Baix (veu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Un '''baix''' és el cantant masculí amb la tessitura ([[resposta en freqüència]]) més [[greu]]: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc.
En [[òpera]] i en la música coral un '''baix''' és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del
[[Fitxer:Bass.png|thumb|300px|esquerra|Registre del baix]]
Abans d'arribar al [[Classicisme musical|Classicisme]], els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de [[baríton]]. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi<sup>1</sup> o un fa<sup>1</sup>, notes que avui són considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a límits realment abissals.
En [[música clàssica]], i particularment en òpera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix:
* '''[[baix profund|Profund]]''' o '''Noble''': és un cantant amb una veu particularment profunda (una gran [[potència acústica|potència]] i riquesa en [[greu]]s), al temps, que manté els [[Agut (música)|aguts]] ferms. Dos exemples són els alemanys [[Gottlob Frick]] (com ''Sarastro'' en ''[[La flauta màgica]]'' de [[Mozart]]) i [[Kurt Moll]] (com el ''baró Ochs'' en ''[[El cavaller de la rosa]]'' de [[Richard Strauss]]).
| |||