Diferència entre revisions de la pàgina «Michel Onfray»

146 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Revertides les edicions de: 89.84.140.203 (discussió) fins l'última edició de: Makecat-bot
m (Revertides les edicions de: 89.84.140.203 (discussió) fins l'última edició de: Makecat-bot)
| peu = Retrat de Michel Onfray
| data_naix = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o -->{{Data naixement i edat|1959|1|1}}
| lloc_naix = [[Chambois]] o [[Argentan]]
| data_mort = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} primer la data de defunció i després la de naixement -->
| lloc_mort =
| ocupació = [[Filòsof]]
}}
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Argentan]] o a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins el [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]].
 
Creu que no hi ha filosofia sense [[psicoanàlisi]], sense [[sociologia]], ni ciències. Un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa, si no, pensa fora de la realitat. {{quan|data=novembre de 2012}} Fa part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, mira d'entroncar amb l'alè dels filòsofs cínics ([[Diògenes]]), i epicurians ([[Epicur]]). {{quan|data=novembre de 2012}} Segons ell, l'educació nacional francesa ensenya la història oficial de la filosofia i no aprèn a filosofar.{{quan|data=novembre de 2012}}
 
Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.
Ha publicat, entre altres, ''La razón del Gourmet: filosofía del gusto'' (1995); ''Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros'' (1990), formulació d'una ètica moderna atea; ''Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar'' (2000), una defensa de l'amor llibertari, i ''Antimanual de filosofía'' (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.
 
El seu ''Tractat d'ateologia'' (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos. Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caire polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre '''La força d’existir'''. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «de què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?
 
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie ''Contrahistòria de la filosofia'' (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu.
317.608

modificacions