Envelliment cel·lular: diferència entre les revisions

[[Image:SABG MEFs.jpg|thumb|right|250px|'''Senescència cel·lular'''<br/>(a dalt) Cèl·lules fibroblàstiques embriòniques primàries en el ratolí (MEFs) abans de la senescència. ( més a sota) les MEFs amb forma de fus esdevenen seenescents. Les cèl·lules creixen més grosses i de forma més plana i expresen senescència associada a [[Beta-galactosidasa|β-galactosidasa]] (SABG, parts blaves), un marcador de la senescència cel·lular.]] L''''envelliment cel·lular''' o '''senescència cel·lular''', és el fenomen en què [[cèl·lules]] normals diploides diferenciades perden la capacitat de dividir-se, normalment després d'unes 50 [[divisió cel·lular|divisions cel·lulars]] ''[[in vitro]]'', però algunes cèl·lules esdevenen senescents abans degut a trencaments de la doble hèlix de l'[[ADN]], a [[toxina|toxines]], etc. Aquest fenomen també rep el nom de ''senescència replicativa'', ''fenomen de Hayflick'' o ''[[límit de Hayflick]]'' en honor del Doctor [[Leonard Hayflick]], que fou el primer en publicar aquesta informació el [[1965]]. En resposta a danys a l'ADN (incloent-hi l'escurçament de [[telòmer]]) les cèl·lules poden envellir, o autodestruir-se ([[apoptosi]], [[mort cel·lular programada]]) si els danys no es poden [[reparació de l'ADN|reparar]].