Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode Sainte-Laguë»

cap resum d'edició
(→‎Exemple: Poso el mateix exemple que a D'Hondt)
El mètode '''Sainte-Laguë''', també conegut com mètode '''de la mitjana més alta''' (altres denominacions són mètode '''Webster''' i mètode del '''divisor amb arrodoniment estàndard''') és un sistema per distribuir [[escó|escons]] proporcionalment en [[assemblea|assambleesassemblees]] representatives escollides mitjançant el vot a llistes de [[partits polítics|partits]]. Porta el nom del matemàtic francès [[André Sainte-Laguë]]. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la [[Reglaregla D'Hondt|llei d'Hondt]], encaraperò queafavorint sense afavorir tant alsels partits més granspetits.
 
 
El mètode Sainte-Laguë s'aplica a [[Nova Zelanda]], [[Noruega]], [[Suècia]], [[Dinamarca]], [[Bòsnia i Herzegovina]], [[Letònia]], [[Kosovo]], i els estats alemanys d'[[Hamburg]] i [[Bremen]].
 
 
==Exemple==
 
El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el [[Regla D'Hondt|mètode d'Hondt]], encara que el seu divisor és diferent.
 
Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els [[quocient|quocients]] successius per a cada llista. La fórmula per el quocient és <math>\frac{V}{2s+1}</math>, on ''V'' és el nombre '''total''' de vots que la llista ha rebut, i ''s'' és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és <math>\frac{V}{s+1}</math> ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
 
|}
 
==Mètode modificat==
Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.
 
{| class="wikitable"
!| Partit
!| Vots
!| /1,4
!| /3
!| /5
!| /7
!| /9
!| /11
!| /13
!| Escons
|-
| Partit A
| align="right" | 120.000
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>1r</sup> 85.714
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>3r</sup> 40.000
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>6è</sup> 24.000
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>8è</sup> 17.142
| align="right" | 13.333
| align="right" | 10.909
| align="right" | 9.230
| [[Imatge:Silhouette.svg|10px]][[Imatge:Silhouette.svg|10px]][[Imatge:Silhouette.svg|10px]][[Imatge:Silhouette.svg|10px]]
|-
| Partit B
| align="right" | 100.000
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>2n</sup> 71.428
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>4t</sup> 33.333
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>7è</sup> 20.000
| align="right" | 14.286
| align="right" | 11.111
| align="right" | 9.090
| align="right" | 7.692
| [[Imatge:Silhouette.svg|10px]][[Imatge:Silhouette.svg|10px]][[Imatge:Silhouette.svg|10px]]
|-
| Partit C
| align="right" | 40.000
| align="right" bgcolor="#00ffff" | <sup>5è</sup> 28.571
| align="right" | 13.333
| align="right" | 8.000
| align="right" | 5.714
| align="right" | 4.444
| align="right" | 3.636
| align="right" | 3.076
| [[Imatge:Silhouette.svg|10px]]
|}
 
En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.
 
[[Categoria:Sistemes electorals]]
Usuari anònim