Partenogènesi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 2:
La '''partenogènesi''' (del [[Grec modern|grec]] παρθένος ''parthénos'' = verge + γένεσις ''génesis'' = origen) en sentit estricte és la generació d’un nou individu a partir d’un òvul sense fecundar. Va ser descoberta per [[Charles Bonnet]].
Hi ha dos tipus de partenogènesi: ameiòtica (o diploide) i meiòtica (o haploide). La primera és considerada com a reproducció asexual, ja que no es produeix meiosi, per tant, tampoc recombinació meiòtica. Es generen clons del progenitor (femelles). Per contra, en la partenogènesi meiòtica sí que hi ha meiosi, cosa que implica que la descendència tindrà la meitat de material genètic que el seu progenitor, per tant, aquesta és genèticament diferent (mig clons). No obstant això a vegades es pot produir una recuperació de la dotació a través, per exemple, de la [[Replicació de l'ADN|duplicació]].<ref name="zoologia">{{
L'[[òvul]] se segmenta sense fecundar. Això es produït per diversos factors ambientals (com ara l'arribada d'una determinada estació de l'any en què el nou ésser pugui desenvolupar-se en bones condicions). Hi ha algunes espècies de peixos que es necessita el contacte amb la cèl·lula masculina per què comenci la fecundació (gitonogàmia). Tot i això els gens del gàmeta masculí no seran heretats pel nou individu. És freqüent entre alguns insectes, com ara les abelles, les vespes i les formigues.<ref>{{Cite web|last = Savage|first = Thomas F.|title = A Guide to the Recognition of Parthenogenesis in Incubated Turkey Eggs|work = Oregon State University |date= 12 de setembre de 2005|url=http://oregonstate.edu/Dept/animal-sciences/poultry/index.html|accessdate = 11-10-2006 }}</ref>
| |||