Cesàrea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Arnaugir ha desplaçat la pàgina Cesàrea i Carudo a Cesàrea
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{confusió|Cesària}}
[[File:Cesàrea i Carudo.jpg|thumb|Làpida de Cesàrea i Carudo]]
'''Cesàrea''' fou l'esposa de Carudo, matrimoni de la fi del segle V i començamentcomençaments del VI de qui se'n fa referència en una làpida sepulcral (avui desapareguda) trobada a [[Llafranc]], al [[Baix Empordà]].<ref>{{citar web|url=http://www.palafrugell.cat/portal/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/cesarea-carrer-de.html?category_id=10|títol=Carrer de Cesàrea|editor=Arxiu Municipal de Palafrugell}}</ref>
 
Existeixen dos carrers que discorren paral·lels a [[Llafranc]] des del Passeig de [[Cípsela]], el carrer de Cesàrea i el de Carudo. Aquesta ubicació no és triada a l'atzar; ja que es tracta d'un matrimoni que figura en una làpida sepulcral [[paleocristiana]] trobada a Llafranc a final del segle XIX. Es tracta, doncs, dels noms de persona més antics del terme de [[Palafrugell]].
 
La [[làpida]], de marbre blanc, era trencada en tres trossos i mancaven alguns fragments. La va adquirir [[Josep Pella i Forgas]], qui la va donar a conèixer, tot i que avui es troba desapareguda.
L'historiador Xavier Rocas Guitiérrez, fa la traducció següent del text en llatí: "A Carudo, el seu òptim espòs, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument. En aquest túmul de platja ignota, vessant llàgrimes Cesàrea guarda les restes mortals del seu espòs Carudo. Aquí va anar raure. Vellesa cansada, atzarós viatge, pietós anhel de veure Déu, el feren partir d'aquesta vida. D'aquí s'absenta. Els grans camps del pur èter, elevadíssims, com a rei l'acullen. Perquè pugui jo veure un dia el paradís, la meva llum, la meva guia has de ser tumba, la meva guia has de ser tu. Recorda't de la teva fidel esposa".
 
L'historiador Xavier Rocas Guitiérrez fa la traducció següent del text en llatí:
 
L'historiador Xavier Rocas Guitiérrez, fa la traducció següent del text en llatí: "{{cita|A Carudo, el seu òptim espòs, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument. En aquest túmul de platja ignota, vessant llàgrimes Cesàrea guarda les restes mortals del seu espòs Carudo. Aquí va anar raure. Vellesa cansada, atzarós viatge, pietós anhel de veure Déu, el feren partir d'aquesta vida. D'aquí s'absenta. Els grans camps del pur èter, elevadíssims, com a rei l'acullen. Perquè pugui jo veure un dia el paradís, la meva llum, la meva guia has de ser tumbatomba, la meva guia has de ser tu. Recorda't de la teva fidel esposa".|Xavier Rocas Guitiérrez}}
 
L'estudi d'aquest text indica que, a la fi del segle V o a començament del VI, Carudo i Cesàrea viatjaven per mar (probablement des de França, desterrats per motius religiosos) quan Carudo va morir i el van enterrar a Llafranc, on la seva vídua li va voler deixar un últim i sentit missatge. <ref>{{citar publicació|cognom=Saurí i Ros|nom=Maria Concepció|títol=Carudo i Cesàrea|publicació=Nou Palafgugell|data=1998|pàgines=p. 17|exemplar=124}}</ref>