Expedició contra Alger (1775): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregint paràmetres en ref-llibre |
||
Línia 36:
El maig de [[1775]] es van reunir a [[Cartagena]] tres estols per l'expedició a [[Alger]]. A l'abril havien sortit des del port de [[Ferrol]] els vaixells al comandament del [[brigadier]] [[Juan Antonio Cordero]] amb rumb a [[Cadis]], on es van reunir amb l'estol del cap d'esquadra [[Antonio de Arce]], que tenia com a vaixell insígnia la nau ''San Francisco de Paula'', i el [[7 de maig]], van partir les dues esquadres amb rumb a Cartagena, on va posar rumb la flota que va salpar el [[9 de maig]] de [[Barcelona]].
L'esquadra, al comandament del tinent general [[Pedro González de Castejón y Salazar]] estava composta per set vaixells de línia de 70 canons, ''Velasco'', al comandament del capità de navili [[Alfonso de Alburquerque]] i com a vaixell insígnia de Castejón, Sant Francesc de Paula, ''Oriente'', ''San Rafael'', ''Diligente'' i ''San José''; 12 [[Fragata (vaixell)|fragates]] de 27 canons, 5 [[Urca|urques]], 9 [[xabec]]s, 3 [[pailebot]]s, 4 [[Bombarda (vaixell)|bombardes]], 7 [[galiota|galiotes]] i 230 transports, amb un total de 46 vaixells de guerra i 1.364 canons.<ref>{{
|títol = "La política naval española del rey Carlos III" |data = agost 1986 |editorial = Revista general de Marina, [[Madrid]]
L'esquadra va salpar de Cartagena el [[22 de juny]] i, després unir-se una fragata de [[Illa de Malta|Malta]] i dos del [[Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic|duc de Toscana]], el [[8 de juliol]] va començar l'operació.
| |||