Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en ref-llibre |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 2:
El terme '''ordinador de programa emmagatzemat''', tot i que hi ha hagut discrepàncies en l'us del sinònim ''von Neumann'',<ref name="Copeland"/> engloba tot un ventall d'ordinadors digitals, tant d'[[arquitectura de von Neumann]] com d'[[arquitectura Harvard]], des de la [[dècada del 1950]] fins els nostres dies, descartant els anteriors. Cal fer-ne un estudi detallat ja que és el principi de funcionament en què es basen els ordinadors actuals, tant els grans [[mainframe]]s com els [[ordinadors personals]] tant populars avui dia.
''Ordinador de programa emmagatzemat'' de vegades és usat com a sinònim de l'[[arquitectura de von Neumann]], <ref name="Page2009b">{{citar llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer Architecture|any=2009|editorial=Springer|isbn=978-1-84882-255-9|pàgines=153|url=http://books.google.com/books?id=X1m1tNcfWQYC&pg=PA153}}</ref><ref name= "Grattan-Guinness2003">{{citar llibre|autor = [[Ivor Grattan-Guinness]]|títol = Companion encyclopedia of the history and philosophy of the mathematical sciences|url =http://books.google.com/books?id=2hDvzITtfdAC&pg=PA705|any = 2003|editorial = JHU Press|isbn = 978-0-8018-7396-6|pàgines = 705}}</ref> no obstant això el professor [[Jack Copeland]] considera que és "històricament inapropiat referir-se als ''computadors electrònics digitals de programa emmagatzemat'' com ''"màquines de von Neumann"''. <ref name="Copeland">{{citar llibre|cognom = Copeland|nom = Jack|enllaçautor = Jack Copeland|títol = A Brief History of Computing: ENIAC and EDVAC|any = 2000|url = http://www.alanturing.net/turing_archive/pages/reference%20Articles/BriefHistofComp.html #ACE|consulta = 27 gener 2010}}</ref> Hennessy i Patterson escriuen que les primeres màquines de Harvard van ser considerades com "reaccionàries" pels defensors dels "equips de programa emmagatzemat". <ref name="HennessyPatterson2003">{{citar llibre|
Un '' ordinador de programa emmagatzemat '' és el que emmagatzema les [[Conjunt d'instruccions|instruccions del programa]] a la [[memòria d'ordinador|memòria]] electrònica. <ref>{{Citation|last = Allison|first = Joanne|title = stored-program Computers|year = 1997|url = http://www.computer50.org/mark1/stored.html|accessdate = 24 August 2011}}</ref> Sovint la definició és estesa amb el requeriment que el tractament de la memòria de dades i programes sigui intercanviable o uniforme. <ref name="GilreathLaplante2003">{{citar llibre|
Un ordinador amb una [[arquitectura de von Neumann]] emmagatzema les dades i les instruccions del programa en la mateixa memòria. Un ordinador amb una [[arquitectura Harvard]] té memòries separades per emmagatzemar les dades i els programes. <ref name="Page2009">{{citar llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer Architecture|any = 2009|editorial = Springer|isbn = 978-1-84882-255-9|pàgines = 148}}</ref> <ref name="Balch2003">{{citar llibre|autor = Mark Balch|títol = Completi digital design : a comprehensive guide to digital electronics and computer system architecture|url = http://books.google.com/books?id=uFSRT-OIxyoC&pg=PA149|fechaacceso=18 de maig de 2011|any = 2003|editorial = McGraw- Hill Professional|isbn = 978-0-07-140927-8|pàgines = 149}}</ref>
La idea d'ordinador de programa emmagatzemat es remunta al concepte teòric d'una [[màquina universal de Turing]] del 1936. <ref Name="Copeland2006">{{citar llibre|autor = [[B. Jack Copeland]]|títol = Colossus: the secrets of Bletchley Park s codebreaking computers|url = http://books.google.com/books?id=gfL4ky-TQOMC&pg=PA104|
Molts dels primers computadors, com el [[Atanasoff Berry Computer]], no eren reprogramables. Executaven un únic programa cablejat. Com no hi havia instruccions de programa, no era necessari l'emmagatzematge per al programa. Altres equips, encara que programables, emmagatzemaven els seus programes en [[cinta perforada|cinstas perforades]] que eren alimentades físicament a la màquina, segons fos necessari.
Línia 14:
El 1936, [[Konrad Zuse]] també va anticipar en dues sol·licituds de patent, que les instruccions de la màquina podien ser emmagatzemades en el mateixa memòria usada per les dades. <ref>{{Citation|title = Electronic Digital Computers|journal = Nature|date = 25 September 1948|volume = 162|page = 487|url = http://www.computer50.org/kgill/mark1/natletter.html|accessdate = 2009.04.10|doi = 10.1038/162487a0}}</ref>
El [[SSEM|Small-Scale Experimental Machine]] (SSEM) de la [[Universitat de Manchester]] és generalment reconegut com el primer computador electrònic del món que executava un programa emmagatzemat, un esdeveniment que va tenir lloc el 21 juny 1948 . <ref name="RojasHashagen2002">{{citar llibre|
==Primera generació: la màquina de von Neumann i altres==
|