Fritz Schumacher: diferència entre les revisions

|principals_projectes = Urbanització de [[Veddel]] i de [[Dulsberg]]<br>Davidwache ([[Sankt Pauli]])<br>Urbanització Fritz Schumacher ([[Langenhorn]])

Tot i que va construir a [[Munic]], [[Leipzig]] i [[Dresden]], és la ciutat d'Hamburg la que va impremtar més amb centenars d'escoles, edificis de despatxos, piscines, hospitals, el seu disseny urbanístic de barris i de places públiques, ponts... tot arreu de la ciutat. Va introduir l'estil de la [[nova objectivitat]]. Al barri de [[Veddel]] es troba un conjunt quasi intacte segons les seves concepcions urbanístiques a l'entorn d'una plaça central amb l'escola popular com a peça central. Va ser sebollit al [[cementiri d'Ohlsdorf]].<ref>Helmut Schoenfeld, «Fritz Schumacher», ''Der Ohlsdorfer Friedhof'', Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 165, ISBN 9783861080862</ref>

Ix d'una família notable de Bremen. Son pare , HermanHermann Albert Schumacher, hi era [[síndic]] de la Cambra de Comerç i va ocupar una missió diplomàtica que va conduir el jove Fritz cap a [[Bogotà]] i [[Nova York]]. Quan tenia 14 anys, la seva família tornà cap a la seva ciutat natal. Va estudiar a l'''[[Gymnasium |Altes Gymnasium]]'' al qual va travarlligar-se d'amistat amb el futur historiador Karl Ludwig Hampe.

Va començar la seva carrera a Munic, prop de l'arquitecte Gabriel von Seidl, que ja coneixia de de pràctiques que havia fet durant els seus estudis. Va treballar amb Seidl sobre el projecte del [[Museu Nacional Bavarès]]. Seidl era una adepte de l'[[historicisme arquitectònic]] i li ensenyava com es podia integrar les formes històriques en una expressió contemporània. A aquesta època també va trobar-se amb artistes i [[col·leccionisme|col·leccionistes]], que van convèncer-lo de la importància de la col·loboració intensiva entre les arts plàstiques i l'arquitectura.

El 1896 va acceptar el càrrec de director de la gerència de l'urbanisme de la ciutat de [[Leipzig]], on va aliar-se amb adeptes del moviment de [[Lebensreform]] (literalment: reforma de la vida), un moviment d'oposició als excessos de la [[industrialització]] i el seu [[materialisme]] i [[urbanització]] inherents i una aspiració a una manera de viure més natural, un moviment precursor de l'[[ecologisme]] de la fi del [[segle XX]]. També va trobar-se amb adeptes de l'[[avantguardisme]] i a poc a poc va distanciar-se de l'historicisme. A tal punt que va escriure una peça de teatre ''Phantasien in Auerbachs Keller''<ref>en català: Fantasies al celler d'Auerbach</ref> per a il·lustrar el seu punt de vista dins la controvèrsia de la construcció de la nova casa de la vila de Leipzig durant la qual va entrar en conflicte amb el seu superior [[Hugo Licht]], un aficionat de l'[[historicisme arquitectónic|historicisme]]. El teatre va quedar com una de les seves passions, al costat de la seva activitat principal d'arquitecte.

El 1901 va ser promogut professor a l'Escola tècnica superior de [[Dresden]], un càrrec que va ocupar fins al 1909. El 1907, junt amb [[Hermann Muthesius]], [[Friedrich Naumann]] i [[Henry van de Velde]] va crear el [[Deutscher Werkbund]] (DWB), una associació mixta de arquitectes, artistes e industrials, fundatfundada el 1907 a [[Munic]], una organització important dins la història de l'[[arquitectura moderna]], i precursora del moviment [[Bauhaus]].

Després de guanyar una competició va deixar Hamburg amb llicència per anar cap a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] com a urbanista, sota la direcció delde l'aleshores burgmestre [[Konrad Adenauer]]. Després de l'enderroc de les fortificacions, Schumacher va dissenyar la zona verda dels [[bulevard]]s nous. El 1923 va tornar cap a Hamburg.

El [[3 de maig]] de [[1933]], després de la presa de poder del partit [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|nazi]], Schumacher va haver de declarar, com solia a aquesta època, «la seva dimissió voluntària de tots els seus càrrecs oficials».<ref>[http://www.hamburgwiki.de/wiki/1933 1933], ''Hamburg Stadtwiki''</ref> Les raons per a la seva dimissió sota la pressió del partit [[NSDAP]] no són conegudes.

Després de la seva dimissió va gairebé desaparèixer de la vida pública als temps del [[nazisme]]. El 1945, va donar una oració davant del parlament sobre el tema de la reconstrucció de la ciutat.<ref>Fritz Schumacher, ''Zum Wiederaufbau Hamburgs. Rede im Hamburger Rathaus am 10. Oktober 1945''. Hamburg 1945 (en català: Per a la reconstrucció d'Hamburg, oració a la casa de la vila d'Hamburg del 10 d'octubre de 1945)</ref> La seva visió de reconstruir la ciutat mantenint el teixit urbà anterior, no va ser seguit per els partidaris d'una ciutat nova, accessible per al cotxe per tot arreu.<ref>[http://www.dra.de/publikationen/cds/stimmen/cd01.html 1945 - Kapitulation und Wiederaufbau]</ref> De 1943 fins a al seva mort el [[5 de novembre]] del [[1947]] a un hospital d'Hamburg, va viure a [[Lüneburg]].<ref>Kunstverein Uelzen e.V., [http://www.uelzen.de/desktopdefault.aspx/tabid-3608/8202_read-30365/date-80122 Fritz Schumacher: Architekt, Künstler, Stadtplaner ], ''Veranstaltungskalender'', Ajuntament d’[[Uelzen]], consulta el 27 de març de 2012 (en català: Fritz Schumacher: arquitecte, artista, urbanista)</ref>