Església tipus sala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en ref-llibre
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
Línia 3:
Una ''' església tipus sala ''' o ''' planta de saló ''', (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza perquè la seva [[planta (arquitectura)|planta]] és rectangular i totes les naus que componen la edificació tenen la mateixa alçària.
 
Va ser desenvolupada durant el [[arquitectura gòtica|gòtic]] europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles XIII i XIV quan es va fer més habitual. <ref>{{citar llibre|cognom = Bialostock|nom = Jan|títol = L'art del segle XV de Parler a Durero|fechaaccesoconsulta = 25 setembre 2010|llengua =|editorial = Istme|isbn =|pàgines =|citació =}}</ref> A Espanya es va introduir a partir del [[segle XIV]], tenint la seva màxima difusió a les zones mediterrània de Llevant, Catalunya i Balears.
L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar alçària en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el [[transsepte]] no és més ample que el conjunt de les naus.
 
En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central. <ref Name=pano>{{citar llibre|cognom = Pano Gràcia|nom = José Luis|títol = El model de planta de saló: origen, difusió i implantació a Amèrica|url = http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/18/2.Pano.pdf|fechaaccesoconsulta = 25 de setembre de 2010|llengua =|any = 2004|editorial =|isbn = 84-7820-735-X|pàgines =|citació =}}</ref> Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita de arcbotants.
 
L'església saló no s'ha de confondre amb les anomenades ''esglésies de calaix'', que són temples d'una única nau sense </ref>