Lliure comerç: diferència entre les revisions

En l'estudi de l'[[economia internacional|economia]] i el [[comerç internacional]] el '''lliure comerç''' és un model de [[mercat]] ideal en què el [[comerç]] de [[béns]] i serveis[[servei]]s entre els països flueix de manera ininterrompuda sense el costos[[cost]]os artificials imposats pel govern. És ideal, atès que en la pura teoria econòmica, s'arriba sempre al preu del mercat sense alteracions i distorsions (impostos[[impost]]os o restriccions). A la realitat les tendèncistendències ultraliberalsultra[[liberal]]s han estat durament creticadescriticades des de molts d'àmbits de l'economia i el pensaqmentpensament. Com a corrent polític el comerç lliure és promogut pels seguidors de l'economia neoclàssica. S'hi oposen, però, els grups anti-globalització[[antiglobalització]], per la falsedat del model en imposar tan sols els interessos dels més poderosos en un mercat desigual, i per la desprotecció dels productors locals davant les multinacionals que controlen de manera exhaustiva el [[comerç internacional]].

* el [[comerç internacional]] dels serveis sense tarifes i sense cap altre barrera comercial

En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obra, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de la [[Unió Europea]], cap altra [[àrea de lliure comerç]] del món permet els cinc punts anteriors.

==Història del lliure comerç==

Des de l'[[antiguitat]], diverses civilitzacions pròsperes han promogut el [[comerç]] (sovint per força amb la creació de vasts imperis). L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a [[Europa]] els últims cinc [[segle|segles]], principalment de la cultura de comerç d'[[Anglaterra]]. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del [[mercantilisme]] durant el [[segle XVI]] a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser [[David Ricardo]] i [[Adam Smith]], i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les [[civilitzacions antigues]]. Adam Smith, per exemple, va subratllar{{CN}} que l'increment en el comerç va ser la causa del desenvolupament no només de les cultures mediterrànies, com ara [[Antic Egipte|Egipte]] i [[Antiga Grècia|Grècia]] sinó també de Bengal i [[Xina]].