Beaumontesos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: eu:Beaumontar |
m Corregint paràmetres en ref-llibre |
||
Línia 9:
Dins de les contradiccions d'aquesta guerra, una era que [[Ferran II el Catòlic]], regent de Castella després de la mort d'[[Isabel la Catòlica]], era fill de Joan II (l'enemic que no havien acceptat com a rei) i del seu segon matrimoni amb [[Joana Enríquez]]. I una altra contradicció és que els que es van alçar contra el rei aragonès, defensant la independència del Regne, van acabar ajudant als castellans, que van acabar amb ella.
En [[1495]] el pare de Joan III d'Albret, [[Alain d'Albret]] va establir amb Ferran un nou acord per solucionar les intrigues polítiques, i en ell, el comte de Lerín es va veure obligat a abandonar el regne, cedint tots els seus béns a Ferran II, a canvi va rebre béns en [[Huéscar]], [[Vélez-Blanco]], [[Vélez Rubio]], [[Cújar]], [[Castilleja]], [[Cuevas de Freila]] i altres.<ref name="Esarte">{{
| autor = Esarte, Pedro
| títol = Navarra, 1512-1530
| any = 2001
| editorial = Pamplona: Pamiela
|
En [[1507]] va ser expulsat de Navarra el [[Comtat de Lerín|comte de Lerín]], amb el suport pràcticament unànime de tots els navarresos, aconseguint-se també la sortida de les tropes estrangeres.<ref name="Esarte"/>
Els beaumonteses van ser els únics a acudir a les [[Corts de Navarra]], a Pamplona en [[1513]], per convocatòria del [[virrei]]. Allí fou acceptat Ferran com a rei. En la reunió de les [[Corts de Castella]] a [[Burgos]] en [[1515]] on es va decidir l'annexió no va acudir cap navarrès, tampoc els beaumontesos.<ref>{{
| autor = Urzainqui Mina, Tomás
| títol = La Navarra marítima
| any =1998
| editorial = PAmplona: Pamiela
|
}}</ref>
Segurament aquesta ocupació no va ser buscada pels beaumonteses, però sí pels seus líders. Això ho veiem en la revolta contra les tropes castellanes en pobles i ciutats beaumonteses, com va ocórrer a [[Pamplona]] en [[1521]], quan tropes navarreses en aliança amb franceses van alliberar la totalitat del Regne de Navarra. Més tard en la [[batalla de Noáin]], al costat de Pamplona, els [[Castella|castellans]] van tornar a fer-se amb el control del regne. Encara va haver-hi punts de resistència ([[Castell d'Amaiur]], [[Setge a la fortalesa d'Hondarribia (1521-1524)|Hondarribia]]) fins a [[1524]].
| |||