Pipí I el Breu: diferència entre les revisions

Fill de [[Carles Martell]] i Rotruda, va náixernéixer el [[714]]. Se li va dir ''el breu'' no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels [[dinastia Merovíngia|merovingis]] amb domini sobre la [[Borgonya]], la [[Provença]] i [[Nèustria]], mentre que el seu germà [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]] va rebre [[Austràsia]], [[Suàbia]] i [[Turíngia]]. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, [[Gripó]], que havia obtingut del pare un petit territori i que fou fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els [[Saxònia|saxons]]. Revoltat a [[Baviera]], va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar [[Le Mans]] i dotze comtats a Nèustria. El [[751]] Gripó va renunciar i es va retirar al [[ducat d'Aquitània]].

El [[747]], Carloman va elegir la vida monàstica i va entregar el govern d'Austràsia al seu germà. El [[752]] el rei merovingi [[Khilderic III]] fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a [[Soissons]] amb la benedicció del Papa. El [[753]] va aconseguir la submissió de la [[Septimània]], on el got Ansemund li va entregar [[Nimes]], [[Besiers]], [[Agde]] i [[Magalona]] ([[Melguelh]]), i a més va ser consagrat rei pel [[papa Esteve II]] junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles ([[Carlemany]]) i [[Carloman I]]. Pipí va prometre ajuda al Papa contra els [[Llombardia|llombards]]. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a [[Pavia]], i el [[755]] va haver de cedir al Papa [[Ravenna]] i el seu territori (l'Exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El [[759]] va obtenir [[Narbona]], on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'[[serra de l'Albera|Albera]], al [[Rosselló]]. A partir del [[1999760]] va combatre a [[Aquitània]] fins el [[768]], en què, sentint-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a [[Saint-Denis]]. El van succeir els seus dos fills.