trobament".