Viquipèdia

Bogotà: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa descripció als enllaços
m Corregint paràmetres de cita web
Línia 25:
| població = 7363782
| any_cens = 2010<ref name="DANE">{{Cita publicación|url=http://www.dane.gov.co/files/censo2005/PERFIL_PDF_CG2005/11000T7T000.PDF|título=Boletín Censo General 2005 - Perfil Bogotá|fecha=13-09-2010|fechaacceso=3-11-2011|formato=PDF|obra=[[Departament Administratiu Nacional d'Estadística (Colòmbia)|DANE]]}}</ref>
| superfície = 1775,98<ref name="GB">{{Citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/portel/libreria/php/decide.php?patron=01.270701&divs=true|títulotítol=Geografía bogotana|obra=bogota.gov.co|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref>
| altitud = 2.600
| codi_postal =
Línia 50:
| web = [http://www.bogota.gov.co Pàgina de l'Ajuntament]
}}
'''Bogotà''', oficialment '''Bogotá Distrito Capital''',<ref>{{citacitar web|títulotítol=Bogotá D.C.|url=http://www.personeriabogota.gov.co/?idcategoria=558#|añoany=2009|obra=Estatuto Orgánico de Bogotá D. C.|fechaaccesoconsulta=6 de març de 2010}}</ref><ref name="Bogota">{{citacitar web|títulotítol=Organización del Distrito Capital|url=http://www.bogota.gov.co/portel/libreria/php/x_frame_detalle.php?id=442|añoany=2009|obra=Alcaldía Mayor de Bogotá D. C.|fechaaccesoconsulta=18 de noviembre de 2007}}</ref> és la [[capital]] de la República de [[Colòmbia]]. Està organitzada com a [[Districte Capital]] i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos dins dels límits de la Constitució i la llei.<ref name="Bogota"/><ref>{{citacitar web|títulotítol=Información General de Bogotá|url=http://www.bogota.gov.co/portel/libreria/php/01.0101.html|añoany=2010|obra=Alcaldía Mayor de Bogotá D. C.|fechaaccesoconsulta=18 de febrer de 2010}}</ref> Està constituïda per 20 localitats i és el centre administratiu, econòmic i polític del país.
 
Està ubicada en el centre de Colòmbia, a la regió natural coneguda com a [[Sabana de Bogotà]] que forma part de l'[[altiplà cundiboyacense]], formació muntanyosa ubicada a la [[Serralada Oriental]] dels [[Andes]].
 
Segons les dades del cens nacional 2005 extrapolades a 2010, Bogotà té una població de 7.363.782 habitants.<ref name="DANE" /> Té una longitud de 33 [[km]] de sud en nord, i 16 km d'orient a occident.<ref>{{citacitar web|títulotítol=Censo 2005-2006|url=http://www.dane.gov.co/censo/files/presultados.pdf|añoany=2007|obra=[[DANE]]|fechaaccesoconsulta=18 de novembre de 2007}}</ref>
 
Com a capital, acull els organismes de major jerarquia de la branca executiva, legislativa i judicial. En el pla econòmic es destaca com un important centre econòmic i industrial.<ref>{{citacitar web |títulotítol=Contribución por regiones, áreas metropolitanas y ciudades |url=http://www.dane.gov.co/files/censo2005/resultados_am_municipios.pdf|añoany=2007|obra=DANE|fechaaccesoconsulta=2 de setembre de 2008}}</ref>
 
Bogotà és la major i més poblada ciutat del país, a més de ser el principal centre cultural, industrial, econòmic i turístic<ref>http://www.eltiempo.com/colombia/bogota/Articulo-Web-Plantilla_Nota_Interior-7296975.html</ref> més important de Colòmbia. La important oferta cultural es troba representada en la gran quantitat de [[museu]]s, [[teatre (edifici)|teatres]] i [[biblioteca|biblioteques]]; alguns d'ells són els més importants del país. A més, és seu d'importants [[festival]]s d'àmplia trajectòria i reconeixement nacional i internacional. També es destaca l'activitat acadèmica, ja que algunes de les universitats colombianes més importants tenen la seva seu a la ciutat. És de destacar que la [[UNESCO]] va atorgar a la ciutat el títol de [[Capital mundial del llibre]] per a l'any [[2007]].
 
La ciutat va obtenir el lloc 54 a l'índex Global Cities de 2010<ref>{{citacitar web |url=http://www.foreignpolicy.com/node/373401 |títulotítol=The Global Cities Index 2010 |obra= |editorial=foreignpolicy.com |fechaaccesoconsulta=5 de març de 2011}}</ref> i és considerada una ciutat global tipus Beta+ pel [[Ciutat global|GaWC]].<ref>{{citacitar web |url=http://www.lboro.ac.uk/gawc/world2008t.html |títulotítol=The World According to GaWC 2008 |autor=GaWC |obra= |editorial=lboro.ac.uk |fechaaccesoconsulta=5 de març de 2011}}</ref>
 
== Ubicació i noms històrics ==
Línia 77:
Després de la independència de 1819, Santafé va rebre novament el nom indígena de l'antiga capital muisca: Bogotà (nom que en l'època, tenia l'actual població de Funza i a causa d'això va ser rebatejada de tal forma). De fet, des de sempre el seu nom oficial va ser Santafé de Bogotà però habitualment hom la denominava solament com a Santafé per distingir-la de l'actual Funza.
 
La Constitució de Colòmbia de 1991 indirectament canvià el nom de la capital pel de Santafé de Bogotà. La polèmica desencadenada per aquest canvi obligà a aprovar una reforma constitucional ([[18 d'agost]] de [[2000]]) per tal de suprimir les paraules «Santafé de»; així doncs, la ciutat es va quedar de nou amb el nom de mitjançant l'acte legislatiu 1 del Congrés de la República.<ref>{{citacitar web |url=http://www.alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/Norma1.jsp?i=4133 |títulotítol=Acto Legislativo 1 de 2000 |fechaaccesoconsulta=31 d'agost de 2010 |autor=Régimen Legal de Bogotá |añoany=2000 |mes=18 d'agost}}</ref>
 
== Història ==
Línia 88:
Des del 10.500 aC, grups humans habitaven la zona amb activitats de [[caça|cacera]] i recol·lecció. Des del 3500 aC, ja es registren activitats hortícoles, de [[terrissa|terrisseria]] i la domesticació del [[Conill porquí]] per grups que encara depenien de la cacera i recol·lecció. En el 500 aC, ja estava molt difós el cultiu del [[blat de moro]] i la patata. Cap a l'any 800 de l'era actual, els [[muisques]] (poble indígena més important de la [[llengües txibtxa|família txibtxa]] habitaven la zona, com a resultat d'una migració d'origen [[muisques|txibtxa]], procedent d'un altre territori (probablement vinguts des d'[[Amèrica Central]]), que s'havia barrejat amb la població anterior.
 
La cultura muisca no va tenir escriptura; per això, els cronistes van reconstruir la història aborigen recollint els fets a través de relats orals que es remunten a l'any 1470, quan governava Bogotà el zipa [[Saguanmachica]].<ref name="Encarta " >{{Citacitar web|url=http://es.encarta.msn.com/sidebar_961546471/Historia_de_Santaf%C3%A9_de_Bogot%C3%A1.html|títulotítol=Historia de Bogotá|obra=Encarta|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> Al capdamunt de l'escala organitzativa social muisca es trobava el monarca absolut [[(zipa)]], seguit per l'estrat religiós dels xeics i ''mohanes''. Després estaven els guerrers o güetxes, seguits pels artesans, mercaders, camperols, etc.
 
Es creu que els muisques van poder practicar sacrificis humans de joves verges capturats en la guerra o comprats a altres tribus.<ref name="Encarta" /> Tanmateix no existeixen evidències sòlides o comprovables d'això. També van crear un calendari de gran precisió i una complexa estructura jurídica,<ref name="Encarta" /> coneguda amb el nom de «[[Códi de Nemequene]]». D'altra banda, les edificacions muisques van ser bastides amb materials peribles que els va impedir de mantenir-se dempeus després de l'arribada dels conquistadors europeus.<ref name="Encarta" />
Línia 95:
[[Fitxer:Chorro quevedo.jpg|thumb|240px|Plazoleta del Chorro de Quevedo, un dels llocs probables on va tenir lloc la fundació de Bogotà]]
[[Fitxer:Jimenezdequesada.gif|thumb||150 px|El conquistador espanyol [[Gonzalo Jiménez de Quesada]], va ser el fundador de Bogotà.]]
Després d'arribar amb més de 500 homes en la seva expedició des de Santa Marta i acabar amb tan sols 70 i després d'haver derrotat els muisques i conquerit la Sabana de Bogotà, [[Gonzalo Jiménez de Quesada]] va oficiar la "fundació [[de facto]]" de la ciutat. La cerimònia va tenir lloc el 6 d'agost de 1538, amb la construcció de dotze cabanes i una capella al lloc anomenat Thybzaca (avui [[Teusaquillo]]).<ref>{{Citacitar web|url=http://www.samuelalcalde.gov.co/index.php?option=com_content&view=article&id=1654:fundacion&catid=40:principales|títulotítol=De las 12 chozas a una ciudad con metro|obra=samuelalcalde.gov.co|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> Es presumeix que l'esdeveniment va ocórrer en l'actual ''Plazoleta del Chorro de Quevedo'', tot i que no hi ha documents que ho confirmin.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.bogotaturismo.gov.co/atractivos/atractivos_arquitectonicos/historicos.php|títulotítol=Atractivos Arquitectónicos - Históricos|obra=bogotaturismo.gov.co|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009|citacitació=Seleccionar el enlace "Plazoleta del Chorro de Quevedo"}}</ref> El 22 d'abril de 1539, Jiménez de Quesada també va realitzar la "fundació jurídica" de Santafé en companyia de [[Nicolás Federmann]] i [[Sebastián de Belalcázar]]<ref>Senat de la República de Colòmbia (1989). ''Municipis colombians'' . Bogotà: Pama Editores Ltda, pp.172-175</ref> Inicialment anomenada cridada Nuestra Señora de la Esperanza, en la fundació jurídica va canviar el seu nom a Santafé.
 
La reial cèdula de l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] va elevar Santafé a la categoria de ciutat, el 27 de juliol de 1540.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/Norma1.jsp?i=7670|títulotítol=Real Cédula por la cual se concede el título de ciudad al pueblo de Santafé|obra=Alcaldía Mayor de Bogotá|fechaaccesoconsulta=23 de junio de 2009}}</ref> L'Ajuntament de Santafé ja havia estat establert el 1539, i el 1548 l'emperador li va atorgar el títol de ''molt noble, molt lleial i ciutat més antiga'' del Nou Regne, i per blasó d'armes un [[Escut de Bogotà|escut]]<ref>{{Citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/histo.php?patron=1&idh=394|títulotítol=Escudo de Bogotá|obra=bogota.gov.co|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009}}</ref> on s'hi pot veure una àguila negra en camp d'or, amb una granada oberta a cada grapa, orlada amb alguns rams d'or en camp blau.
 
Des que Jiménez va denominar, el 1538, a tots els territoris que envoltaven Santafé com a ''Nuevo Reino de Granada'', Santafé va ser durant tot el període colonial la seu del govern de l'Audiència del Nou Regne de Granada (creada el 1550) i capital d'aquest, dependent del [[Virregnat del Perú]]. A partir de 1717, la ciutat va ser capital del [[Virregnat de Nova Granada]], que acollia els virreis, després d'haver disputat la seu virregnal a [[Cartagena de Indias]].<ref>{{Citacitar web|url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/caribe/caribe.htm|títulotítol=El Caribe colombiano en la república andina|obra=Universidad de Cartagena de Indias|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> El 1783, el virrei va crear una comissió científica, dirigida per [[José Celestino Mutis]], que va iniciar les seves investigacions als turons de Santafé, primers passos del que després es coneixeria com a [[Reial Expedició Botànica del Nou Regne de Granada|Expedició Botànica]].<ref>{{Citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/guia/interfaz/usuario/anexos/Humedales.doc|títulotítol=Historia de los Humedales de Bogotá|obra=bogota.gov.co|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> [[Alexander von Humboldt]] va visitar Bogotà a començaments del segle XIX, atret per les seves institucions culturals i científiques, entre les quals s'hi comptava el primer [[Observatori Astronòmic Nacional de Colòmbia|observatori astronòmic]] d'[[Amèrica]], que havia estat promogut per Mutis.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.culturarecreacionydeporte.gov.co/bicentenario_mutis/observatorio.php|títulotítol=José Celestino Mutis|obra=culturarecreacionydeporte.gov.co|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref>
 
A la ciutat hi vivien alguns dels criolls més influents del Virregnat (pròcers de la talla de [[Policarpa Salavarrieta]] i [[Antonio Nariño]]), raó per la qual va ser allà on, en gran mesura, es va gestar el [[Independència de Colòmbia|moviment independentista]] en el qual es destaquen els fets que es coneixen com l'esdeveniment de "[[El Florero de Llorente]]", quan els germans Francisco i Antonio Morales van entrar a demanar prestat, per adornar un sopar amb un funcionari reial arribat d'Espanya, un gerro al comerciant espanyol José González Llorente, que tenia un magatzem a la cantonada nord-oriental de l'avui anomenada ''Plaza de Bolívar'', i foren rebutjats de mala forma per aquest, la qual cosa va ser presa com a a excusa per provocar una baralla que va acabar en disturbis entre la població. Aquest fet marca l'inici de les lluites i el ''Crit d'Independència''. Si bé el territori va ser reconquerit pels espanyols el 1816, finalment el 1819 es va obtenir la independència definitiva.
Línia 109:
[[Fitxer:Estacion Sabana 1930.jpg|thumb|Estació Central del [[Ferrocarril de la Sabana]] en 1930.]]
 
La ciutat es va convertir en capital de la [[Gran Colòmbia]] fins a 1830,<ref>{{citacitar web|url=http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91305009658029729754491/209441_0023.pdf|títulotítol=Carta de Panamá|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009|formatoformat=PDF|obra=Cervantesvirtual|página=3}}</ref> quan aquest estat es va dissoldre i va donar inici als actuals estats d'[[Equador]], [[Veneçuela]] i Colòmbia ([[Panamà]] se separaria en [[1903]]). La història de Colòmbia la resta d'aquell segle fou un seguit de guerres civils, entre les quals la més transcendental va ser la [[Guerra dels Mil Dies]], en la que les faccions [[Partido Nacional (Colòmbia)|conservadora]] i [[Partido Liberal Colombiano|liberal]] van dessagnar el país entre finals del segle XIX i començaments de segle XX.
 
El 1876 el Consell de la ciutat va establir la nomenclatura i numeració de ''calles'' i ''Carrers'',<ref>Optem per no traduir aquesta nomenclatura de carrers, específica de la ciutat</ref> canviant els tradicionals noms dels carrers per números consecutius tal com es pot veure en l'actualitat.<ref>De la Rosa, Moisés (1938). ''Calles de Santafé de Bogotá, homenaje en su IV centenario''. Bogotá: Ediciones del Concejo, pp.21-23</ref> Durant l'existència dels [[Estats Units de Colòmbia]] (1863 - 1886), Bogotà va rebre el títol de Capital Federal i els seus pocs barris van ser elevats a la categoria de cantons. El 1889 es va estrenar la primera línia del Ferrocarril de Bogotà des de [[San Victorino]] fins a [[Facatativá]],<ref name="RC">{{Citacitar web|url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/revistas/credencial/agosto2008/bogota.htm|títulotítol=De paso por la capital|obra=Revista Credencial|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> que, en acabar el segle XIX, ja comptava amb més de 100 km de vies fèrries que permetien, amb els entroncaments, arribar a diferents zones del país, fins i tot al [[Mar Carib]]. El 1884 va començar a operar el servei de tramvia de mules (de la Plaza de Bolívar a Chapinero), i el 1910 es va endegar també el sistema de tramvia elèctric, que fins als [[Dècada de 1940|anys 1940]] es va estendre en múltiples línies al voltant de la ciutat i les seves proximitats. Junt amb el tren, aquests mitjans de transport van ser els pilars del desenvolupament d'aquesta ciutat que el 1912 tenia una població que tot just superava els 120.000 habitants.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.banrep.gov.co/blaavirtual/revistas/credencial/enero2001/colmundo.htm|títulotítol=Algunos datos históricos|obra=Revista Credencial|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref>
 
En els anys 1920 es va inaugurar a Bogotà el primer aeroport de Llatinoamèrica i es va iniciar el subministrament d'[[energia elèctrica]] ininterromput a la ciutat, amb la construcció d'una central elèctrica en el [[Salto del Tequendama]] que encara es troba en funcionament. A partir de la dècada següent es van dur a terme els primers projectes urbanístics amb motiu del quart centenari de la fundació de la ciutat: complex urbanístic al barri de Teusaquillo, la [[Ciutat Universitària de Bogotà|Ciutat Universitària]], el Parc Nacional "Enrique Olaya Herrera" i l'[[Estadi Nemesio Camacho El Campín]]. Tanmateix, aquest creixement es va veure deturat després de la mort de [[Jorge Eliécer Gaitán]] el 9 d'abril de 1948, que va ser seguida per la destrucció i el saqueig de part de la ciutat, en l'esdeveniment conegut com el [[Bogotazo]]. Una de les conseqüències va ser que les famílies més acomodades, que fins a aquell moment havien habitat majoritàriament el centre de la ciutat, es van anar desplaçant gradualment a altres sectors de la ciutat com ara [[Chapinero]] i [[Chicó]], i fins i tot a poblacions properes com [[Usaquén]] i Suba.<ref name="RC"/>
 
Durant la [[Conferències Panamericanes|IX Conferència Panamericana]] realitzada a la ciutat el 1948, es va firmar el ''Pacte de Bogotà'' que va generar la creació de l'[[Organització dels Estats Americans]] (OEA).<ref>{{Citacitar web|url=http://www.oas.org/juridico/spanish/Tratados/a-42.html|títulotítol=Tratado americano de soluciones pacificas|obra=oas.org|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> La dictadura militar que hi va haver a mitjans dels [[Dècada de 1950|anys 1950]], dirigida pel General [[Gustavo Rojas Pinilla]], va contribuir al desenvolupament de la ciutat, gràcies a la construcció de l'Autopista Norte, del nou [[Aeroport Internacional El Dorado]] i la reconstrucció de l'Avenida que l'unia al centre de la ciutat (''Calle 26'') i el [[Centre Internacional de Bogotà]], no gaire lluny d'on feia pocs anys que s'havia inaugurat l'[[Hotel Tequendama]]. El 1961, es va desenvolupar la construcció del barri [[Ciutat Kennedy]] com a part de l'"[[Aliança per al Progrés]]", liderada pel govern nord-americà.
 
Diversos fets s'han desenvolupat a la ciutat en el marc del [[Conflicte Armat a Colòmbia]] iniciat en els [[Dècada de 1960|anys 1960]]. Entre els més transcendentals es poden assenyalar: la [[Presa de l'Ambaixada de la República Dominicana a Bogotà]], l'[[Assalt Al Cantón Norte]], la [[Presa del Palau de Justícia de Bogotà]], l'[[Atac Terrorista contra el Club El Nogal]], així com l'[[Atemptat a l'edifici del DAS de Bogotà]] perpetrat pel narcotràfic.
 
A partir del primer mandat d'[[Antanas Mockus]] com a Alcalde Major el 1994, la ciutat ha experimentat importants canvis.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-57.htm|títulotítol=Planeamiento urbano en Bogotá 1994-2007. La construcción de un modelo|obra=Universidad de Barcelona|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> S'ha desenvolupat el sistema de transport [[TransMilenio]] i s'ha dut a terme la recuperació de l'espai per als vianants, a la qual cal afegir la construcció d'una xarxa de biblioteques públiques i una xarxa de carrils-bici. A més d'això, la implementació de mesures limitatives de l'ús del vehicle privat, com ara el ''[[Pico y Placa]]'', l' ''[[Hora zanahoria]]'' i programes socials, que inclouen la creació de menjadors comunitaris i l'ampliació de la cobertura educativa per a la població de baixos recursos.
 
Malgrat estar allunyada dels principals actes terroristes i de la guerra que es viu al país, Bogotà ha estat colpejada diverses vegades per atemptats amb bombes. L'últim atemptat (que no va provocar ferits, però sí danys materials), fou perpetrat el [[12 d'agost]] del [[2010]] contra l'emissora [[Radio Caracol]]. Tanmateix, la seguretat de la ciutat, a hores d'ara, és força millor que fa uns anys.
Línia 133:
Bogotà limita al sud amb els departaments del [[Departament del Meta|Meta]] i de l'[[Huila]], al nord amb el municipi de Chía, a l'oest amb el [[riu Bogotà]] i els municipis d'Cabrera, Cota, [[Funza]], Mosquera, [[Pasca]], San Bernardo, [[Sibaté]], [[Soacha]] i Venecia del departament de Cundinamarca. Per l'est arriba fins als turons orientals i els municipis de La Calera, [[Chipaque]], [[Choachí]], Gutiérrez, [[Ubaque]], Une.<ref name="GB" /> Està delimitada per un sistema muntanyós en el qual es destaquen els bescolls de [[Monserrate]] (3152 [[altitud|msnm]]) i Guadalupe (3250 msnm) a l'orient de la ciutat. Es troba comunicada amb el bescoll de Monserrate a través dels serveis de transport de [[telefèric]] i [[funicular]].
 
El seu riu més extens és el [[riu Bogotà]], que des de fa diverses dècades presenta alts nivells de [[contaminació]]; per aquest motiu, el govern de la ciutat ha liderat diversos projectes de descontaminació.<ref>{{citacitar web |url=http://www.secretariadeambiente.gov.co/sda/libreria/pdf/riobogota/dama.ppt |títulotítol=SDA, Proyecto de Descontaminación y Recuperación de la Cuenca del Río Bogotá. Visión, antecedentes, propuestas, planes de desarrollo, esquema regional e inversiones. Presentación |autor=Departamento Administrativo de Medio Ambiente |añoany=2004}}</ref><ref>{{citacitar web |url=http://www.bnamericas.com/news/waterandwaste/Govt_prepares_tender_to_build_US*1,1bn_water_treatment_plant |títulotítol=Government prepares tender to build US$1.1bn water treatment plant - Colombia|editor=Business News Americas |añoany=2009 |idiomallengua=anglès}}</ref> Altres rius importants a la ciutat són el [[riu Tunjuelo]], que discorre pel sud de la ciutat, el [[Riu San Francisco (Bogotà)|San Francisco]], [[riu Fucha|Fucha]], el [[riu Juan Amarillo|Juan Amarillo]] o Salitre, els quals desemboquen, al seu torn, en el riu Bogotà.
 
La zona on hi ha ubicada la ciutat, la qual correspon a la [[placa tectònica]] sud-americana, presenta una important activitat sísmica, que s'evidencia amb els terratrèmols que ha sofert durant la seva història, registrats el 1785, 1827, 1917 i 1948. Aquests dos últims, sumats a diversos incendis, van destruir gran part de la zona colonial de l'antiga Santafé.
Línia 149:
Les pluges són abundants de {{subratllat|març a maig}} i d'{{subratllat|octubre a novembre}}, coincidint gairebé amb els [[equinocci]]s de primavera i tardor, respectivament, a causa que el sol creua per la línia equatorial i la radiació solar és major, la qual cosa augmentan la calor a la selva i afavoreix la formació de tempestes a la zona de la serralada.
 
En contrast amb això, les temporades més seques de l'any són entre gener i febrer i de juliol a agost. La [[boira]] és el [[fenomen meteorològic]] més comú: es tenen 220 dies boirosos per any.<ref name= NIEBLAS>{{citacitar web |url= http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=22208&refer=&cityname=Bogota-Distrito-Especial-Colombia&units=us |títulotítol= Weatherbase: Historical Weather for Bogota, Colombia |editorial= '''Weatherbase''' |idiomallengua= anglès |fechaaccesoconsulta= 18 d'octubre de 2011.}}</ref>
 
La caiguda de pedra o calamarsa és un fenomen extrem poc freqüent,.<ref name=GRANIZO2/> S'esdevé de mitjana tres vegades l'any - entre 1939 i 2008 s'han registrat 231 esdeveniments -.<ref>[http://www.bdigital.unal.edu.co/3776/ Recopilació històrica i anàlisi climatològica d'esdeveniments de calamarsada ocorregut a Bogotà i la seva relació amb el canvi climàtic global]</ref> Les tempestes de calamarsa es produeixen en hores de la tarda durant les temporades de pluges,<ref name=GRANIZO2/> quan ocorre el ràpid desenvolupament de cel·les de núvols [[cumulonimbus]] que estan relacionades amb la formació de tornados; també causen un notable descens en la temperatura a les zones afectades, algunes vegades dràstics; la temperatura arriba a baixar fins a gairebé 20 graus en menys d'una hora.<ref name=GRANIZO2 >[[Universitat Nacional de Colòmbia]] (2008) [http://www.ing.unal.edu.co/gireh/docs/documentos/Snhh2008Rodriguez.pdf Análisis hidrometeorológico granizada sobre el campus de la Universidad Nacional–Bogotá]</ref>
Línia 253:
És la major aglomeració de persones del país; supera per més del 21%a la segona a nivell nacional: tot el departament d'[[Departament d'Antioquia|Antioquia]] inclosa la seva [[Medellín|capital]] (6.065.846 hab).
 
Els serveis públics tenen una alta cobertura, ja que un 99,4% dels habitatges compta amb servei d'[[energia elèctrica]], mentre que un 98,6% té subministrament d'aigua i un 87,8% de comunicació [[telèfon|telefònica]].<ref name="DANE"/> No obstant això, segons la ''missió per al disseny d'una estratègia per a la reducció de la pobresa i la desigualtat'', en el 2005 la ciutat presentava un 28,5% de pobres (persones que viuen amb menys de 2 US$ al dia).<ref name="pobreza_tres_ciudades " >{{citacitar web|url=http://www.foro.org.co/libros/libros_foro_debates.htm|títulotítol=Pobreza y exclusión social en Bogotá, Medellín y Cali|fechaaccesoconsulta=20-01-2008|autor=Fundación Foro Nacional por Colombia|coautorescoautors=Asociación de Trabajo Interdisciplinario - A.T.I., Fedevivienda, Campaña del Milenio Colombia “Sin Exclusas 2015 "Por una Colombia sin pobreza", Oxfam Novib|formatoformat=PDF}}</ref>
 
A Bogotà, igual com en tota la resta del país, el procés d'urbanització accelerat no es deu exclusivament a la [[industrialització]], ja que existeixen unes complexes raons polítiques i socials com la [[Estat del benestar|pobresa y la violència]], les quals han motivat la migració del camp a la ciutat al llarg del [[segle XX]], i han determinat un creixement exponencial de la població a les zones urbanes i l'establiment de ''cinturons de misèria'' als seus voltants.
Línia 265:
=== Creació del Districte ===
[[Fitxer:Distrito Federal de Bogotá.svg|150 px|left|thumb|[[Districte Federal de Bogotà]] el 1861, sobreposat a l'actual Districte Capital de Bogotà.]]
El primer [[districte]] entorn de la capital del país va ser el [[Districte Federal de Bogotà]], creat el 23 de juny de 1861<ref name="Decreto">{{citacitar web |url=http://books.google.com.co/books?id=Ek8FT3l-IQYC&hl=es&source=gbs_navlinks_s |títulotítol=La anexión de los 6 municipios vecinos a Bogotá en 1954 |autor=Marco E. Cortés Díaz |editor=[[Universitat Nacional de Colòmbia]] |página=56 |fechaaccesoconsulta=9 d'agost de 2011}}</ref>per tal que la ciutat fos residència del govern federal del que eren llavors els [[Estats Units de Colòmbia]]. En aquell temps, els límits del districte eren els rius Arzobispo (pel nord), Fucha (pel sud), Bogotá (per l'oest) i els Turons Orientals (per l'est). Tanmateix va ser suprimit en 1864 i el seu territori fou tornat al que era aleshores [[Estat Sobirà de Cundinamarca]].<ref>Atlas Geográfico e Histórico de la República de Colombia; Agustín Codazzi, Manuel María Paz i Felipe Pérez, París, 1890.</ref>
 
El 1905 es va reorganitzar completament la divisió territorial de Colòmbia i mitjançant la llei número 17 de l'11 d'abril es va crear novament el districte amb el nom de ''Districte Capital de Bogotà''.<ref name="Decreto"/> Tal divisió va ser derogada el 1910; el districte va deixar d'existir aquell mateix any i Bogotà es va convertir de nou en municipi de Cundinamarca.
Línia 271:
[[Fitxer:Colon Bogota 1.jpg|thumb|280px|El [[Monument a Colom (Bogotà)|monument a Colom]] a l'actual Carrer 13, en una imatge dels [[dècada del 1920|anys 20]].]]
 
No fou fins al 1954 que el Decret Legislatiu 3640 del 17 de desembre del mateix any va crear el [[Districte Especial de Bogotà]] aprovat pel president Gustavo Rojas Pinilla, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1955.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/Norma1.jsp?i=9117|títulotítol=Concepto 074 de 2003|obra=Secretaría General Alcaldía Mayor de Bogotá D.C.|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref>Mitjançant l'Ordenança Número 7 del Consell Administratiu de Cundinamarca se li van annexar els municipis cundinamarquesos veïns a [[Bosa (Bogotà)|Bosa]], [[Engativá]], [[Fontibón]], [[Suba (Bogotà)|Suba]], [[Usme]] y [[Usaquén]], així com part de la Colònia Agrícola de [[Sumapaz (Bogotà)|Sumapaz]]. Les esmentades localitats van conservar part de la seva antiga autonomia, fins que els anys següents van néixer les alcaldies locals, entre elles el mas de [[Chapinero]] que es va constituir com la primera alcaldia menor de la ciutat, i fou seguida el 1964 per [[Puente Aranda]] i 1967 per Ciudad Kennedy. Cinc anys més tard es va dividir el districte en 16 alcaldies menors, incloent-hi els municipis annexos. Es van crear noves alcaldies en els tres tradicionals sectors del centre: Santafé, Teusaquillo y Los Mártires; los Barrios Unidos del Norte, Antonio Nariño, San Cristóbal i [[Tunjuelito]], segregada d'Usme. El 1977 es va crear l'alcaldia menor de La Candelaria, i el 1983, a causa del caos generat per les invasions al sud, el govern va disposar el pla [[Ciudad Bolívar (Bogotà)|Ciudad Bolívar]] i aquesta va passar a ser una altra localitat més de la ciutat.
 
Amb la Constitució de Colòmbia de 1991, el Districte Especial es va convertir en Districte Capital,<ref>{{Citacitar web|url=http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_1121500547/Distrito_Capital_Colombia.html7|títulotítol=Distrito Capital (Colombia)|obra=Encarta|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009}}</ref> les zones es van elevar a localitats, i el Districte es va dividir en 20 localitats, incloent-hi ara la de Rafael Uribe Uribe -segregada d'Antonio Nariño-.
 
=== Administració de Bogotá DC ===
[[Fitxer:Bogotá-Roads.png|thumb|190 px|Àrea urbana de Bogotà DC]]
Bogotà DC està conformada per l'àrea urbana i l'àrea rural.<ref>{{citacitar web|url=http://revistaing.uniandes.edu.co/pdf/A10%2029.pdf?ri=d6e744941c7735e27132e088abe9b7ed|títulotítol=Consolidación del área urbana de distrito capital de bogota=Uniandes|fechadata=19 de febrero de 2010|fechaaccesoconsulta=19 de febrer de 2010}}</ref> El seu territori és una subdivisió dins del Departament de [[Cundinamarca]]; {{Citació necessària|data=novembre de 2012|tot i amb això, no pertany a aquest, i equival així a un [[Departaments de Colòmbia|departament]], una divisió territorial de primer ordre a Colòmbia, i per tant gaudeix dels atributs que la legislació atorga a aquesta mena de divisions.}}
 
El [[Consell de Bogotà|Consell de Districte]] té atribucions legislatives (tot i que emet "acords" i no pas "lleis") i és l'encarregat d'exercir el control polític en l'administració del districte. Està compost per 45 regidors representatius de les vint localitats, els quals són elegits democràticament cada quatre anys; de la mateixa forma, compta amb secretaries de districte (salut, mobilitat, educació, entre d'altres) i un departament que s'ocupa dels afers mediambientals ([[Departament Tècnic Administratiu del Medi Ambient]] - DAMA).
Línia 285:
==== Alcalde ====
{{AP|Alcalde de Bogotà}}
L'[[Alcalde|Alcalde Major]] de Bogotà DC és el cap de govern i de l'administració distrital, i representa legalment, judicialment i extrajudicialment el Districte Capital. És considerat el segon càrrec més important del país,<ref>{{citacitar web |url=http://www.elpais.com.co/paisonline/notas/Octubre222007/moreno_nog.html |títulotítol=Respuesta de Samuel Moreno no gustó |editor=El País |fechadata=22 d'octubre de 2007 |fechaaccesoconsulta=6 de desembre de 2009}}</ref><ref>{{citacitar web|url=http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/20962|títulotítol=Izquierda colombiana repite triunfo electoral en Bogotá |editor=AFP/Radio Primerísima |fechadata=28 d'octubre de 2007 |fechaaccesoconsulta=6 de desembre de 2009}}</ref> després del [[Llista de presidents de Colòmbia|President de la República]]. El càrrec és elegit democràticament per un període de quatre anys. A més cada una de les localitats té un Alcalde Local, nomenat per l'Alcalde Major del Districte i sota la supervisió d'aquest, els quals s'encarreguen de coordinar l'acció administrativa del govern de districte a la localitat.
El càrrec d'Alcalde Major és exercit actualment per [[Gustavo Petro]] membre del [[Movimiento Progresistas]], elegit per [[Eleccions locals de Bogotà de 2011|votació popular]] el [[30 d'octubre]] de [[2011]]. El seu mandat va començar l'[[1 de gener]] de [[2012]] i acabarà el [[31 de desembre]] de [[2015]].<ref>{{citacitar web|url=http://www.elespectador.com/noticias/politica/articulo-308486-gustavo-petro-nuevo-alcalde-de-bogota |títulotítol=Gustavo Petro, nuevo alcalde de Bogotá |editorial=El Espectador|fechadata=30 d'octubre de 2011}}</ref>
 
=== Consell de Districte ===
Línia 345:
[[Fitxer:Bogota-christmas-2005.jpg|thumb|170 px|La Torre Colpatria, l'edifici més alt de la ciutat i el tercer de Sud-amèrica.]]
 
Bogotà és el principal centre econòmic de Colòmbia; allà convergeixen la majoria de capitals provinents de les altres ciutats en ser el focus del comerç del país a causa de la seva gran població. Rep inversors de tota Colòmbia i d'altres llocs del món. Així mateix, en [[2008]] la ciutat es va situar com a quart centre financer més influent d'Amèrica Llatina.<ref>{{Citacitar web|url=http://www.emol.com/noticias/internacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=307895|títulotítol=Londres encabeza lista de principales centros financieros|añoany=2008|obra=El Mercurio Online 10.06.2008|fechaaccesoconsulta=17/11/2008}}</ref> En el període 2003-2006, el [[Producte interior brut|PIB]] comercial (producte interiur brut) de Bogotà va créixer un 10,3% anual, i representa el 25,3% del PIB comercial nacional. En ell s'hi compten els actius provinents de la inversió de les altres ciutats del país a la ciutat i el de moltes empreses multinacionals;<ref>{{citacitar web|url=http://www.sdp.gov.co/www/resources/No_11_comercio.pdf|títulotítol=Comportamiento del comercio|fechaaccesoconsulta=05/08/2008|autor=Secretaría Distrital de Planeación}}</ref>i és més alt que el PIB de l'[[Uruguai]]. No obstant això, la taxa de desocupació assoleix un 9,8% i hi ha una subocupació del 29,7 per cent. D'altra banda, el [[cost de vida]] és inferior a la mitjana de les 40 principals ciutats d'Amèrica Llatina.<ref>{{citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/portel/libreria/doc/25deoct2.doc|títulotítol=Bogotá busca ser una plataforma exportadora de empresas asiáticas|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009|apellidocognom=Aldana Rosillo|nombrenom=Edgar|formatoformat=doc|obra=bogota.gov.co}}</ref> A més d'això Bogotà es projecta a mitjà termini com una de les destinacions de negocis més importants del món.
 
[[Fitxer:Centro Comercial Centro Mayor 2.jpg|thumb|left|200 px|[[Centre Comercial Centro Mayor]].]]
Bogotà DC va ocupar el sisè lloc entre 50 ciutats d'Amèrica Llatina pels seus estàndards en qualitat de vida, alt potencial per fer negocis, i excel·lents condicions per al desenvolupament professional, segons l'escalafó establert per Amèrica Economia Intelligence.<ref>http://www.samuelalcalde.com/index.php?option=com_content&view=article&id=8208%3Abogota-una-de-las-mejores-ciudades-de-america-latina-para-hacer-negocios&Itemid=82</ref> A nivell nacional, la importació de béns de capital ha estat incentivada pel Govern, i ha beneficiat de forma especial Bogotà, que participa amb el 24,4% del total de la indústria nacional (2003).<ref name="proexport" >{{citacitar web|url=http://www.proexport.com.co/VBeContent/NewsDetail.asp?ID=5697&IDCompany=16|títulotítol=Comercio Internacional Bogotá-Cundinamarca|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009|añoany=2005|obra=Proexport Colombia}}</ref>La causa d'això és, en part, la seva ubicació geogràfica, que fa de la ciutat un punt estratègic en termes [[logística|logístics]], ja que el transport de mercaderia cap a altres llocs del país és relativament ràpid. De la mateixa manera es facilita l'abastament de matèries primeres per al sector industrial a la ciutat, per la seva proximitat a regions agrícoles com els [[Llanos Orientales]]. Per tot això, diverses companyies [[multinacional]]s han establert la seva operació regional allà durant les últimes dècades. Tanmateix, la distància respecte als ports disminueix els avantatges competitius per exportar productes industrials. Per aquesta raó, els serveis (incloent les telecomunicacions i el comerç), estan guanyant participació davant la indústria.<ref name="Dinero" >{{Citacitar web|url=http://www.dinero.com/wf_ImprimirArticulo.aspx?IdRef=11557&IdTab=1|títulotítol=Bogotá/Cundinamarca|añoany=2007|obra=Dinero.com|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009}}</ref>
 
El 2005, els [[bé (economia)|béns de consum]] van liderar la producció industrial, seguits pels bens intermedis i de capital.<ref name="SDP" /> De les 248 mil empreses amb què compta Bogotà, el 78% es troben vinculades a activitats de serveis, i contribueixen amb el 76% de l'ocupació i el 79% del PIB.<ref>{{citacitar web|url=http://camara.ccb.org.co/documentos/3282_bogotainnovadrausseglio.PPT|títulotítol=La Cámara de Comercio de Bogotá apoya la innovación en las empresas de Servicios|fechaaccesoconsulta=22 de juny de 2009|autor=Cámara de Comercio de Bogotá|formatoformat=PPT}}</ref> Les localitats en les quals es concentra el major nombre d'establiments industrials són [[Puente Aranda]], [[Fontibón]], [[Kennedy (Bogotà)|Kennedy]], [[Los Mártires]], [[Engativá]] i [[Barris Units]] (en aquest ordre),<ref name="SDP" >{{citacitar web|url=http://www.dapd.gov.co/www/resources/No_26_industria_localidades_bogota.pdf |títulotítol=La industria en las localidades de Bogotá |fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009 |autor=Secretaría Distrital de Planeación |fechadata=16 de novembre de 2007|formatoformat=PDF}}</ref> on es destaquen la [[indústria alimentària]], [[química]], [[indústria farmacèutica]], [[tèxtil]], [[Edició|editorial]] i [[mecànica]]. També el 2005, la localitat amb major productivitat laboral va ser Tunjuelito, seguida per Chapinero i Teusaquillo.<ref name="SDP" />
 
Bogotà és la principal destinació turística del país,<ref name="MC" >{{citacitar web|url=http://www.mincomercio.gov.co/eContent/newsdetail.asp?id=6057&idcompany=1|títulotítol=El principal destino sigue siendo Bogotá|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009|obra=Ministerio de Comercio, Industria y Turismo}}</ref>la qual cosa té una particular importància si tenim el compte el creixement positiu d'aquest sector a nivell nacional durant anys recents.<ref name="MC" />Un altre sector industrial que ha crescut és el de la construcció, que contribueix directament a reactivar l'activitat econòmica de la capital.<ref>{{citacitar web|url=http://www.elperiodico.com.co/seccion.php?codigo=21428&seccion=3&fecha=07-05-2009|títulotítol=En la capital habrá más de 300 mil nuevos empleos|fechaaccesoconsulta=23 de juny de 2009|apellidocognom=Pinilla|nombrenom=Martha|obra=El Periódico}}</ref>
 
El principal soci comercial internacional de Bogotà el 2003 van ser els [[Estats Units]], seguit per la [[Unió Europea]].<ref name="proexport" /> La ciutat exporta principalment productes agropecuaris (30%), químics (10%), i tèxtils (7%), i importa material de transport (17%), maquinària excepte elèctrica (17%), i maquinària elèctrica (14%).<ref name="proexport" /> A més, Bogotà compta amb diverses zones comercials i una creixent quantitat de centres comercials repartits en el seu territori. Els de mida petita, són nombrosos a les zones comercials com Suba i [[Fontibón]].
Línia 365:
[[Fitxer:Trancon Autonorte.jpg|thumb|Embús de trànsit en hora punta a l'alçada del Carrer 100 amb Autopista Norte.]]
[[Fitxer:Avenida 68 hacia el Parque Simón Bolívar.JPG|thumb|Avenida 68 cap al [[Parc Simón Bolívar]].]]
A Bogotà es duen a terme més de 13 milions de desplaçaments al dia. La majoria d'aquests viatges es duen a terme en transport públic col·lectiu (tradicional). L'altre sistema de [[transport públic]] és el Sistema metropolità de transport massiu [[TransMilenio]]. En [[transport privat]], l'automòbil i la motocicleta juguen un paper molt important. El sistema de ''[[carril bici|ciclovies]]'' (344 quilòmetres de vies dedicades per a l'ús exclusiu de bicicletes) és un dels més extensos d'Amèrica.<ref>{{citacitar web |url=http://www.movilidadbogota.gov.co/?sec=2|títulotítol=Alternativas de Movilidad en Bogotá |fechaaccesoconsulta=28 d'agost de 2011|autor=Secretaría Distrital de Movilidad}}</ref> Per la seva part, els taxis realitzen prop d'1,1 milions de viatges al dia (vegeu [[Transport de Bogotà)]].
 
Les principals vies terrestres d'accés a la ciutat són l'Autopista Norte i la Norte Quito-Sur, que al costat de la Troncal Calle 13, formen part de la [[Carretera Panamericana]] en el tram Simón Bolívar que la uneix amb [[Caracas]], [[Maracaibo]], [[Quito]] i [[Guayaquil]]. A l'Occident, es troba el Carrer 80, que després del Pont sobre el Riu Bogotà, es converteix en l'Autopista Medellín-Bogotá. També al nord, la Carrer Séptima que després de la Calle 170 es denomina Carretera Central del Norte i serveix com a via alternativa per a l'Autopista Norte. En el suroriente, l'Avinguda Boyacá que empalma amb l'Avinguda Caracas i l'Autopista al Llano, es connecten comunicant la ciutat amb els [[Regió Orinoquia (Colòmbia)|Llanos Orientales]]. D'altra banda, l'Avinguda Circunvalar (via perifèrica als Turons Orientals), s'uneix en els seus extrems amb la Via a Choachi i l'Avenida de los Cerros que s'uneix a la Via a La Calera (vegeu [[Transport de Bogotà]]).
 
S'espera que en pròxims anys s'iniciï la construcció de l'Avinguda Longitudinal d'Occident, via perifèrica de l'occident que busca descongestionar el trànsit a l'interior de la ciutat.<ref>{{citacitar web|url=http://www.caracol.com.co/nota.aspx?id=687976|títulotítol=La Avenida Longitudinal de Occidente será una realidad en Bogotá sólo si hay recursos privados|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009|autor=Caracol Radio}}</ref>
 
=== Servei de transport públic col·lectiu de passatgers ===
Bogotà compta amb més de 498<ref>{{citacitar web|url=http://rutasbogota.o2rtech.com/|títulotítol=Rutas de Buses de Bogotá|fechaaccesoconsulta=28 d'agost de 2011|autor=O2R technologies}}</ref> rutes de transport públic col·lectiu (bus, microbús...). Els busos o microbusos circulen per la xarxa viària d'acord a un conjunt de rutes pre-establertes. Els passatgers poden agafar el bus en qualsevol punt del trajecte de la ruta i descendir igualment en qualsevol punt.
 
Més de 24.800 autobusos i microbusos de 66 empreses privades presten el servei de transport urbà, que continua sent la base principal del transport a la ciutat. El servei ha millorat en els últims anys amb l'adquisició de nous vehicles, però fins i tot circulen busos que porten més de 20&nbsp;anys de circulació, la qual cosa genera una contaminació crítica i una sobre oferta caòtica.
Línia 435:
La ciutat compta amb un ampli sistema educatiu, tant a nivell de primària i secundària com universitari. A causa de la constant migració de persones cap a la capital del país, la disponibilitat de quotes per accedir a l'educació que ofereix l'Estat és sovint insuficient. La ciutat compta a més amb un variat sistema de col·legis i escoles de caràcter privat.
 
Hi ha un gran nombre d'universitats, tant públiques com privades. (L'any 2002 havia un total de 106 institucions d'educació superior). Bogotà compta amb la sisena universitat inaugurada al continent americà: la Universitat Santo Tomás, fundada el 13 de juny de l'any 1580 per l'Ordre Papal a Roma i denominada com el "Primer Claustre Universitari de Colòmbia". A Bogotà es troben 7 de les millors universitats del país, segons el Ministeri d'Educació Nacional, <ref name="CNA"> {{citacitar web|url = http://www.cna.gov.co/cont/acr_alt_cal/acr_ins/acr_ins_alt_cal.htm|títulotítol=Instituciones de Educación Superior Acreditadas|fechaaccesoconsulta = 2008.01.12 | autor = Consejo Nacional de Acreditación| citacitació =Lista de las instituciones de enseñanza superior acreditadas por el Consejo Nacional de Acreditación}} </ref> totes acreditades parcial o totalment pel CNA (Consell Nacional d'Acreditació); aquestes són: <ref name = "CNA"/> La [[Universitat Nacional de Colòmbia]], la [[Universitat dels Andes (Colòmbia)|Universitat dels Andes]], la [[Universitat de La Salle (Bogotà)|Universitat de La Salle]], la [[Pontifícia Universitat Javeriana]], la [[Universitat del Rosario]], la [[Universitat Externado de Colòmbia]] i la [[Universitat Santo Tomás (Colòmbia)|Universitat Santo Tomás]]. També cal destacar la [[Universitat de San Buenaventura]], la [[Universitat Autònoma de Colòmbia]], la [[Universitat Catòlica de Colòmbia]], la [[Escola Colombiana d'Enginyeria]], la [[Universitat Central (Colòmbia)|Universitat Central]], la [[Universitat Sergio Arboleda]], la [[Universitat de Bogotà Jorge Tadeo Lozano]], la [[Universitat Pilot de Colòmbia]], la [[Universitat Militar Nueva Granada]], i la [[Universitat Pedagògica Nacional de Colòmbia|Universitat Pedagògica Nacional]].
 
A Bogotà hi ha 450.000 estudiants d'educació superior, més que a Santiago o Lima, i 70.000 graduats d'educació superior, més que a Xile o Perú. <ref>{{citar web |url=http://www.investinbogota.org/descargas |títol=Brochure General de Bogotà - Invest in Bogota |consulta=20 febrer 2012 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>
Línia 443:
== Cultura ==
[[Fitxer:Avenida Jimenez.jpg|thumb|230px|Centre de Bogotà, avinguda Jiménez de Quesada amb Carrer Séptima.]]
Bogotà ha estat anomenada "L'Atenes Sud-americana", sobrenom que es va enfortir a finals del segle XIX i principis del segle XX. <ref>{{citacitar web|url=http://www.revistadiners.com.co/noticia.php3?nt=5460|títulotítol=Los mitos nacionales|fechaaccesoconsulta=26 d'abril de 2009|obra=Revista Diners}}</ref> La ciutat disposa d'una àmplia oferta cultural que s'ha incrementat considerablement en les últimes dècades. Hi resideixen persones provinents de tot el país, que han vingut contribuint a les antigues tradicions culturals típiques de la ciutat.
 
[[Fitxer:Ciclovía_Bogotá.jpg|thumb|left|[[Carril bici]], activitat dominical dels bogotans.]]
Línia 449:
El Centre de Fires i Exposicions de [[Corferias]] és seu d'esdeveniments de tipus cultural. Aquí es va fer la [[Fira Internacional del Llibre de Bogotà]], [[Expoartesanías]], i [[ArtBo]] (Fira Internacional d'Art de Bogotà). A més, el 2008 Corferias va ser centre important en el [[Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà|Festival Iberoamericà de Teatre]] i seu del [[Campus Party]]. El recinte també acull esdeveniments d'un altre caràcter com la [[Fira Internacional de Bogotà]] (indústria i comerç) que es realitza durant els anys parells, i en el [[2009]] també va ser seu dels [[Premis MTV]] per a [[Amèrica Llatina]].
 
Els [[Festivals al Parc de Bogotà|Festivals al Parc]] són un conjunt de nou esdeveniments realitzats al llarg de cada any.<ref>{{citacitar web|url=http://www.culturarecreacionydeporte.gov.co/portal/node/70|títulotítol=Festivales al Parque|fechaaccesoconsulta=25 d'abril de 2009|obra=culturarecreacionydeporte.gov.co}}</ref> Entre aquests els més famosos són: el [[Rock al Parque|Festival de Rock al Parc]] (rep més de 500.000 assistents en els tres dies de celebració, un dels majors esdeveniments gratuïts de rock en el món.), el [[Festival de Jazz al Parc]] i el [[Festival de Salsa al Parc]], ambdós realitzats en el [[Parc Metropolità Simón Bolívar]]. Aquest parc acull a més la inauguració i les activitats més importants del [[Festival d'Estiu]] que se celebra a diversos punts de la capital durant el mes d'agost.<ref name=ref_duplicada_1120>{{citacitar web |url=http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-4075895 |títulotítol=El Festival De Verano Ya ‘Calienta’ Motores |fechaaccesoconsulta=12 de noviembre |añoacceso=2010 |fechadata=30 de juliol de 2010 |editorial=El Tiempo - Colombia}}</ref>
 
Altres esdeveniments destacats són el ''[[Festival de la chicha, la vida i la dicha]]'' (Declarat Esdeveniment d'Interès Cultural de Bogotà) {{quan|data=novembre de 2012}}, el [[Carnestoltes de Bogotà]], que se celebra en l'aniversari de la ciutat, i el [[Festival de Cinema Europeu]], mostra cinematogràfica anual. No obstant això un dels esdeveniments culturals més importants de la capital és el [[Festival Iberoamericà de Teatre]] que es realitza cada dos anys i està catalogat com un dels més prestigiosos d'Amèrica Llatina.<ref>{{citacitar web|url=http://www.icarito.cl/medio/articulo/0,0,3255_5700_344560469,00.html|títulotítol=Bogotá se despide de Festival de Teatro Iberoamericano|fechaaccesoconsulta=26 d'abril de 2009|obra=La Tercera}}</ref>
 
Bogotà és per excel·lència un pas obligat per a tot artista internacional que es presenti a Colòmbia, en els últims anys ha tingut reconegudes exposicions, cantants i presentacions en general reconegudes internacionalment {{quan|data=novembre de 2012}}.
Línia 464:
La morfologia urbana i la tipologia de les construccions colonials de Bogotà es van mantenir fins, fins i tot, finals del segle XIX, molt temps després de la Independència de Colòmbia (1810). El traçat urbà corresponia amb el [[Pla hipodàmic]] implantat per les [[Lleis d'Índies]] des de mitjan segle XVI. Aquesta persistència de la [[Arquitectura colonial espanyola|configuració colonial]] és visible, actualment, en part de [[La Candelaria]], el Centre Històric de Bogotà. També fins a finals del segle XIX, es van mantenir les cases colonials, d'un màxim dos pisos, amb pati central, sostre a dues aigües, teules de fang i balcons volats. En alguns casos, aquests balcons van ser tancats amb vidres durant el període republicà, característica que distingeix de forma particular l'arquitectura del sector (per exemple, la Casa de [[Rafael Pombo]], etc.).
 
L' "[[Arquitectura Republicana]]" va ser l'estil que va prevaldre entre 1830 i 1930.<ref>{{citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/portel/libreria/php/frame_detalle_turismo_rec.php?h_id=17808&patron=01.0202|títulotítol=Disfrutando Bogotá|fechaaccesoconsulta=26 de abril de 2009|obra=bogota.gov.co}}</ref> Encara que va haver intents per consolidar un llenguatge modern, només fins a la construcció de la [[Ciutat Universitària de Bogotà|Ciutat Universitària]] o ''Ciutat Blanca'' per a la [[Universitat Nacional de Colòmbia]] (1936 - 1939), es va aconseguir aquest propòsit. El traçat d'aquesta obra va ser desenvolupat per l'arquitecte alemany [[Leopold Rother]], encara que en el disseny dels edificis del'' campus'', van participar altres arquitectes de tendència [[racionalisme|racionalista]]. A més d'aquesta vessant, també es manifestarien en l'arquitectura bogotana tendències pròximes a l'[[Art déco]], a l'[[expressionisme]] i a l'[[arquitectura orgànica]]. Aquesta última tendència va ser acollida per arquitectes bogotans de la segona meitat del segle XX com [[Rogelio Salmona]], considerat el millor arquitecte colombià de la història.<ref>{{citacitar web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/04/obituarios/1191483535.html?a=01afb172bfa72221d36bce33ef7b9010&t=1191568880|títulotítol=Rogelio Salmona, considerado el mejor arquitecto colombiano de la historia|fechaaccesoconsulta=26 de abril de 2009|obra=El Mundo}}</ref>
 
El 2006 Bogotà va rebre ''The Golden Lion Award'' en la Desena Exhibició Internacional d'Arquitectura de ''La Biennale de Venezia'', en reconeixement a "els seus esforços cap a la inclusió social, l'educació, l'habitatge i l'espai públic especialment a través d'innovacions en transport ". <ref>{{citacitar web|url=http://www.labiennale.org/en/news/architecture/en/67078.1.html|títulotítol=La Biennale di Venezia|fechaaccesoconsulta=2 de febrer de 2009|idiomallengua=anglès}}</ref>
 
=== Activitat literària, biblioteques i arxius ===
Línia 474:
[[Fitxer:Biblioteca Ernesto Guhl, Universidad Nacional, Bogotá.JPG|thumb|left|Biblioteca Ernesto Guhl a la ciutat universitària de la Universitat Nacional de Colòmbia.]]
[[Fitxer:Biblioteca El Tunal.jpg|thumb|left|Biblioteca El Tunal.]]
La UNESCO va proclamar Bogotà com a '''[[Capital mundial del llibre]] 2007''' <ref>{{citacitar web|url=http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=27412&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html|títulotítol=Bogotá (Colombia), Capital Mundial del Libro 2007|autor=UNESCO|fechaaccesoconsulta=10/06/2009}}</ref> en reconeixement a l'activitat literària de la ciutat. Es ressaltaven programes com ara el Llibre al Vent, la xarxa de biblioteques i la presència d'organitzacions que, de manera articulada, treballen per la promoció del llibre i la lectura a la ciutat.
 
La [[Biblioteca Nacional de Colòmbia]] (1777): que depèn del Ministeri de Cultura i la [[Biblioteca Luis Ángel Arango]] (1958), que depèn del Banc de la República, són les dues grans biblioteques públiques de la ciutat. La primera és dipositària de més de dos milions d'exemplars, amb un important fons de llibres antics. La segona compta amb gairebé dos milions d'exemplars. <ref> [http://www.lablaa.org/quienessomos.htm quiene somos], ''Biblioteca Luis Ángel Arango'': URL última actualització 04-10-2007 </ref> Amb 45 mil metres quadrats i deu mil visitants diaris, constitueix un dels centres culturals més dinàmics del continent. Del Banc de la República depèn també la [[Biblioteca Alfonso Palacio Rudas]], al nord de la ciutat, amb prop de 50 mil exemplars. Altres grans biblioteques públiques són: la Biblioteca del Congrés de Colòmbia (amb 100 mil exemplars), la de l'Institut Caro y Cuervo (amb gairebé 200 mil exemplars, la més important biblioteca llatinoamericana de [[filologia]] i [[lingüística]]), la Biblioteca de l'Acadèmia d'Història, la Biblioteca de l'Acadèmia de la Llengua, la Biblioteca de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història ICANH i nombroses biblioteques universitàries.
Línia 533:
Igual que a la resta de Colòmbia, el valor de la unitat familiar és força important en la societat bogotana, que és especialment notable en celebracions religioses i èpoques especials de l'any.
 
Històricament, la ciutat (des dels seus primers anys) ha tingut una tradició d'arrelament al [[catolicisme]]. Mostra d'aquesta tradició religiosa és el nombre de temples construïts al centre històric de la ciutat, i els costums associades a ella, com l'ascens als turons tutelars de Monserrate i Guadalupe, en les cims dels quals es troben temples catòlics. La ciutat a més és seu de l'[[Arxidiocesi de Bogotà]], erigida l'[[11 de setembre]] de [[1562]] i posteriorment elevada a arxidiòcesi el 22 març de 1564; <ref>{{citacitar web|url = http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dbogo.html|títulotítol=Arquidiócesis de Bogotà|fechaaccesoconsulta = 2008.08.05 | autor = Jerarquia Catòlica}} </ref> la seva [[església matriu]] és la [[Catedral Primada de Colòmbia]].<ref>{{citacitar web|url=http://www.cec.org.co/index.shtml?apc=ba1;001;;-&x=400|títulotítol=Arquidiócesis de Bogotá|fechaaccesoconsulta=10/06/2009|autor=Conferencia Episcopal de Colombia}}</ref>
 
La Constitució de 1991 ha facilitat la presència de moviments protestants i altres grups religiosos en la població. És així com la ciutat compta amb almenys dues [[mesquita|mesquites]] de la religió [[Islam|musulmana]] ubicades a [[Chapinero]]<ref>{{citacitar web|url=http://www.islamicfinder.org/phone/getitWorld_phone.php?id=77702 |títulotítol=Mezquita Estambul de Bogotá|editorial=Islamic Finder|idiomallengua=anglès|fechaaccesoconsulta=23/04/2011}}</ref> i al centre de la ciutat,<ref>{{citacitar web|url=http://www.islamicfinder.org/getitWorld.php?id=27297&lang= |títulotítol=Centro Benéfico Islámico de Bogotá|editorial=Islamic Finder|idiomallengua=anglès|fechaaccesoconsulta=07/02/2012}}</ref> cinc [[sinagoga|sinagogues]] de la religió [[judaisme|jueva]] en el nord de la ciutat,<ref>{{citacitar web|idiomallengua=anglès |url=http://www.israelim.com/index_samerica.htm|títulotítol=Synagogues in South America|editorial=Israelim|fechaaccesoconsulta=23/04/2011}}</ref> una [[església ortodoxa]] ubicada a Chapinero,<ref>{{citacitar web|url=http://www.forministry.com/USNMHCAOCICOEC/HISTORIA.dsp|títulotítol=Historia|fechaaccesoconsulta=10/06/2009|autor=Iglesia Católica Ortodoxa de Colombia}}</ref> un temple [[Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies|mormó]] situat al carrer 127 amb Autopista del Nord,<ref>{{citacitar web|url=http://www.lds.org/temples/main/0,11204,1912-3-93-2,00.html|títulotítol=Templo de Bogotá|fechaaccesoconsulta=10/06/2009|autor=Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies}}</ref> quatre centres [[Budisme|budistes]] situats al nord de la ciutat.<ref>{{citacitar web|url=http://www.budismo.cl/dir/colombia.html|títulotítol=Centros budistas de Colombia|fechaaccesoconsulta=10/06/2009|autor=Budisme}}</ref>També a Bogotà hi ha diversos temples [[Protestantisme|protestants]] en diferents sectors de la ciutat.
 
=== Esports ===
L'sjuntament promou el lleure, l'esport i el bon ús dels parcs a Bogotà, <ref>{{citacitar web|url=http://www.bogota.gov.co/mad/info_sitio.php?id_sitio=25764|títulotítol=Instituto Distrital de Recreación y Deporte IDRD|fechaaccesoconsulta=20 de abril de 2009|obra=bogota.gov.co}}</ref> ciutat en què segons estimatius de 1998, tan només el 10% de la població practica algun esport, i únicament el 0.7% ho fa amb regularitat.<ref>{{citacitar web|url=http://www.idsn.gov.co/resoluciones/98/RES023581998.htm|títulotítol=Política Nacional de Salud Mental|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009|obra=idsn. gov.co}}</ref> Aquesta situació és contrarestada amb iniciatives com la xarxa de [[carril bici|carrils bici]], que, a més de ser un mitjà de transport, contribueix a la pràctica del ciclisme.
 
[[Fitxer:Bogotá Estadio.JPG|thumb|[[Estadi Nemesio Camacho El Campín|Estadi El Campín]].]]
El [[futbol sala]] ha estat declarat com a esport símbol de Bogotà, ja que és la disciplina més practicada a la ciutat. .<ref>{{citacitar web|url=http://www.alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/Norma1.jsp?i=15547|títulotítol=Acuerdo 133 de 2004 Concejo de Bogota D.C.|fechaaccesoconsulta=20 d'abril de 2009|obra=alcaldiabogota.gov.co}}</ref> El [[Lliga colombiana de futbol|futbol professional colombià]] és un esdeveniment esportiu de caràcter nacional que atrau significativament l'interès dels seguidors d'aquest esport a la ciutat. Així, els dos dels tres clubs professionals de la ciutat, [[Club Deportivo Los Millonarios|Millonarios]] i [[Santa Fe Corporación Deportiva|Santa Fe]], disposen d'una base de seguidors important. Els 20 títols aconseguits per aquests dos equips (Millonarios 13, Santa Fe 7) fan de Bogotà la segona ciutat colombiana amb major nombre de campionats guanyats, només superada per Cali. Els dos equips juguen de locals al [[Estadi Nemesio Camacho El Campín]] que a més va ser la seu de la [[Selecció de futbol de Colòmbia]] on va obtenir el títol de la [[Copa Amèrica de futbol 2001|Copa Amèrica 2001]] i va ser seu de la final del [[Copa del Món de futbol sub-20 de 2011|Mundial de Futbol Sub-20 de 2011]]. L'altre equip de Primera Divisió a Bogotà és el [[Club Deportivo La Equidad]].
 
Altres escenaris esportius importants són el [[Coliseu Cobert El Campín]], el [[Complex Aquàtic Simón Bolívar|complex aquàtic del Parc Simón Bolívar]], el [[Palau dels Esports de Bogotà|Palau dels Esports]] i la [[Unitat Esportiva El Salitre]] que inclou el [[Velòdrom Luis Carlos Galán Sarmiento]] (seu dels [[Campionat Mundial de Ciclisme en Pista]] de 1995) i l'Estadio Distrital Hermes Barros Cabas (estadi de beisbol) entre d'altres.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Bogotà»