Fèlix Torres i Amat de Palou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Bibliògrafs; Afegida Categoria:Bibliògrafs catalans usant HotCat |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 11:
Durant el [[Trienni Liberal]] fou membre de la junta de govern de [[Barcelona]] en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). [[Roma]] s'oposà al seu nomenament de bisbe de [[Barcelona]] En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat bisbe d'[[Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps prelat domèstic.
La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, el que li valgué la prohibició per part del [[Vaticà]] d'aquesta obra, el [[13 de gener]] de [[1845]]. Està enterrat a l'[[Hospital de la Corona d'Aragó]], a Madrid.
| |||