|
El [[1885]] fou enviat al territori el primer representant alemany, [[Heinrich Ernst Göring]], qui establí la residència a [[Otjimbingue]]. El 1889, degut als atacs dels [[khoikhoi]], la Societat Colonial Alemanya cedí els drets d'explotació del territori a l'[[imperi Alemany]]. Aquest hi nomenarà un comissionat, que el 1893 prendà el títol de ''Landeshauptleute''.
El [[1892]]Entre el nou1886 governadori [[Curtel von1890 François]]s'establiren traslladàles lafronteres residènciapactades aamb [[WindhoekPortugal]], ila establí també els primers colons grangers alemanys. El territori passà a anomenar-se Àfrica[[República del Sudoest (''Südwest Afrika'') com a protectorat alemanyTransvaal]], i el l'[[1893imperi britànic]], del que mercès als oficis del canceller [[Georg Leo Caprivi]] (1831-1899) obtenenincorpora l'anomenada ''Caprivi Zipfel'' ([[Franja de Caprivi]]), per tal de tenir sortida al Zambeze. Entreamb el 1886[[Tractat ide elHelgoland-Zanzíbar]],<ref>{{Ref-llibre 1890|cognom=Diener s'establiren|nom=Alexander lesC. fronteres|títol=Borderlines pactadesand ambBorderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State |url=http://books.google.es/books?id=-cl2C2v7-nQC&pg=PA76&dq=Heligoland%E2%80%93Zanzibar+Treaty+caprivi+strip&hl=ca&sa=X&ei=FQY7UYelG-nB7Aa0woDgBA&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q=Heligoland%E2%80%93Zanzibar%20Treaty%20caprivi%20strip&f=false |llengua=anglès |editorial=Rowman & Littlefield |data=2010 |pàgines=76 |isbn=0742556352}}</ref>, i els nadius. El [[Portugal1892]], lael nou governador [[RepúblicaCurt delvon TransvaalFrançois]] traslladà la residència a [[Windhoek]], i elestablí també els primers colons grangers alemanys. El territori passà a anomenar-se Àfrica del Sudoest (''Südwest Afrika'') com a protectorat alemany, nadius, però el 1893 esclatà la primera gran revolta nadiua, dirigida pel cap dels namakua, [[Hendrik Witbooi]] o Waterboer, excitat per l'anglès Lewis, qui pensava que així obtindrien el protectorat. La revolta fou aixafada pel governador François amb una massacre al seu campament, on els 150 habitants, inclosos dones i nens, foren massacrats.
El [[1896]] fou nomenat governador [[Theodor Leutwein]], qui intentà tractat els africans amb consideració, però aquests estaven ressentits per les expropiacions de terres i per la represàlia de les tropes colonials. Així, el 1897 esclatà una nova revolta d'hereros i khoikhois, que foren novament vençuts a Goothesberg. Durant aquest temps els ovambos no es revoltaren, potser perquè els alemanyhs no tingueren un veritable control sobre llur territori.
|
