Natura morta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
Línia 110:
El 1901, [[Paul Gauguin]] va pintar ''Natura morta amb gira-sols'', el seu homenatge al seu amic van Gogh, que havia mort onze anys abans. El grup conegut com els [[Nabis]], que incloïa a [[Pierre Bonnard]] i [[Édouard Vuillard]], va assumir les teories harmòniques de Gauguin i va afegir elements inspirats pels [[gravat]]s japonesos a les seves natures mortes. L'artista francès [[Odilon Redon]] també va pintar destacades natures mortes durant aquest període, especialment flors.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.321</ref>
 
[[Henri Matisse]], un dels majors exponents del [[fauvisme]], va reduir la representació d'objectes de natura morta a poc més que perfils plans i marcats farciments amb colors brillants; també va simplificar la perspectiva i va introduir fons multicolors.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: pp.323-3241</ref> En algunes de les seves natures mortes, com ''Natura morta amb albergínies'', els objectes tot just destaquen del fons de l'habitació.<ref>{{ref-llibre|nom=Stefano |cognom=Zuffi|títol='Modern Painting|editorial= Barron’s Educational Series, Hauppauge|lloc=New York|any=1998|pàgines=p. 273|isbn= 0-7641-5119-3|llengua=anglès}}</ref> Altres exponents del fauvisme, com [[Maurice de Vlaminck]] i [[André Derain]], van explorar el color pur i l'abstracció a les seves natures mortes.<ref>{{Ref-citar llibre| cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| pàgines = p. 193 | idisbn = ISBN 84-95554-27-5}}</ref>
[[Fitxer:Paul Cézanne 179.jpg|thumb|''Natura morta amb pomes i taronges'' de [[Paul Cézanne]]]]
[[Paul Cézanne]] va trobar a la natura morta el vehicle perfecte per a la seva revolucionària recerca de l'organització espacial geomètrica. Per a Cézanne, aquest gènere pictòric va ser un mitjà per allunyar la pintura de la seva funció mimètica o il·lustrativa, mostrant independentment els elements de color, forma i línia, un gran pas cap a l'[[art abstracte]]. Així, els experiments de Cézanne van influir en el desenvolupament de la natura morta [[cubisme|cubista]] a començaments del segle XX.<ref name="Ebert311">[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.311</ref>