Femer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
Seran prou profunds perquè recullin les aigües i activin la [[fermentació]]. La millor manera de formar un femer enclotat consisteix en obrir una [[rasa]] com si fos un [[estany]]. S'hi tira una capa de fem sencer, després una altra de vegetals secs, fulles, etc., Després una altra de [[calç]] i finalment, una de [[sorra]]: se segueix així fins a l'última capa que serà una mica gruixuda i de sorra. Ha de quedar un buit per retenir les aigües que facilitin la fermentació i descomposició dels fems. La seva teoria es fonamenta en la propietat que tenen les terres alcalines de reduir els teixits orgànics a un estat de descomposició i carbonització principiant molt favorable per a la vegetació. L'àlcali més usat és la calç viva, perquè és el més barat, però qualsevol altre produiria el mateix efecte, l'[[amoníac]] de l'[[orina]] i dels excrements ocasiona el grau de carbonització que caracteritza a l'abonament. Aquest és perfecte quan no és càustic.
 
==Mals hàbits==
Ha estat comú entre els pagesos deixar el fem molt temps en les quadres i estables, cobrint-lo amb [[palla]] o [[fenc]] nou, no tan sols per estalviar treball esperant a portar-lo tot d'una vegada, sinó perquè es creia que així guanyava en qualitat, sense reparar el insalubre que això és per als animals que estan obligats viure en un aire impur i viciat. Com que l'abonament més general són els fems, s'ha de procurar tinguin aquests les qualitats necessàries perquè produeixin els efectes d'aquesta finalitat. Tots saben que no s'han d'escampar si no estan bé podrits, però de vegades es fa sense que hagin fermentat, resultant ser en gran part inútil i encara perjudicial, en raó que si sobrevé una [[pluja]] o un [[sol]] forts no es descompon i s'inutilitza molta part. A par, tenint gran nombre d'ous d'insectes i llavors de males herbes, s'aviven els ous i germinen les herbes, causant greus perjudicis. <ref name = "fem">[http://www.ruralcat.com/migracio_resources/612723_1_fertilitzants_organics.pdf Teira, M.R.; Ubach, N.. «Els fertilitzants orgànics d'origen ramader]</ref>