Femer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
El femer ha de col·locar en un paratge còmode i de manera que puguin posar-se amb facilitat-hi els fems sòlids i líquids, les escombraries, barreduras, etc. doncs de no fer-ho així perd el pagès molts abonaments que desaprofita per distracció i manca d'economia. La seva extensió serà relativa a les necessitats de l'explotació. A un costat hi haurà el fem ja fet i en un altre es amontonará i prepararà el nou. Seran prou profunds perquè recullin les aigües i activin la [[fermentació]]. El terreny en què es formin serà ferm per tal que no es filtrin i perdin els líquids que destil·len. En els paratges càlids es posarà en llocs ombrívols perquè l'ardor del sol no dissipi la virtut i eficàcia dels fems, evitant que s'acceleri la fermentació i descomposició i així no s'evaporin gaires substàncies.<ref name="Mendoza(Madrid)1868">{{cite book|author1=Nicolás Casas de Mendoza|author2=Calleja y Compañía, Pablo (Madrid)|title=Tratado de agricultura española teórico-práctica|url=http://books.google.es/books?pg=PA28&dq=estercolero&id=GftQ3LzDLY8C&hl=es&redir_esc=y#v=onepage&q=estercolero&f=false|accessdate=26 February 2013|year=1868|publisher=Pablo Calleja y Compañía|pages=33–}}</ref>
==Origen ==
Els [[fem]]s s'han emmagatzemat durant segles per al seu ús com a fertilitzant, i l'ús de la fossa dels fems o femer és molt antic: [[Casio Dionisio]] cita a [[Magon el cartaginès]] {{cita | Alguns agricultors caven un clot gran i profund per posar-hi qualsevol tipus de fem, bo o dolent, deixar que es podreixi i poder-lo usar després}} <ref>Joachim-Isidore Pierre, ''Fragments d'études sur l'ancienne agriculture romaine (extraits des auteurs latins)'', E. Poisson, Caen, 1864, 180 p. {{p.}}17.</ref>.
==Femer enclotat==
| |||