Diferència entre revisions de la pàgina «Eduardo López de Ochoa»

m
Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
m (Corregint paràmetres en ref-llibre)
m (Corregint paràmetres en plantilla citar llibre)
 
=== II República ===
En proclamar-se la [[proclamació de la Segona República Espanyola|Segona República]] a Barcelona, es va fer càrrec de la capitania general de Catalunya ([[17 d'abril]] de [[1931]]), sent substituït aquest mateix any pel general [[Domènec Batet|Batet]]. En [[1934]] era [[Inspector General de l'Exèrcit]] i va ser nomenat en un tibant consell de ministres, presidit pel president de la República [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]], responsable de sufocar la [[revolució d'Astúries de 1934|insurrecció asturiana d'octubre de 1934]] (Ochoa afirmaria posteriorment que Alcalá-Zamora li havia encarregat la tasca per limitar el vessament de sang<ref>[[Paul Preston|Preston, Paul]], ''Franco. «Caudillo de España»'', ISBN 84-397-0241-8, pg. 137</ref>). Avançant des de [[Lugo]], va aconseguir prendre [[Oviedo]] en amb prou feines una setmana. Va tenir freqüents frecs durant la campanya amb [[Juan Yagüe|Yagüe]], que havia arribat a Astúries al comandament de les tropes africanes (la [[Legió Espanyola|Legió]] i els [[regulars]]), acusats de múltiples atrocitats (Yagüe va arribar a queixar-se al govern del tracte humanitari que López de Ochoa donava als miners<ref>Preston, ibíd., pg. 139)</ref>, pactant amb el dirigent [[Unió General de Treballadors|ugetista]] [[Belarmino Tomás]] la rendició incruenta dels insurrectes. Mesos després dels fets, el general López Ochoa va parlar amb el socialista [[Juan Simeón Vidarte y Franco Romero]] sobre alguns dels episodis de l'esdevingut a Astúries:<ref name="Preston1">{{citar llibre |cognom=Preston |nom=Paul |enllaçautor=Paul Preston |títol=Ibid. |any=2011 |pàgines= 133-134|citació= }}</ref>
{{cita|Una nit, els legionaris es van portar en una camioneta a vint-i-set treballadors, trets de la presó de [[Sama de Langreo|Sama]]. Només van afusellar a tres o quatre perquè, com ressonaven els tirs a la muntanya, van pensar que anaven a sortir [[guerrilla|guerrillers]] de tots aquells paratges i ells correrien perill. Llavors van procedir més cruelment, van decapitar o van penjar als presos, i els van tallar els peus, mans, orelles, llengües, fins als òrgans genitals! Als pocs dies, un dels meus oficials, home de tota la meva confiança, em va comunicar que uns legionaris es passejaven lluint orelles enfilades en filferros, a manera de collaret, que serien de les víctimes de [[Carbayín]]. Immediatament li vaig manar que detingués i afusellés a aquells legionaris, i ell ho va fer així. Aquest va ser el motiu del meu altercat amb Yagüe. Li vaig ordenar, a més, que tragués als seus homes de la conca minera i els concentrés a Oviedo, sota la meva vigilància, i li vaig fer responsable de qualsevol crim que pogués ocórrer. Per jutjar als rebels estaven els tribunals de justícia. També em van arribar les gestes dels Regulars del [[tabor]] de [[Ceuta]]: violacions, assassinats, saquejos. Vaig manar afusellar a sis moros. Vaig tenir problemes, el Ministre de la Guerra em va demanar explicacions, molt exaltat: "Com s'atreveix vostè a manar afusellar a ningú sense la formació d'un Consell de Guerra?". Jo li vaig contestar: "Els he sotmès al mateix Consell de Guerra al que ells van sotmetre a les seves víctimes"<ref name="Preston1" />}}
 
350.865

modificacions