Io (satèl·lit): diferència entre les revisions

A diferència de la major part de les llunes del [[sistema solar]], Io podria tenir una composició química semblant a la dels [[planetes terrestres]], principalment compostos de roques de silicats. Dades recents provinents de la [[sonda Galileu|missió Galileu]] indiquen que Io pot tenir un nucli de [[ferro]] amb un radi entorn als 900 km.

 

 

A més dels volcans, la superfície compta amb la presència de muntanyes no volcàniques, llacs de [[sofre]] fos, [[caldera|calderes]] de diversos quilòmetres de profunditat i fluxos extensos de diversos centenars de quilòmetres de llarg de material fluid molt poc viscós (possiblement algun tipus de compost de sofre fos i silicats). El sofre i els seus compostos adquireixen una gran varietat de colors, responsables de l'aparença superficial del satèl·lit. Estudis en l'[[infraroig]] des de la superfície [[Terra|terrestre]] mostren que algunes de les regions més calentes del satèl·lit, cobertes per fluxos de lava, aconsegueixen temperatures de fins a 2.000 [[Kelvin|K]] (encara que les temperatures mitjanes són molt més fredes, pròximes als 130 K). Io podria tenir una fina atmosfera composta de [[diòxid de sofre]] i alguns altres gasos. A diferència dels altres satèl·lits galileians, Io gairebé no té aigua. Açò és probablement pel fet que, en la formació dels satèl·lits galileians, Júpiter estava tan calent que no va permetre condensar-se als elements més volàtils en la regió pròxima al planeta en què es va formar Io. Això no obstant, els volàtils esmentats sí van poder condensar-se més lluny i van donar lloc als altres satèl·lits rics en gels.