Josep Carreras i Coll: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
|||
Línia 76:
Aquest fragment corresponia a un paper menor de Flavio de la ''[[Norma (Bellini)|Norma]]'' de [[Vincenzo Bellini|Bellini]], amb el que es va estrenar al Liceu el dia [[8 de gener]] de [[1970]]. Malgrat les poques frases d'aquest personatge, crida l'atenció de la mateixa Caballé, que interpretava el paper principal de Norma, i que el va escollir com a co-protagonista per la següent òpera que cantés al Liceu. Abans, però, Carreras va obtenir la segona actuació entre el [[4 de febrer|4]] i [[9 de febrer]], ara amb el paper d'Ismaele de ''[[Nabucco]]'', una mica més extens. Aquí els crítics ja comencen a fixar-se en aquest jove talent. Gilbert Price, de la revista ''Opera'', escriu: "Un jove cantant català, Josep Carreras, en el seu primer paper important, ha revelat una veu de tenor líric de gran promesa." Xavier Montsalvatge escriu a ''La Vanguardia'': "La presència de Josep Carreras en el repartiment s'ha de considerar com un encert que ha permès a aquest artista de manifestar-se amb un primer paper de responsabilitat, és artista de clares facultats que a partir d'ara pot avançar segur en la seva carrera."<ref>{{citar web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1970/02/05/pagina-38/39497411/pdf.html|títol=Calurosa acogida para "Nabucco" de Verdi|consulta=16 setembre 2012 |obra= |editor=[[La Vanguardia]]|data=5 febrer de 1970|llengua=castellà}} </ref>
El [[19 de desembre]] de [[1970]] arribava l'òpera que Caballé havia triat per fer debutar al seu costat a Carreras: ''[[Lucrezia Borgia]]'', de [[Donizetti]], convertint-se en el seu primer paper adult principal, i de fet considerat el seu debut ''real'' com a tenor. Naturalment les crítiques se centren en la figura de Montserrat Caballé, però el debut de Carreras no passava desapercebut. Gilbert Price escriu: "Josep Carreras va fer servir la seva magnífica veu i el seu temperament ardent amb bon efecte com a fill de Lucrezia, Genaro, però hauria d'anar en compte de no permetre que la seva línia vocal en música de ''bel canto'' com aquesta quedés distorsionada per canvis de vocals o efectes de verisme." Un mes després interpretava el paper de Siebel a ''[[Faust (Gounod)|Faust]]''.<ref name="Pau">{{
El tenor va conèixer la seva primera dona, Mercè Pérez, una estudiant de Ciències Econòmiques i també nascuda a Barcelona, mentre assistia a un espectacle al Liceu, ''[[La forza del destino]]'', un començament profètic d'un festeig de cinc anys. L'abril de 1971, quan estava cantant a [[París]] la mateixa òpera, de sobte va agafar el telèfon per dir-li a la seva nòvia: "Quan torni ens casem". En una setmana Mercè va fer tots els arranjaments, i es van convertir en marit i muller a la bonica [[catedral de Barcelona]].<ref>{{citar web |url=http://carrerasmedia.homestead.com/CAONDec72.html|títol= José Carreras|consulta=16 setembre 2012 |obra= |editor=Carreras Media|data= |llengua= }}</ref>
| |||