Conquesta omeia d'Hispània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro comentari sense referències
Línia 2:
{{FixHTML|begin}}
{{Infotaula conflicte militar
|imatge = [[Fitxer:Espanyamusulmana.png|430px330px|Hispània ]]
| peu_de_foto=Hispània [[711]]-[[714]]
| nom_de_la_batalla = Invasió musulmana d'Hispània
Línia 18:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{FixHTML|end}}
El [[710]] [[Mussa ibn Nussayr]], el [[valí d'Ifriquiya]] va demanar a [[Tarif ibn Màlik]] de fer una petita [[expedició militar]] a la [[península Ibèrica]], que va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al [[Regne de Toledo]] van demanar ajuda als musulmans, segurament a través d'[[Olban]], governador [[visigot]] de [[Ceuta]]. Mussa va consultar què fer al califa [[Al-Walid I]], qui va aconsellar no intervenir però Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo.
 
{{Cita|guarda't d'arriscar els creients a través dels perills d'una mar de violentes tempestes{{CN}}}}.
 
[[Tàriq ibn Ziyad]] va creuar l'estret el [[711]], segurament com aliat del pretendent [[Àquila II]], que tenia el suport de la [[Tarraconense]] i la [[Septimània]], i va derrotar a la [[Batalla de Guadalete (711)|batalla de Guadalete]] el rei [[Roderic]] que tenia el seu suport principal a la [[Bètica]] i [[Lusitània]], i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa, i tot seguit ocupà [[Medina-Sidònia]], [[Carmona]] i [[Sevilla]] sense lluita.