Vaga revolucionària d'octubre de 1934: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en ref-llibre |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 24:
Després d'[[Astúries]] i de [[Catalunya]], el lloc on els esdeveniments d'octubre de 1934 van tenir major gravetat va ser al [[País Basc]]. Allí, durant la setmana que va durar la vaga insurreccional (del 5 al 12 d'octubre), va haver-hi quaranta víctimes mortals (la majoria d'elles insurrectes, més un guàrdia civil i un guàrdia d'assalt), entre elles, un personatge de la rellevància de [[Marcelino Oreja Elósegui]], diputat per Biscaia en 1931 i 1933 i destacat militant [[Comunió Tradicionalista|tradicionalista]], l'assassinat del qual a [[Arrasate]] va commocionar tot el País Basc.
El valor que van concedir els [[PSOE|socialistes]] al País Basc per al triomf de la revolució a tota Espanya s'explica per la importància estratègica de la zona minera i industrial de [[Bilbao]] i d'[[Eibar]], el principal centre de fabricació d'armes del país (amb unes trenta fàbriques, dues d'elles cooperatives socialistes), a més del pes de [[Biscaia]] en ser un dels bastions històrics del socialisme espanyol i base política d'[[Indalecio Prieto]], un dels líders del moviment insurreccional.<ref>{{citar llibre |cognom=Fusi Aizpurúa |nom=Juan Pablo |títol= íbidem |enllaçautor=Juan Pablo Fusi |any=1985 |pàgines=177-178
Si bé a [[Àlaba]] la “vaga general revolucionària” convocada pels socialistes va tenir un escàs seguiment, i el mateix va ocórrer a [[Navarra]] (només va haver-hi incidents a [[Altsasu]] on es va produir l'única víctima mortal de la província: el dia 8 en un xoc amb la Guàrdia civil un vaguista va resultar mort), a [[Biscaia]] i a [[Guipúscoa]] sí que es va produir una vaga insurreccional que va durar entre els dies 5 i 12 d'octubre, i en alguns punts, com la zona minera de Biscaia, el conflicte es va perllongar fins al dilluns 15 d'octubre.<ref>{{citar llibre |cognom=Fusi Aizpurúa |nom=Juan Pablo |enllaçautor=Juan Pablo Fusi |títol= íbidem |any=1985 |pàgines=184
La intervenció de la [[Guàrdia Civil]], de la [[Guàrdia d'Assalt]] i del [[Exèrcit espanyol|Exèrcit]] va sufocar la revolució amb un saldo d'almenys quaranta morts, entre ells, alguns dirigents locals [[carlisme|carlins]] d'[[Eibar]] i [[Arrasate]] i el diputat tradicionalista [[Marcelino Oreja Elósegui]], morts pels esquerrans, i diversos vaguistes, morts en els enfrontaments armats.<ref>''El Nacionalismo Vasco'' Stanley G. Payne. (1974) ISBN 84-7235-196-3</ref><ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7207.htm La Revolución de octubre de 1934 a Artehistoria]</ref>
Línia 87:
* [[Juan A. Sánchez García-Saúco]]. ''La revolución de 1934 en Asturias''. [[Editora Nacional]], Madrid, 1974. ISBN 84-276-1217-6
* [[Ricardo de la Cierva]]. ''Historia esencial de la Guerra Civil''. Editorial Fénix. ISBN 84-88787-35-9; 978-84-88787-35-4
* {{citar llibre |cognom=Fusi Aizpurúa |nom=Juan Pablo |enllaçautor=Juan Pablo Fusi |títol=Octubre 1934. Cincuenta años para la reflexión |any=1985 |editor=Gabriel Jackson y otros |editorial=Siglo XXI |lloc=Madrid |isbn= 84-323-0515-4|capítol=Nacionalismo y revolución: Octubre de 1934 en el País Vasco
* [[Hugh Thomas]]. ''Historia de la Guerra Civil Española'', libro primero, capítulo 9
* [[Gabriel Jackson]]. ''La República Española y la Guerra Civil''. RBA Editores, Barcelona, 2005. ISBN 84-473-3633-6
| |||