Pla hipodàmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Traduïnt plantilla cite book a ref-llibre |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Plan de la ville du Havre.png|thumb|300px|right|Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de [[L'Havre]], reconstruït després de la [[Segona Guerra Mundial]]]]
[[Fitxer:Windermere.jpg|thumb|right|300px| Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida.]] Un '''pla''', '''traçat'''<ref name="opti">{{optimot|Traçat - ''"Recorregut d'un camí, d'un canal, etc., sobre el terreny.."''|tra%E7at}} </ref> o '''planejament hipodàmic''', també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el [[pla urbanístic]] que organitza el disseny de les [[carrer]]s en angle recte, creant illes de cases rectangulars. Les [[ciutat]]s que presenten aquest tipus de [[planejament urbà]], en tot o en part, tenen una [[morfologia urbana]] perfectament distingible en el seu [[traçat viari]]. L'apel·latiu 'hipodàmic' prové del nom de l'arquitecte grec [[Hipòdam de Milet]], considerat un dels pares de l’[[urbanisme]] els plans d'organització del qual es caracteritzaven per un disseny de carrers rectilinis i llargs que es creuaven en angle recte. El terme [[ortogonal]] es refereix als angles rectes.<ref name="Benejam1996">{{
Aquest tipus de pla té l'avantatge de què el seu [[parcel·la]]ment és més fàcil per la regularitat de la forma de les seves illes de cases. Malgrat aquesta simplicitat aparent, aquest tipus de pla presenta alguns inconvenients, ja que prolonga la longitud dels trajectes, i augmenta la congestió de [[trànsit]] en les [[hora punta|hores punta]], donada la dificultat per accedir al [[centre urbà]] o a la perifèria ràpidament, per evitar la qual cosa es pot complementar amb carrers "[[diagonal]]s". Tampoc no permet una bona visibilitat en l'encreuament dels seus carrers, problema que es pot solucionar amb els [[xamfrà|xamfrans]]. D'altra banda, no és adequat en ciutats de topografia abrupta, tanmateix, el fort pendent dels carrers de [[San Francisco]] (un exemple dels més coneguts), és un inconvenient que constitueix, precisament, un dels encants d'aquesta ciutat. Hi ha exemples de pla ortogonal en l'[[Edat Antiga]] (ciutats [[Període hel·lenístic|hel·lenístiques]] i les que van sorgir d'un [[campament romà]]), a la [[Edat Mitjana]] ([[Bastida (vilanova)|bastides]] franceses o vilanoves catalanes o valencianes), [[Edat Moderna]] ([[ciutat colonial espanyola]]) i Edat Contemporània ([[Eixample (urbanisme)|eixample]]s urbans espanyols, [[Pla Haussmann]] a París).
Línia 42:
* Les primeres ciutats del [[Mil·lenni III aC]] sorgides en el [[Antic Egipte]].
* Les ciutats fundades pels grecs a l’[[Període hel·lenístic|època hel·lenística]], com [[Alexandria]], i pels [[Roma]]ns ([[Saragossa]]); era la forma d'organitzar els [[castrum|campaments de les legions]].
*[[Francesc Eiximenis]] al seu ''Regiment de la cosa pública'' (1384) va proposar un traçat ortogonal per a la ciutat ideal "del crestià".<ref name="MartínEiximenis2004">{{
* Diverses ciutats europees medievals creades ''ex novo'', com les [[bastida]]s franceses [[Santa Fe (Granada)|Santa Fe]] pels reis catòlics a Espanya per assentar les tropes durant el setge de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
| |||