Ràtzia de 1003: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint enllaç |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 3:
A la mort d'[[Almansor]] el [[10 d'agost]] de [[1002]] a [[Madina Salim]], tres dies després de la [[batalla de Calatañazor]] el va succeir com ''hadjib'' el seu fill [[Abd al-Malik al-Muzaffar]].<ref name=Erdmann>{{en}} [[Carl Erdmann]], ''The Origin of the Idea of Crusade'', p.99-100. Traduït a l'englès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977</ref> Els regents de [[Regne de Lleó|Lleó]], el comte gallec [[Menendo Gonzàlez]], la seva dona Na Major i [[Elvira de Castella i de Ribagorça]], la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el [[comte de Barcelona]] i el comte de [[Castella]], i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la [[Batalla d'Albesa]] però foren derrotats.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 21.</ref>
Abd al-Malik va iniciar el [[1003]] la seva primera campanya a les zones de frontera (''thughur''), aquesta contra el [[Comtat de Barcelona]] (''Bilad al-Ifrandj''), i va devastar la [[La Granada|Torre Granada]], les regions occidentals, la serra del [[Montseny]], les de l'[[Anoia]] i [[Bages]] al [[comtat d'Osona]], i destruint els castells de [[Castell de Montmagastre|Montmagastre]], [[Castell de Meià|Meià]] i [[Castell d'Aulí|Castellolí]], la vila de [[Manresa]]<ref>{{
==Referències==
|