Costa Blanca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
m Robot posa descripció als enllaços |
||
Línia 38:
La qualitat de vida, estabilitat política i el bon clima no només atrau als turistes a l'estiu. S'ha esdevingut, junt amb d'altres costes com la [[Costa del Sol|del Sol]] un centre del que s'anomena "[[turisme residencial]]", és a dir, immigració inter-europea. Hi ha colònies importants d'[[anglaterra|anglesos]] (109.429 al padró de la província fins el 2007), [[alemanya|alemanys]] (33.462 al padró) i d'altres pobles del nord d'[[Europa]]<ref>{{mida|1='''Font:'''}}{{Citar web|url=http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/temas/Val/Cap01/1.2.41.htm|títol=www.ive.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/temas/Val/Cap01/1.2.41.htm| date=març de 2013}}</ref> a tota la costa, arribant a igualar o superar la població auctòctona a alguns municipis.<ref>"Els estrangers censats superen ja la població auctòctona a 15 municipis..." {{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061|títol=mugak.eu<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>"Nou municipis de la Comunitat (tots a Alacant [província]) són ja més els residents de la UE que els valencians o espanyols de naixement: Sant Fulgenci, Llíber, Rojals, Benitatxell, Algorfa, Alcalí, Benijòfar, Sant Miquel de Salines i Teulada" {{mida|1='''Font:}}{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20071211/local/valenciana/poblacion-valenciana-sera-extranjera-200712111450.html|títol=Un 25% de la población valenciana será extranjera en 2016 si continúa el actual ritmo de inmigración. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Pobles com [[Sant Fulgenci]], [[Rojals]],<ref>"El 73,9% de les persones censades a Sant Fulgenci és extrangera...[darrere és] Rojals amb un 69,4%" {{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061|títol=Observatori de la diversitat de Mugak<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Calp,<ref>"A Calp, els residents europeus són majoria" {{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://www.infobenissa.com/veuNoticia.php?num=2283|títol=infobenissa.com<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>"A Calp ronda el 59,7%."{{mida|1='''Font:'''}}"A Xàbia (...) la proporció de forasters oscil.la entre el 50,3% i el 57,4%"{{citar web|url=http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061|títol=Observatori de la diversitat de Mugak<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Xàbia,<ref>{{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061|títol=Observatori de la diversitat de Mugak<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i Teulada<ref>"A Teulada el 50% del cens són europeus."{{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://www.infobenissa.com/veuNoticia.php?num=2283|títol=infobenissa.com<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>"A Teulada, un 61,9%." {{mida|1='''Font:'''}}{{citar web|url=http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/97061|títol=mugak.eu<!--Títol generat per bot-->}}</ref> tenen índexs d'immigració iguals o superiors al 50%. De manera més moderada, gent de [[Madrid]] i d'altres indrets del centre de la península s'hi han comprat habitatges de segona residència. Aquesta mena d'"immigració de rics" ha dut riquesa a la costa però també una situació social i cultural complicada que, afegida a la immigració dels 1960 i 1970 des d'[[Andalusia]] i l'actual des de [[Marroc]] i [[Llatinoamèrica]], pot generar-hi rebuig o recels.
Moltes vegades, el turisme residencial, pel seu caràcter de nivell adquisitiu mitjà i alt, s'assenta fora del poble, en casetes o [[xalet]]s, i açò contribueix a allunyar-los, literalment i figurativament, de la resta del poble. Les condicions complicades en què viuen la [[català|llengua]] i la cultura autòctones fa que la integració d'aquest grup (que es caracteritza sovint per la seua avançada edat i que sovint passa part de l'any fora del país) siga més difícil. Els mètodes tradicionals d'integració (l'escola, el treball, l'[[associacionisme]]) sovint no arriben a aquesta gent perquè molts són jubilats i no passen per aquests estaments. Encara que els ciutadans de la [[Unió Europea]] poden votar al nivell municipal,<ref>{{mida|1='''Font:'''}}{{Citar web|url=http://www.elecciones.mir.es/eleccanteriores/mun200305/pdf/guia.pdf|títol=Guia de les eleccions municipals de 2003}} </ref> només un 32,5% s'han registrat al cens (62.264). És a dir representen 12% del padró però tan sols 5% del cens electoral.<ref>{{mida|1='''Font:'''}}
Tanmateix, amb el temps almenys una part d'ells sí s'hi han integrat i fins i tot s'han presentat a les eleccions municipals. Hi ha càrrecs electes estrangers a uns quants municipis, destacant-hi na Linda Mª Townsend a Calp,<ref>{{mida|1='''Font:'''}}
Cal destacar l'escolarització dels fills dels ''ex-pats'', que representa una voluntat de la segona generació de fer de la costa la seua casa i integrar-s'hi.
Línia 48:
La major part dels municipis de la costa s'alimenten del [[turisme]] i es dediquen al serveis relacionats. Només les ciutats més grans despunten una tendència industrial, com és el cas d'Alacant i Elx. Aquesta indústria és [[port]]uari en el primer cas i dels [[moble]]s en el segon.
El gran motor de l'[[economia]] als darrers anys ha sigut la [[construcció]] i serveis de manutenció (electricistes, fontaners, jardiners). És així que podem trobar a municipis de només cinc mil habitants sis magatzems de materials de construcció (com és el cas d'[[Ondara]]). Aquesta onada de construcció s'emmarca dins d'una tendència més general de l'economia espanyola, i a l'igual de llocs com [[Andratx]] o [[Marbella]], la Costa Blanca destaca una sèrie d'escàndols urbanístics, que consisteixen principalment de dues il.legalitats bastant esteses: '''concedir llicències de construir a canvi de [[soborn]]s''' (com és presumtament el cas a [[Oriola]], on trobem més de vuit mil habitatges il.legals i 600 expedients sancionadors)<ref name="elmundo">{{mida|1='''Font:'''}}
Alguns pobles han passat a ser ciutats amb l'ajuda del creixement frenètic que ha suposat el turisme residencial i estacional, amb Benidorm com el millor exemple, que passà dels 2.726 habitants al 1950 als 67.627 al 2006 ('''''vegeu''''' [[Benidorm#Demografia i economia|Benidorm]]).
| |||