Majordom del Regne d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Traduïnt plantilla cite book a ref-llibre |
correcció paràmetres erronis |
||
Línia 3:
El majordom era el director de la casa reial, sota les seves ordres hi havien funcionaris i també ''familiars''<ref>Familiar era un títol honorific donat a persones estretament relacionades amb el rei</ref> sense càrrec a la cort.
Les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]] (1344) regularen i donaren una nova organització al càrrec. Es crearen tres '''nobles majordoms''', un del [[regne d'Aragó]], un del [[Principat de Catalunya|Principat]] i un dels regnes de [[Regne de València|València]] i de [[Regne de Mallorca|Mallorca]].<ref name="TabernerSoldevila2002">{{ref-llibre|autor=Ferrán Valls i Taberner|
Dins les atribucions del majordom requeria especial cura la vigilància de la taula reial així com de la cuina, la botelleria (celler) i la panisseria, les cavallerisses, dels equipatges i del referent a la caça. També correspon al majordom el repartiment de les racions de menjar als servidors de la cort. Així mateix també podia exigir comptes de les despeses fetes per a les necessitats de la casa reial, si bé que la presentació del comptes corresponia a l'[[escrivà de ració]]. Aquest és un tret distintiu d'aquest càrrec en comparació amb altres corts reials: l'administració econòmica i del patrimoni reial no anava a càrrec del majordom, aquesta era competència del [[Mestre racional]].
| |||