Evangelització: diferència entre les revisions

== Evangelització d'Europa ==

El cristianisme a l'[[Imperi Romà]] va trobar un camp fèrtil per al seu desenvolupament ràpid, malgrat una oposició ferotge. L'imperi, amb les seves estructures de comunicació, l'estabilitat política i el llenguatge comú (es parlava a totes parts [[llatí]] i [[grec koiné]]), va permetre que els primers cristians poguessin comunicar-se fàcilment amb altres persones. No és casualitat per tant, les notícies de noves comunitats cristianes a la [[península italiana]], [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]], [[Grècia]], la [[península Ibèrica]], [[Dalmàcia]] i les [[Gal·lies]] abans del final del primer segle. Gran part d'emperadors romans van decidir perseguir els cristians, va ser l'era dels màrtirs. Això va acabar amb la publicació de l'[[Edicte de Milà]] l'any 313, on es reconeix la llibertat de culte als cristians. La comunitat cristiana es va estendre per primera vegada a les ciutats i després a les zones rurals. Al segle IV, degut principalment als monjos, la major part d'Europa ja havia estat evangelitzada, encara que no es va donar com a conclosa fins molt més tard, al segle XIV.{{sfn|Fletcher|2003|pp=371-1386}}

 

== Referències ==