Obre el menú principal

Canvis

m
Ansegisel, pare de [[Pipí de Heristal]] va ser assassinat durant aquest període. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperança de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situació per augmentar el seu poder i dirigir el país reemplaçant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els països veïns, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelitats basades en els dots i les aliances matrimonials.
 
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, tan aviat com va arribar definitivament al poder, es va dedicar a denigrar l'antiga dinastia merovingia per tal de legitimar el seu [[cop d'estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang realreial.
 
L'últim rei merovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al [[Papa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[Basílica de Saint-Denis|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
8.664

modificacions