Edema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: gl:Edema |
m Corregint paràmetres en ref-llibre |
||
Línia 13:
== Homeòstasi de fluids corporals ==
En general, la quantitat de [[líquid intersticial]] està definit per l'equilibri de fluids de l'organisme, mitjançant el mecanisme de [[homeòstasi]]. A la pràctica, la distribució de líquids en el cos segueix la regla 60-40-20. Per a un individu normal, aproximadament el 60% del pes corporal és aigua; aproximadament el 40% és intracel·lular, i el 20% és extracel·lular. Com 1 L d'aigua pesa 1 kg, es dedueix que el 60% d'una persona de 70 kg són 42 kg (o 42 L) d'aigua corporal total. Si el 40% de l'aigua corporal és intracel·lular, llavors el volum intracel·lular és aproximadament 28 L, i el volum extracel·lular aproximadament 14 L, que es reparteix entre el volum intravascular (el [[plasma sanguini]], que representa el 25%: uns 4 L) i extravascular (el líquid intersticial, el 75% restant: 10 L).<ref name="Jackson">{{
Els fluids dels compartiments intravascular i extravascular s'intercanvien fàcilment per mantenir l'equilibri indicat. El fluid intravascular surt dels vasos sanguinis (fonamentalment a través dels [[capil·lar]]s) i entra en l'espai intersticial.<ref Name="Klabunde">{{
* La major part del fluid es reabsorbeix en el segment final dels capil·lars o en les [[vènula|vènules]] a continuació, però, la taxa de reabsorció de líquids és menor que la taxa de filtració, per la qual cosa només cal un segon mecanisme que reculli l'excés de fluid filtrat cap al líquid intersticial;
* El segon mecanisme implica els [[vasos limfàtics]] , que recullen l'excedent de fluid intersticial i el converteixen en el sistema venós, a nivell de les [[vena subclàvia|venes subclàvies]].
Línia 82:
En la [[insuficiència cardíaca]], es produeix un augment en la pressió hidrostàtica, mentre que en la [[síndrome nefròtica]] i la [[insuficiència hepàtica]] es produeix una caiguda de la pressió oncòtica. Es considera que aquestes patologies expliquen l'aparició de edema, encara que la situació podria ser més complexa.<ref> Renkin EM. (1994) Cellular aspects of transvascular exchange: a 40-year perspective. Microcirculation 1 (3) :157-67.</ref>
En aquests casos, es pot produir edema en múltiples òrgans i en els membres perifèrics. Per exemple, una fallada cardíaca important pot causar edema pulmonar, pleural, ascites i edema perifèric.<ref>{{
En el cas de la síndrome nefròtica, l'edema apareix normalment abans que els nivells de [[proteïnúria|proteïna en la orina]] siguin prou elevats com per explicar per si sol l'aparició d'edema a causa de la disminució de la pressió oncòtica. Això és perquè en aquesta síndrome, a més de les alteracions de la permeabilitat glomerular, també es produeix un augment de la permeabilitat vascular general, el que augmentaria la filtració cap a l'espai intersticial, produint l'edema.
| |||