Les 120 jornades de Sodoma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Les 120 Jornades De Sodoma}}
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 13:
El 1929, els bescomptes de Noailles, Charles i Marie-Laure de Noailles, compren el manuscrit que retorna a París on és estudiat pels membres fundadors de la Societé du Roman Philosophique i, particularment, per Maurice Heine, que en farà una edició el 1931, esmenant els innumerables errors de l’edició de 1904. Aquesta edició de Heine és considerada com l’edició canònica de l’obra.
 
No van acabar aquí les peripècies del manuscrit. El 1982 el manuscrit va ser robat a una descendent del bescompte de Noailles, exportat il·legalment de França i venut a Ginebra a un col·leccionista de llibres rars, Gèrard Nordmann.<ref>{{Versaleta|Ost}}</ref>. Malgrat els intents de recuperar-lo del govern francès, va resultar impossible.<ref>{{Versaleta|Prott}}, pàgina 332.</ref> El manuscrit es va exposar per primera vegada l’any 2004 a la [[Biblioteca Bodmeriana]] a Cologny, als afores de [[Ginebra]].
 
== Argument ==
Línia 63:
=== Els nois ===
* Zélamir: tretze anys, fill d'un gentilhome de Poitou.
* Cupidon: tretze anys, fill d'un gentilhome de la vora de La Flèche.<ref>Col·legi jesuíta en el que va estudiar Descartes</ref>.
* Narcisse, dotze anys, fill d'un cavaller de Malta de Rouen.
* Zéphire, quinze anys, fill d'un oficial general de París.