Liechtenstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 95.61.5.106 (discussió) fins l'última edició de: MerlIwBot |
|||
Línia 48:
La dinastia de Liechtenstein, que dóna nom al Principat, era de les famílies nobles més poderoses d'[[Alemanya]] al final de l'[[Edat Mitjana]]. Malgrat això, i encara que posseïssin grans terrenys a Alemanya, aquests costosos territoris estaven donats en un règim [[Feudalisme|feudal]] sota el domini de senyors feudals, principalment de la dinastia dels Habsburg. Per tant, sense tenir cap territori directament sota el mandat Imperial, la dinastia Liechtenstein no complia el requisit imprescindible per poder formar part del [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]].
El [[1699]] el príncep [[Johann Adam de Liechtenstein]] va comprar el domini de [[Schellenberg]] i el [[1712]] el comtat de [[Vaduz]]. En adquirir aquests dos comtats pretenia, d'aquesta manera, un lloc al govern del [[Sacre Imperi Romà]]. El [[23 de gener]] de [[1719]] l'emperador [[Carles VI d'Alemanya|Carles VI]] va decretar que els comtats de Vaduz i Schellenberg s'unissin per formar un principat amb el nom de Liechtenstein en honor al seu servent [[Anton Florian de Liechtenstein]]. És en aquest moment quan Liechtenstein es converteix en un estat sobirà del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Irònicament, encara que, com a prova de la importància política que tenien aquestes compres de territoris, els Prínceps de Liechtenstein no van trepitjar els seus dominis del Principat fins diverses dècades més tard.
El [[1806]], el Sacre Imperi Romà va ser envaït per [[França]]. Aquest fet va portar grans conseqüències per a Liechtenstein. Les maquinàries legals i polítiques de l'Imperi es van ensorrar quan l'emperador va abdicar. El mateix Imperi es va dissoldre. El resultat de la dissolució va ser que Liechtenstein ja no tenia obligacions per a cap senyor feudal més enllà de les seves fronteres. Algunes publicacions modernes atribueixen, incorrectament, la sobirania de Liechtenstein a aquests successos. En realitat, el seu príncep es va convertir en l'únic senyor sobirà del Principat.
| |||