Soneixa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en ref-llibre
m Corregint paràmetres en ref-llibre
Línia 49:
Després de la [[conquesta del Regne de València]] per [[Jaume I]], es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, així com pagar impostos als nous senyors cristians, pel que des de llavors s'anomenaren "[[mudèjars]]". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqüeducte medieval que encara avui compleix la seva funció. L'any [[1260]] el rei la va cedir, amb [[Assuévar]], [[Mosquera]] i [[Pollinos]], a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada el [[1330]] per [[Alfons el Benigne|Alfons IV]] (1299-1336), i a la que va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan [[segle XV]].
 
A partir especialment de la guerra de les [[Germanies]], els [[mudèjars]] del [[Regne de València]] van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors "[[moriscos]] ". El [[1534]] es van crear noves parròquies en llocs habitats per [[moriscos]], com va ser la de Soneixa, Assuévar i Xóvar,<ref>{{citacitar llibre | títol='' Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis''. Parte primera | apellidos=Aguilar Serrat | nom= Francisco de Asís | enlaceautor= | editorial=Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe | ubicació=Segorbe (Castellón) | editor=| fecha=1975 | pàgines=222–224}}</ref> encara que va seguir unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curato.
 
El [[8 de febrer]] de [[1563]] va tenir lloc el desarmament dels moriscos valencians, amb la confiscació a Soneixa de 27 espases, 5 punyals, 2 ballestes, 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga.<ref>{{citacitar llibre | títol=''Historia de Soneja''| cognoms=Iquino Parra | nom=Félix | enlaceautor= | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=1982 | pàginess=39-40}}</ref> L'any 1599 la parròquia de Soneixa, Assuévar i Xóvar es va convertir en ''curato'', deslligant-se de l'església parroquial de Almedíxer i s'aprovà la fundació d'una església parroquial en el lloc de Soneixa, per forçar la conversió real dels seus moriscos.<ref>{{citacitar llibre | títol=''La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición''| cognoms=Rodríguez Rodríguez | nom=Miguel Ángel | enlaceautor= | editorial=Ayuntamiento de Soneja | ubicación=Soneja (Castellón) | editor=| data=2009 | pàgines=21}}</ref>
 
Després de l'[[Expulsió dels moriscos|expulsió]] del [[Regne de València]] de la població morisca, decretada [[22 de setembre]] de [[1609]], Soneixa quedar convertit en un despoblat, ja que la totalitat dels habitants eren [[moriscos]]. El lloc va ser novament poblat per 39 famílies quan José Folch de Cardona els va atorgar -al costat de les 6 famílies arribades a [[Assuévar]]- la [[Carta de poblament|carta de població]] el [[27 de novembre]] de [[1609]].<ref>{{citacitar llibre | títol=''La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición''| cognoms=Rodríguez Rodríguez | nom=Miguel Ángel | enlaceautor= | editorial=Ayuntamiento de Soneja | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=2009 | páginas=}}</ref>
 
Encara que tenia una església anterior (construïda el 1633), el [[5 d'octubre]] de [[1751]] es va iniciar la construcció de l'actuals [[Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa)|església de Sant Miquel Arcàngel]], acabant-se l'any [[1768]].<ref>{{citacitar llibre | títol=''Historia de Soneja''| cognoms=Iquino Parra | nom=Félix | enlaceautor= | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| data=1982 | pàgines=113-117}}</ref>
 
Durant la [[primera guerra carlina]] va patir diverses incursions de les forces carlistes, com va ser el saqueig i incendi ocorregut el [[1836]].<ref>{{citacitar llibre | títol=''Historia de Soneja''| cognoms=Iquino Parra | nom=Félix | enlaceautor= | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=1982 | pàgines=176-180}}</ref> Per aquest i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre [[1839]] i [[1840]].
 
Trenta anys més tard, entre [[1861]] i [[1869]], es desenvoluparen desarrollaron les tasques de delimitació i amollonament per a la completa separació dels termes municipals de Soneixa i [[Assuévar]].<ref>{{cita libro | título=''La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición''| apellidos=Rodríguez Rodríguez | nombre=Miguel Ángel | enlaceautor= | editorial=Ayuntamiento de Soneja | ubicación=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=2009 | páginas=145}}</ref>
Línia 64:
 
=== Topònim ===
Pel que fa a la seua toponímia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nom ''Sonexa'', atès que -segons dades facilitades pel que fos procurador del Comte de Cervelló- "''en el sitio que hoy ocupa el Palacio había una Alquería con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaquí de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombría''".<ref>{{citacitar llibre | título=''Historia de Soneja''| cognoms=Iquino Parra | nom=Félix | enlaceautor= | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| data=1982 | pàgines= 18}}</ref> La toponímia actual, però, proposa la tribu berber dels [[sanhaja]] (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya) com la hipotètica fundadora de l'aljama de Soneixa, que sorgiria al voltant del [[segle XI]] a la part alta del turó on actualment hi ha la plaça de l'església.<ref>{{citacitar llibre | títol=''La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición''| cognoms=Rodríguez Rodríguez | nom=Miguel Ángel | enlaceautor= | editorial=Ayuntamiento de Soneja | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=2009 | pàgines=17}}</ref>
 
== Demografia ==
Línia 121:
* '''[[Aqüeducte]] "El Arco"'''. Interessant mostra de l'arquitectura hidràulica de l'època [[musulmana]] que encara hui condueix les aigües de la sèquia mare, presa del [[riu Palància]] per al reg de l'horta.
*'''Cisterna'''. Aljub subterrani de finals del [[segle XVII]] o, amb major probabilitat, del [[segle XVIII]], que es nodria de les aigües de la sèquia mare. El seu ús es va reduir considerablement després de l'arribada de l'aigua potable des de la deu del Minguet ([[Sogorb]]), el [[1891]], i que va proveir primerament a la [[font de Sant Joan]].<ref>{{ref-llibre | títol=''Historia de Soneja''| cognom=Iquino Parra | nom=Félix | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | lloc =Soneja (Castellón) | editor=| data =1982 | pàgines= 227-235}}</ref> El seu ús com a magatzem sortidor d'aigua es va extingir a meitat del [[segle XX]], quan l'aigua potable va arribar ja a l'interior dels habitatges.
*'''Restes de la muralla'''. Es va construir entre [[1839]] i [[1840]], amb motiu de les incursions [[carlistes]] a la localitat. Conserva encara part de les seues [[espitlleres]] defensives.<ref>{{citacitar llibre | títol=''Historia de Soneja''| cognoms=Iquino Parra | nombre=Félix | enlaceautor= | editorial=Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe | ubicació=Soneja (Castellón) | editor=| fecha=1982 | pàgines= 183}}</ref>
 
== Llocs d'interés ==