Nicolau IV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula Papa
{{Plantilla:CaixaPapa
|Papa=Nicolau IV
|Nom=Girolamo Masci
Línia 6:
|Després=[[Celestí V]]
|Papat=[[22 de febrer]] de [[1288]]–[[4 d'abril]] de [[1292]]
|Escut = C o a Niccolo IV.svg
|Data de naixement=[[30 de setembre]] de [[1227]]
|Lema =
|Lloc de naixement=[[Ascoli]] ([[Itàlia]])
|Data de defunciónaixement=[[4 d'abril]]{{Data de [[1292]]naixement|1227|09|30}}
|Lloc de defunciónaixement= [[RomaAscoli]], ([[ItàliaEstats Pontificis]])
|Data de defunció= {{Data defunció i edat|1292|4|4|1227|09|30}}
|Lloc de defunció= [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
}}
'''Nicolau IV''' ([[Ascoli]], [[30 de setembre]] de [[1227]]) – [[Roma]], [[4 d'abril]] de [[1292]]), de nom '''Girolamo Masci''', fou papa de l'[[Església Catòlica]] del 1288 al 1292.
 
Masci va ingressar en l'orde franciscà en la seva joventut i com a tal va actuar, el [[1272]], com a legat pontifici a [[Constantinoble]] amb la missió d'aconseguir la participació de l'[[Església Ortodoxa]] en el [[XIV Concili Ecumènic]] que se celebraria a [[Lió]] el [[1274]]. Aquell mateix any va succeir a [[Bonaventura de Bagnoregio|Sant Bonaventura]] com a general dels franciscans, càrrec que li va permetre condemnar les obres del filòsof [[Roger Bacon]] i ordenar el seu empresonament. En [[1278]], el papa [[Nicolau III]] el va nomenar cardenal presbíterprevere de Santa Prudenciana i patriarca catòlic de Constantinoble (llavors capital de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]) per a posteriorment ser nomenat cardenal bisbe de [[Palestina]] pel papa [[Martí IV]].
 
La seva elecció com a papa es va produir gairebé deu mesos després de la mort del seu antecessor [[Honori IV]], ja que una epidèmia de pesta va assolar [[Roma]] i va delmar el conclave i provocar la fugida dels cardenals supervivents que no van tornar fins que la situació no es va normalitzar. Consagrat el [[22 de febrer]] del [[1288]], va ser el primer papa franciscà de la història de l'Església.
Linha 23 ⟶ 25:
Durant el seu pontificat també es va enfrontar al [[Sacre Imperi]], amb motiu de la successió del regne d'Hongria, ja que Nicolau IV l'atorgà a Carles Martell d'Anjou, fill de Carles II d'Anjou en detriment d'Albert, el fill de l'emperador Rodolf d'Habsburg. En l'ordre pastoral va promoure missions entre els tàrtars i els mongols, i cal també destacar la missió de fra Joan de Montecorvino a la Xina.
 
Nicolau IV va morir el 4 d'abril de 1292 i va ser sepultat a la basílica romana de [[Basílica de Santa Maria la Major (Roma)|Santa Maria la Major]], al costat de la qual havia construït la seva residència, trencant amb la tradició de [[Sant Joan del Laterà]] com a seu papal.
 
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com ''Picus interescas'' (El bec al menjar), cita que fa referència al fet que va ser anomenat Jerònim d'Ascoli durant la seva pertinença a l'orde franciscà (esca significa "aliment") i al qual va ser elegit després d'un concili que va durar més d'un any (va ser "picotejat" entre els cardenals).