A partir d'ara, les paraules codificades en l'alfabet grec en itàlica cal llegir-les com si estiguessin escrites en copte. En efecte, Unicode no distingeix encara els dos blocs de caràcters (veure més avall). Les paraules escrites en grec en [[Antiga Romaromana(tipografia)|romanromana]] han de ser enteses com grec.
Per raons de simplicitat, escollim representar el semmes (sigma en grec) per la lletra llatina c: en efecte, com el copte va prendre en prèstecpréstec la sigma lunar grega, no coneix la variant final ς. Escriure σ al final de paraula seria massa estrany per a l'ull habituat a llegir grec També és més prudent codificar la sigma lunar per mitjà d'una c millor que pels caràcters grecs previstos en Unicode (ς U+03 F2), que no sempre està present en elels tipus de lletra habituals.
Escollim una [[transliteració]] i no una transcripció per a les paraules coptes. Aquesta transliteració és [[bijectiva]]: a cada símbol o [[dígraf]] simbòlic escollit li pot correspondre una sola lletra Copte_icopta i al revés, d'on la notació de les consonants aspirades per una ''ʰ''. Així, p ʰ ''pʰ'' (''φ'') no pot ser confós amb la seqüència de lletres ''ph'' (π ϩ''πϩ''). Cal tenir en compte que d''ḏ'' pot ser substituït fàcilment per una ''j'' . La presència d'un ''ḏinkim'' (veure més avall) és indicada per un ''ə'' en superíndex: ''ρ̄'' queda transliterat com ''{{mida|1= <sup>ə</sup>}}r''.
