Alboí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: el:Αλβοΐνος |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Assassination of Alboin.jpg|right|thumb|"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer ([[1859]]).]]
'''Alboí''' (vers [[530]]-[[572]]) va ser rei dels [[longobards]] des del [[563]], aproximadament, fins al [[572]], succeint al seu pare [[Alduí]].
Encara príncep havia destacat en una victòria contra els gèpides del rei [[Torisind]], matant en combat
A començaments de l'any [[568]], potser perquè desconfiava dels àvars, potser perquè sabia de la debilitat del domini bizantí a Itàlia després de la guerra amb els gots, va decidir dirigir el seu poble cap al nord d'Itàlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gèpides, saxons i àvars. Va signar un acord amb el kaghan àvar [[Bayan]] pel qual li cedia la Pannònia i Nòrica però amb dret a retornar durant dos segles.
[[Fitxer:Alboin's Italy.gif|esquerra|thumbnail|Territoris longobards i bizantins a la mort d'Alboí]]
Van partir del Llac Balató (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el [[Friuli]] la primavera del [[569]], fent de la regió el primer ducat llombard i instal·lant com a cap un nebot seu, [[Gisulf I de Friül|Gisulf]], amb seu a la ciutat de [[Cividale]], capital del ducat. Des del nord-est de la península, va conquerir tota la fèrtil vall del [[Po]], tot els Alps, així com el centre de la
El [[28 de juny]] del [[572]], Alboí va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victòria en una copa feta amb el crani del seu pare, Cunimon. Aquesta copa es va conservar entre els reis longobards al menys fins al temps de [[Ratchis]] (744-749) segons assegura [[Pau el Diaca]], el historiador dels longobards a la seva ''Historia Langobardorum'' que diu haver-la vist a la cort reial de Pavia quan Ratchis la va mostrar als convidats. La seva tomba fou violada al segle VIII pel duc longobard [[Giselpert]] de Verona.
Per completar el complot, Rosamunda es va aliar a Helmichis, germanastre d'Alboí, amb el que es va casar reunint les legitimitats de longobards i gèpids; els guerrers gèpids donaven suport a Rosamunda, així com la guarnició longobarda de [[Verona]]; externament el complot estava afavorit per Bizanci. Però la conspiració va fracassar perquè la majoria dels longobards es va oposar al crim i la guarnició de [[Ticinum]] va proclamar rei al duc [[Clef]]. [[Helmichis]] alarmat, va fugir a Ravenna amb la seva dona, les seves tropes, el tresor, i la filla d'Alboí, Albsuinda. A Ravenna els dos amants es van barallar i es van matar entre si; el bizantí [[Longí]] va enviar a Albsuinda a [[Constantinoble]] amb el tresor. Clef va ser reconegut rei però el seu regnat fou efímer.
{{Enllaç AB|en}}
{{Enllaç AD|en}}▼
{{ORDENA:Alboi}}
[[Categoria:Reis dels llombards]]
▲{{Enllaç AD|en}}
[[ar:ألبوين ملك اللومبارد]]
|