Evangelització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
La paraula ''evangelista'' ve del [[grec koiné]] εὐαγγέλιον (''euangelos'', εὔ = «bo, bona», ἀγγέλλω = notícia, missatge), que significa ''dador de bones notícies'', ''dador de bones noves''. L'expressió en koiné per a «bones notícies», ευάνγελιον (''eu-angelion'') és usat per referir-se als quatre Evangelis al [[Nou Testament]]; així «els Evangelistes» són també els autors dels quatre Evangelis, tradicionalment coneguts com [[Mateu l'Apòstol| Mateu]], [[Marc (evangelista)|Marc]], [[Lluc]] i [[Joan Evangelista|Joan]].
== Evangelització en la Biblia ==
La [[Missió religiosa|missió]] de l'evangelització, va començar amb [[Jesús]] mateix, i el compliment d'aquesta va ser la seva raó de ser com a [[Crist]]. De conformitat amb «les seves divines paraules», el mateix que havia estat enviat pel Pare, envia als seus [[Setanta deixebles|deixebles]] i a tota l'[[església catòlica|Església]], comprometent-los en el moviment mateix d'aquesta missió, perquè continuï l'oferiment de la «Bona nova» al cor dels homes i de cara a l'edificació progressiva del [[Regne de Déu]].
Linha 15 ⟶ 16:
Amb l'anunci del ''kerigma'' els [[apòstols]] perseguien l'objectiu d'oferir la salvació, realitzada per Jesús, assolida mitjançant la [[fe]] i la conversió, confirmada pel do de l'Esperit Sant i viscuda a la comunitat cristiana, a tots els homes de bona voluntat. Atenent perquè l'home íntegre, i tots els homes, experimenten l'acció salvadora de Jesús. L'evangelitzador és vincle del amor de Déu, acompanyant l'evangelitzat per arribar a la presència de Déu, perquè ell mateix el declari: «I una veu digué des del cel:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.»{{Citar Bíblia2|Mateu|3:17}}
== Evangelització en Europa ==
El cristianisme a l'[[Imperi Romà]] va trobar un camp fèrtil per al seu desenvolupament ràpid, malgrat una oposició ferotge. L'imperi, amb les seves estructures de comunicació, l'estabilitat política i el llenguatge comú (es parlava a totes parts [[llatí]] i [[grec koiné]]), va permetre que els primers cristians poguessin comunicar-se fàcilment amb altres persones. No és casualitat per tant, les notícies de noves comunitats cristianes a la [[península italiana]], [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]], [[Grècia]], la [[península Ibèrica]], [[Dalmàcia]] i les [[Gal·lies]] abans del final del primer segle. Gran part d'emperadors romans van decidir perseguir els cristians, va ser l'era dels màrtirs. Això va acabar amb la publicació de l'[[Edicte de Milà]] l'any 313, on es reconeix la llibertat de culte als cristians. La comunitat cristiana es va estendre per primera vegada a les ciutats i després a les zones rurals. Al segle IV, degut principalment als monjos, la major part d'Europa ja havia estat evangelitzada, encara que no es va donar com a conclosa fins molt més tard, al segle XIV.{{sfn|Fletcher|2003|pp=371-1386}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
*{{ref llibre|nom=R|cognom=Fletcher|títol=La conversione dell'Europa. Dal paganesimo al cristianesimo|lloc=Milà |editorial=Tea|any= 2003|llengua=italià|ref=harv}}
[[Categoria:Religió]]
| |||