Diferència entre revisions de la pàgina «Santiago Pi i Sunyer»

cap resum d'edició
El 1933 fou nomenat vicepresident de la comissió permanent del Consell d'Instrucció Pública de la [[Segona República Espanyola]], presidit per [[Miguel de Unamuno]], i més tard fou nomenat sotssecretari del ministeri d'Instrucció Pública, càrrec des del qual contribuí a agilitzar el traspàs dels serveis d'ensenyament a la [[Generalitat de Catalunya]]. El [[1934]] fou membre fundador del partit polític [[Izquierda Republicana]], en el que es fusionaren [[Acción Republicana]] i el [[Partido Radical Socialista]]. Durant la [[Guerra civil espanyola]] ocupà la càtedra de patologia general i fisiologia patològica a la [[Universitat de Barcelona]].
 
Es va exiliar el 1939 a [[França]], on hi va residir fins el 1941. El 1940 formà part del [[Consell Nacional de Catalunya]] creat a França per [[Lluís Companys i Jover]]. El [[1941]] se n'anà a [[Bolívia]], on la Universidad de San Simón de [[Cochabamba]] li oferí crear la càtedra de fisiologia, en la qual treballà fins el 1951. Aleshores es traslladà a [[Panamà]], on professà la mateixa matèria en medicina. El [[1962]] tornà a Catalunya i fou professsor de fisiologia a la [[Universidad Autònoma de Madrid]] el 1969-1970.
 
Fou escollit membre corresponent de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] el [[1957]], i va col·laborar a ''[[Revista de Catalunya]]'' i ''[[La Publicitat]]''.
 
== Obres ==
* ''El hombre y su obra vistos cien años después'' (1951)
* ''Bases fisiopatológicas de los análisis clínicos'' (1950)
* '' Bioquímica'' (1956)
* '' Fisiología humana''(1962) amb [[August Pi i Sunyer]]
* ''Prácticas de fisiología: métodos físicos y químicos'', d'[[Emil Abderhalden]] (traducció)
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Científics Catalans]]
382.417

modificacions