Cesàrea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
La làpida, de marbre blanc, era trencada en tres trossos i mancaven alguns fragments. La va adquirir [[Josep Pella i Forgas]], qui la va donar a conèixer, tot i que avui es troba perduda.
Xavier Rocas Guitiérrez fa la traducció següent del text en llatí: "A Carudo, el seu òptim espòs, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument. En aquest túmul de platja ignota, vessant llàgrimes Cesàrea guarda les restes mortals del seu espòs Carudo. Aquí va anar raure. Vellesa cansada, atzarós viatge, pietós anhel de veure Déu, el feren partir d'aquesta vida. D'aquí s'absenta. Els grans camps del pur èter, elevadíssims, com a rei l'acullen. Perquè pugui jo veure un dia el paradís, la meva llum, la meva guia has de ser tumba, la meva guia has de ser tu. Recorda't de la teva fidel esposa".
L'estudi d'aquest text indica que, a la fi del segle V o a començament del VI, Carudo i Cesàrea viatjaven per mar (probablement des de França, desterrats per motius religiosos) quan Carudo va morir i el van enterrar a Llafranc, on la seva vídua li va voler deixar un últim i sentit missatge. <ref>{{citar publicació|cognom=Saurí i Ros, |nom=Maria Concepció|títol=Carudo i Cesàrea|publicació=Nou PalafrugellPalafgugell|data=23-10-1998|pàgines=p. 17|exemplar=124}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}