Revisió del 20:13, 18 feb 2013 modifica 89.128.44.61 (discussió) →‎Propietats dels compostos metàl·lics ← Edició anterior		Revisió del 20:16, 18 feb 2013 modifica desfés Anskar (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 11.189 edits m Revertides les edicions de: 89.128.44.61 (discussió) fins l'última edició de: MerlIwBot Edició següent →
Línia 15: * Emeten [[electrons]] quan són escalfats ([[efecte termodinàmic]]) o quan hi incideix llum de una certa freqüència ([[efecte fotoelèctric]]). L'enllaç metàl·lic és característic dels ~~elments~~elements metàl·lics, és un enllaç fort, primari, que es forma entre elements de la mateixa espècie. Els àtoms, en estar tan propers unisc d'un altre, interaccionen els nuclis juntament amb els seus núvols electrònics empaquetant-se en les tres dimensions, pel que queden envoltats de tals núvols. Aquests electrons lliures són els responsables que els metalls presenten una elevada conductivitat elèctrica i tèrmica, ja que aquests es poden moure amb facilitat si es posen en contacte amb una font elèctrica. Presenten lluentor i són mal·leables. Els elements amb un enllaç metàl·lic estan compartint un gran nombre d'electrons de valència, formant un mar d'electrons envoltant un enreixat gegant de [[Catió\|cations]]. Els metalls tenen punts de fusió més alts pel que es dedueix que hi ha enllaços més forts entre els diferents àtoms. La vinculació metàl·lica és no [[Polaritat química\|polar]], tot just hi ha (per als metalls elementals puros) o molt poca (per als aliatges) diferència de [[electronegativitat]] entre els àtoms que participen en la interacció de la vinculació, i els electrons implicats en el que és la interacció a través de l'estructura cristal·lina del metall. L'enllaç metàl·lic explica moltes característiques físiques de metalls, tals com [[força]], [[mal·leabilitat]], [[ductilitat]], [[Conductivitat tèrmica\|conducció de la calor]] i de l'electricitat, i [[lustre]]. La vinculació metàl·lica és l'atracció electrostàtica entre els àtoms del metall o els ions i electrons deslocalitzats. Aquesta és la raó per la qual s'explica un lliscament de capes, donant per resultat la seua característica [[mal·leabilitat]] i ductilitat. Els àtoms del metall tenen almenys un electró de [[València_(química)\|valència]], no comparteixen aquests electrons amb els àtoms veïns, ni perden electrons per a formar els ions. En lloc els nivells d'energia externs dels àtoms del metall es traslapen. Són com enllaços covalents. El model utilitzat per representar l'enllaç metàl·lic es un núvol d'electrons o mar electrònica. Consisteix en posar els cations en forma de xarxa i els electrons de valència a l'espai interatòmic. == Vegeu també ==

Enllaç metàl·lic: diferència entre les revisions