Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions

''Ordinador de programa emmagatzemat'' de vegades és usat com a sinònim de l'[[arquitectura de von Neumann]], <ref name="Page2009b">{{citar llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer Architecture|any=2009|editorial=Springer|isbn=978-1-84882-255-9|pàgines=153|url=http://books.google.com/books?id=X1m1tNcfWQYC&pg=PA153}}</ref><ref name= "Grattan-Guinness2003">{{citar llibre|autor = [[Ivor Grattan-Guinness]]|títol = Companion encyclopedia of the history and philosophy of the mathematical sciences|url =http://books.google.com/books?id=2hDvzITtfdAC&pg=PA705|any = 2003|editorial = JHU Press|isbn = 978-0-8018-7396-6|pàgines = 705}}</ref> no obstant això el professor [[Jack Copeland]] considera que és "històricament inapropiat referir-se als ''computadors electrònics digitals de programa emmagatzemat'' com ''"màquines de von Neumann"''. <ref name="Copeland">{{citar llibre|cognom = Copeland|nom = Jack|enllaçautor = Jack Copeland|títol = A Brief History of Computing: ENIAC and EDVAC|any = 2000|url = http://www.alanturing.net/turing_archive/pages/reference%20Articles/BriefHistofComp.html #ACE|consulta = 27 gener 2010}}</ref> Hennessy i Patterson escriuen que les primeres màquines de Harvard van ser considerades com "reaccionàries" pels defensors dels "equips de programa emmagatzemat". <ref name="HennessyPatterson2003">{{citar llibre|author1autor = [[John L. Hennessy]]|author2 = [[David A. Patterson]]|author3 = David Goldberg|títol = Computer architecture: a quantitative approach|url = http://books.google.com/books?id=XX69oNsazH4C&pg=PA68|añoany=2003|editorial=Morgan Kaufmann|isbn = 978 -1-55860-724-8|pàgines = 68}}</ref>

Un '' ordinador de programa emmagatzemat '' és el que emmagatzema les [[Conjunt d'instruccions|instruccions del programa]] a la [[memòria d'ordinador|memòria]] electrònica. <ref>{{Citation|last = Allison|first = Joanne|title = stored-program Computers|year = 1997|url = http://www.computer50.org/mark1/stored.html|accessdate = 24 August 2011}}</ref> Sovint la definició és estesa amb el requeriment que el tractament de la memòria de dades i programes sigui intercanviable o uniforme. <ref name="GilreathLaplante2003">{{citar llibre|author1autor = William F. Gilreath|author2 = Phillip A. Laplante|títol = Computer Architecture: A Minimalist Perspective|url=http://books.google.com/books?id=9DuC35atMu0C&pg=RA1-PA24|añoany=2003|editorial=Springer|isbn=978-1-4020-7416-5|pàgines=24}}</ref><ref name = "Reilly2003">{{citar llibre|autor = Edwin D. Reilly|títol = Milestones in computer science and information technology|url = http://books.google.com/books?id=JTYPKxug49IC&pg=PA245|añoany=2003|editorial=Greenwood Publishing Group|isbn = 978-1-57356 - 521-9|pàgines = 245}}</ref> <ref name="POCA">{{citar llibre|nom = Milers J.|cognomscognom = Murdocca|coautors = Vincent P. Heuring|any = 2000|títol = Principles of Computer Architecture|editorial = Prentice-Hall|isbn = 0-201-43664-7|pàgines = 5}}</ref>

La idea d'ordinador de programa emmagatzemat es remunta al concepte teòric d'una [[màquina universal de Turing]] del 1936. <ref Name="Copeland2006">{{citar llibre|autor = [[B. Jack Copeland]]|títol = Colossus: the secrets of Bletchley Park s codebreaking computers|url = http://books.google.com/books?id=gfL4ky-TQOMC&pg=PA104|añoany=2006|editorial=Oxford University Press|isbn = 978-0-19-284055-4|pàgines = 104}}</ref> Von Neumann era conscient d'aquest paper, i ho va inculcar també als seus col·laboradors. <ref name="Teuscher2004">{{citacitar llibre|autor = Christof Teuscher|títol = Alan Turing: life and legacy of a great thinker|url=http://books.google.com/books?id=0IIsoRqw9hgC&pg=PA321|añoany=2004|editorial=Springer|isbn=978-3-540-20020-8|páginapàgines=321–322}}</ref>

El [[SSEM|Small-Scale Experimental Machine]] (SSEM) de la [[Universitat de Manchester]] és generalment reconegut com el primer computador electrònic del món que executava un programa emmagatzemat, un esdeveniment que va tenir lloc el 21 juny 1948 . <ref name="RojasHashagen2002">{{citar llibre|author1autor = Raúl Rojas|author2 = Ulf Hashagen|títol = The first computers: history and architectures|url = http://books.google.com/books?id=nDWPW9uwZPAC&pg=PA379|any = 2002|editorial = MIT Press|isbn = 978-0-262-68137-7|pàgines = 379}}</ref> <ref name="Page2009c">{{citar llibre|autor = Daniel Page|títol = A Practical Introduction to Computer Architecture|any = 2009|editorial = Springer|isbn = 978-1-84882-255-9|pàgines = 158}}</ref> No obstant això el SSEM no va ser considerat com un computador de ple dret, sinó més una [[prova de concepte]] que va ser construït per produir el computador [[Manchester Mark I]]. El 6 de maig de 1949 l'[[EDSAC]] a Cambridge va córrer el seu primer programa, i causa d'aquest esdeveniment, és considerat "el primer ordinador de programa emmagatzemat regular complet i completament operacional". <ref Name="Hally2005">{{citar llibre|autor = Mike Hally|títol = Electronic brains: stories from the dawn of the computer age|url = http://books.google.com/books?id=DKcqJJacxxwC&pg=PA96|añoany=2005|editorial=National Academies Press|isbn = 978-0-309-09630-0|pàgines = 96}}</ref> De vegades s'afirma que l'IBM SSEC, operacional al gener de 1948, va ser el primer ordinador de programa emmagatzemat; <ref name = "Pugh1995">{{citar llibre|autor = Emerson W. Pugh|títol = Building IBM: shaping an industry and its technology|url = http://books.google.com/books?id=Bc8BGhSOawgC&pg=PA136|añoany=1995|editorial=MIT Press|isbn = 978-0-262 -16.147-3|pàgines = 136}}</ref> aquesta afirmació és controvertida, no menys a causa del sistema de memòria jeràrquica del SSEC, i perquè alguns aspectes de les seves operacions, com l'accés a relés o unitats de cinta, van ser determinats en endollar. <ref>{{cite doi|DOI=10.1007/978-3-642-15199-6_17}}</ref>